"Ens agradaria que els Premis Max es traduïren en treball per a les companyies que els guanyen"

El proper 12 de juny Adrián Novella i Jerónimo Cornelles lluitaran al Teatre Rialto en la final del Torneig de Dramatúrgia valenciana. El "Nano Malillero", alter ego de Novella, i la "Plometa de Russafa", nom artístic de Cornelles, han superat en les últimes setmanes els quarts i semifinals d'aquesta tercera edició dels combats teatrals en què els autors han creat un text per a tombar els adversaris a través de la lectura dramatitzada de dos actors.

A la gran final que tindrà lloc dins del festival Tercera Setmana han arribat dos púgils joves però amb trajectòries definides. Cornelles, director artístic del festival Russafa Escènica i director de la companyia Bramant Teatre, ha rebut diversos premis, on destaquen la nominació en 2007 a Millor Espectacle amb Construyendo a Verónica en els premis Max i, novament en 2008, la nominació a Millor Espectacle Revelació amb Reencuentros.

Novella, és el guanyador del premi Teatre Escalant 2017 de la Diputació de València pel text El xiquet que volia una falda escocesa i el premi Micalet de Teatre 2017 per Maruska. El darrer guardó arribava el passat divendres, quan la producció de Jocs de xiquets, una obra escrita i dirigida per Novella i produïda per la companyia valenciana Bullanga, va rebre el Premi Max del Públic 2018, un reconeixement que s'incorpora en aquesta edició dels Premis Max que lliura la Fundació SGAE.

Abans de pujar al ring amb els seus textos, tots dos s'han vist les cares pocs dies després de conéixer-se el nom del nou ministre de Cultura, amb els Premis Max apunt de caure i a quatre dies de combatre en la gran final del Torneig de Dramatúrgia valenciana.

-Que us va semblar el nomenament de Màxim Huerta com a ministre de Cultura?

Adrián Novella: És curiós perquè quan vaig rebre la notícia vaig pensar que almenys no és un polític, perquè als polítics de Cultura, a banda que no saben res, no els interessa la Cultura. Però, del color que siguen. Per tant, almenys no és un polític. Ha escrit coses, ha eixit en televisió en un programa que podem qüestionar o no, amb una presentadora que podem qüestionar-la tot el que vulguem, però bé, jo encara no m'atrevisc a dir res. Per la part cultural, que és la que ens toca, almenys sap què és això de publicar un llibre. I, el món televisiu, està considerat com a cultura..., bé. Millor una persona que sap alguna cosa que un senyor que és advocat i que directament està col·locat a dit, però que, segurament, mai en la vida li interessarà la cultura.

Jerónimo Cornelles: Millor del que hi havia és, perquè millor del que hi havia podria ser una sabata. Cal ser generosos i esperarem abans d'emetre una opinió. A mi, com a primera impressió, crec que millor del que hi havia és i vull creure que ho pot fer molt bé.

-No us va sorprendre que triaren un perfil així?

Cornelles: Sí, sí.

Novella: Sí, la veritat és que com confie poc en els polítics en el tema cultural, doncs, ni em va ni em ve. Dimarts ho vaig veure i vaig dir: Hòstia!, però més enllà de la sorpresa no.

Cornelles: És una persona que l'hem vista per la tele, que és llesta i intel·ligent, que sap parlar i que sap qui és i no li importa dir qui és ni com és, que vist i diu les coses que vol dir i crec que això és guai, a priori, però no sé si es quedarà només en la imatge, que a tots ens va cridar l'atenció, o ara veurem què passa. I, personalment, crec que les coses li aniran bé.

Novella: També haurem de saber qui és el seu Secretari d'Estat de Cultura que al final és qui decideix les coses i després li posarà el paper perquè el signe.

"Els premis són més importants per a qui no li'n donen que per a qui li'n donen". / DANIEL GARCÍA-SALA

-A pocs dies perquè es donen els Premis Max, com valoreu les nominacions valencianes d'aquesta edició?

Cornelles: Una persona em va dir l'altre dia: els premis són més importants per a qui no li'n donen que per a qui li'n donen i crec que un poc de raó té, perquè els premis no deixen de ser premis lliurats per un jurat i, de si hi ha un jurat o un altre, guanyarà una persona o una altra. No deixa de ser un criteri molt subjectiu qui guanya un premi Max. No significa que els guanyadors dels premis Max són els millors ni de la Comunitat, ni del país, ni del món. Són els qui un jurat professional ha decidit. A mi em semblaria millor si els premis Max significaren alguna cosa més que una foto amb el conseller o tres entrevistes en un programa. M'agradaria que els Max es traduïren en treball per a les companyies que guanyen un premi Max. Això seria l'èxit i no només deu dies d'ocupar paper que després omplir els poals de fem.

-Guanyar un Max no garanteix més treball?

Cornelles i Novella: No.

-Però, quan es vénen o s'anuncien els muntatges els avalen els premis aconseguits.

Novella: Desperta l'atenció dels programadors que no tenen ni idea, perquè pensen: bé, algú ha dit que aquesta obra val.

Almenys serveix per a desequilibrar la balança, en cas de dubte dels programadors, no?

Cornelles: Sí, si està entre el teu i el d'un altre, si el teu té el premi Max o la menció del jurat de Pontevedra o el de Carcaixent (parla amb ironia), doncs sí, és posar un poc més el focus. Però, et convide a que parles amb Sindrhomo de Iaia Cárdenas amb La Teta Calva que van guanyar l'any passat el premi Max i ja han acabat. Que sí, evidentment et pot eixir un poquet més de feina, però és un poquet més.

Però en canvi Mulïer de Maduixa continua fent gira després de dos anys.

Cornelles: Mulïer ja tenia la gira que tenia abans dels Max. Els Max van refermar una realitat, que és un gran espectacle. El treball ja estava fet i el Max simplement dóna una espenteta per a aquell qui poguera tindre cap dubte, però, la gent que volia programar Mulïer ja ho ha fet.

Cornelles: "El text d'Adrián és un gran text quant a escriptura i forma". / DANIEL GARCÍA-SALA

Quina característica de la dramatúrgia de Novella li preocupa més a Cornelles a l'hora d'enfrontar-te a ell en la final del Torneig de Dramatúrgia?

Cornelles: No conec a fons tots els textos d'Adrián perquè els que conec són els que he vist representats, principalment en Russafa Escènica. A mi el text concret amb què ha arribat a la final, a priori, no hauria distingit que era d'ell prenent com a referència el que havia vist. Això crec que és bo perquè li dóna versatilitat a l'hora d'escriure. És bo tindre un segell, però també de sobte trencar-lo. El text d'Adrián és un gran text quant a escriptura i forma. A mi m'agrada més el continent que el contingut i crec que, si el torneig li col·loca dos actors potents és un clar guanyador, perquè el text està molt ben escrit i amb dos bons actors s'elevarà a una qualitat suprema. Òbviament vull guanyar jo, però crec que el meu text no està tan ben escrit pel que fa a la forma, però crec que el contingut pot estar en aquest moment més proper.

I, en el cas d'Adrián Novella, què li preocupa de Cornelles?

Novella: Justament el que acaba de dir, el contingut del seu text i en general de les seues obres que jo conec, que sempre tenen molt a dir en el moment en què s'estan veient. La temàtica és del dia a dia, del que està passant. I Jerónimo sap molt bé on posar-se, com posar el dit a la nafra, al lloc exacte, i eixa és la meua preocupació perquè tant aquest text com altres saben buscar molt bé les llums i les ombres dels temes dels quals vol parlar. Això és fantàstic, perquè altres autors amb textos així es queden en la part superficial, però Jerónimo busca la doble cara.

Aquesta 3a edició del Torneig de Dramatúrgia ha millorat el format i l'impuls, però, què creieu que caldria corregir, implementar o canviar?

Novella: Aquest Torneig es fa per a visibilitzar la dramatúrgia valenciana i això està molt bé. Han aconseguit comptar amb huit dramaturgs, o set, serè humil i diré: que estan molt bé, que tenen recorregut i que perfectament podrien haver guanyat qualsevol d'ells. Han fet una cosa que també està molt bé com és el fet de no posar un premi especial, és a dir, cadascú ha guanyat el mateix independentment de la fase en què t'hages quedat i, per tant, qui ha quedat l'últim no guanya menys diners, perquè el treball és igual per a tots. Ara bé, eixos diners, potser són escarits per a 45 minuts d'un text teatral.

Cornelles: Altres persones opinaran amb altre prisme i diran que hi ha llocs on es fa i no es cobra i és cert. Però jo no em vull comparar amb un país tercermundista, em vull comparar amb la primera divisió. La Sanitat la vull com els països del nord, no com Somàlia. Òbviament, el treballàs que hem fet els huit autors d'escriptura, els qui hem passat cada fase que hem muntat l'obra cada vegada amb diferents actors no està pagat. Evidentment, ningú ho hem fet per diners. Però, si l'Institut Valencià de Cultura assumeix com ha fet el Torneig i va cap amunt, espere que paguen el que es correspon per escriure un text de 45 minuts que són quatre voltes el que hem cobrat. També és cert que els qui van participar l'any passat van cobrar la meitat que nosaltres.

Novella: Jo voldria insistit en que si açò és per a visibilitzar la dramatúrgia valenciana han d'haver unes condicions. Visibilitzat ja està, però si vols posar en valor el treball d'unes persones no ho fas només mostrant-ho, sinó també pagant per eixe treball.

Cornelles: "Açò sona a tòpic, però Adrián i jo tenim una cosa en comú i és que els dos, volem guanyar". / DANIEL GARCIA-SALA

Quin valor té per a vosaltres que siga el públic qui decideix el guanyador;,que l'espectador puga dir que un text és millor que un altre?

Cornelles: No crec que un text siga millor que un altre.

I què marcara la diferència?

Cornelles: La clau estarà en la interpretació, en l'elenc que ens adjudiquen i en l'ordre en què actuem, és a dir, hi haurà diferents factors. I, després, que cada ésser humà decidirà si li va més el drama o la comèdia o si se sent representat per una forma d'escriure o una altra. En qualsevol cas, a mi m'agrada molt el fet que la gent no sàpiga qui és l'autor de cada text. Jo realment em crec el joc (plantejat pel Torneig) i m'agrada jugar i deixar-me dur pel que em diu el text, no per si és més o menys amic meu. Crec que això és molt guai. 

Novella: Estic d'acord, perquè els actors definiran qui guanya. Els textos no són ni millors ni pitjors, sinó que cadascú escriu d'una manera. A uns els agradarà més per la temàtica i després estarà la qüestió familiar, que ja han vist el text, però bona part del públic no i hauran de decidir.

Cornelles: Açò sona a tòpic, però Adrián i jo tenim una cosa en comú i és que els dos, volem guanyar. Sóc supercompetitiu i per a mi no és un valor negatiu. Vull guanyar, però, també dic, si guanya Adrián entenc que és un gran text que ho mereix. L'ambició està com infravalorada i a mi em sembla meravellós voler guanyar un joc. Un joc que a mi m'agrada.

Novella: "El teatre català va per altres camins d'estils, formes d'escriure, són molt seus". / DANIEL GARCIA-SALA

El guanyador del proper dimarts competirà en el Torneig de Dramatúrgia de Catalunya. Quines possibilitats tindreu al Principat?

Novella: Cap. El teatre català va per altres camins d'estils, formes d'escriure, són molt seus.

Cornelles: Però, tu podries escriure una obra, jo no, buscant eixa forma d'escriptura.

Novella: Jo he viscut i treballat amb actors a Catalunya i podria tractar de despistar, però crec que allí no tindríem cap possibilitat. De fet, com actor, en els càstings quan se me notava que era valencià, fora.

-En TV3 han treballat actors valencians.

Novella: Sí, però cal mirar tot el que han hagut de lluitar fins a arribar a TV3.

Heu afirmat que el teatre català va per altres camins, quins?

Novella: Primer que es cuida molt. I després, que a cada barri hi ha un Casal de Cultura, de manera que a cada barri hi ha un grup de teatre amateur, una gent que assenta les bases per a tindre públic, nous actors, nous creadors..., i això després es nota en la quantitat de dramaturgs amb llarg recorregut. El propi Casanovas, per exemple.

Cornelles: No conec tant la realitat del teatre català, però a priori, ho intentaria. Com diu Adrián, crec que no tindríem cap possibilitat de guanyar. Però, aniríem a guanyar segur.

Qui guanye aquest Torneig de Dramatúrgia li servirà per a tindre algun 'bolo' més?

Cornelles: No, açò és com els premis Max. Ha servit perquè ens fem famosos en Facebook, ens feu entrevistes i es parle de nosaltres. Els contractes vindran quan les polítiques d'aquesta casa (en referència a l'IVC) decidisquen advocar realment per nosaltres com a dramaturgs.

Novella: Pense el mateix, que açò és com els Max. A l'endemà posaran tots els periòdics la mateixa nota de premsa i ja està, perquè després Roberto (en referència al director adjunt de l'IVC) no vindrà i ens dirà: Enhorabona, l'any vinent la teua obra serà estrenada amb els actors que tu vulgues, amb el director que vulgues, al Teatre Principal o al Rialto". Per a mi el premi ha sigut el fet de pujar a un teatre públic, perquè jo, a teatre municipals sí, però açò és el més paregut a una producció pública en la que he participat.

Subscriu-te al nostre butlletí per rebre les últimes novetats al teu correu.

Publicitat
Publicitat