Gandia inicia la cerca de les restes de 62 afusellats pel franquisme

Begoña Albero Botella, membre de l'Associació de Víctimes del Franquisme de Gandia: "No volem venjança, volem que el silenci de les famílies s'acabe i puga eixir a la llum"
12 novembre 2019 18:15h
Aquesta primera fase tindrà un cost que oscil·la entre els 2.000 i els 3.000 euros, i serà finançada íntegrament per la Diputació de València. Els resultats es podran conéixer d'ací a un parell de setmanes. Imatge d'arxiu. / KAI FÖRSTERLING, EFE

GANDIA (EFE, EP). El cementeri municipal de Gandia ha acollit aquest dimarts la primera fase de localització de les fosses comunes, on hi ha 62 víctimes afusellades durant l'època franquista a la capital de la Safor i altres punts de la comarca. L'objectiu: que els seus familiars puguen donar-los sepultura.

El regidor de Memòria i Qualitat Democràtica, Nahuel González, juntament amb el diputat provincial d'Hisenda, Vicent Mascarrell, i la membre de l'Associació de Víctimes del Franquisme de Gandia, Begoña Albero Botella, han informat aquest dimarts que una empresa especialitzada realitzarà entre aquesta jornada i demà treballs de georadar.

La cerca parteix de dues hipòtesis, fruit del treball de l'arxiu històric de Gandia –que ha recollit durant anys versions de familiars de les víctimes, dels enterradors, d'associacions i mapes topogràfics– amb la col·laboració d'institucions com l'Ajuntament, la Diputació, la Generalitat o el govern espanyol, detalla el consistori en un comunicat. Però alguns testimonis es contradiuen.

Així, una primera possibilitat és que la fossa estiga situada en la part dreta de l'entrada del cementeri, on no hi ha nínxols, de manera que la geolocalització seria menys costosa. L'altra suposició és que estiga darrere del panteó 'dels Caiguts', on la cerca seria més complicada per la presència de nínxols.

La primera fase tindrà un cost que oscil·la entre els 2.000 i els 3.000 euros, i serà finançada íntegrament per la Diputació de València. Els resultats es podran conéixer d'ací a un parell de setmanes, segons han indicat. Si són positius –és a dir, si es troba la fossa– es posarà en marxa una segona fase de 'tasts' prèvia a l'exhumació dels cossos, també finançada per la Diputació de València.

"És una tasca difícil, però calia fer-ho, en compliment amb la Llei de Memòria Democràtica i perquè volem la recuperació de la dignitat i la justícia; és una tasca democràtica que supera qualsevol ideologia", ha assegurat el regidor Nahuel González. I ha afegit que, després de 40 anys de l'entrada de la democràcia, "és la primera vegada que es fa un esforç per a trobar els desapareguts". 

Pel que fa a Mascarell, ha destacat que "és la primera vegada des de l'arribada de la democràcia que es fa un esforç per a trobar a les persones desaparegudes i recuperar la dignitat de les persones que van lluitar per a defensar les llibertats". Segons ha indicat el diputat, l'objectiu d'aquests treballs és que les famílies tinguen dret a "un enterrament digne" a les víctimes de la dictadura.

Finalment Albero, en representació dels afectats, ha manifestat la il·lusió i l'esperança que suposa recuperar les restes dels seus familiars "per dignitat", i ha manifestat: "No volem venjança, volem que el silenci de les famílies s'acabe i puga eixir a la llum". Per això, ha agraït l'interés de les institucions i la col·laboració desinteressada de familiars, persones i entitats com l'Associació Republicana de la Safor o la Fossa 100 de Paterna. "Hui és un dia en què dipositem moltes il·lusions i esperances per a arribar a l'objectiu de recuperar als nostres familiars, per dignitat", ha emfatitzat Albero.

L'organització de la qual és membre engloba els familiars de la majoria de víctimes però no hi són tots. Per això, malgrat que respecten el seu dret al silenci, demanen la col·laboració dels familiars de desapareguts que puguen estar enterrats en eixa fossa de Gandia.

Precisament el testimoni del pare de Begoña, de 87 anys, ha sigut clau en la cerca de la fossa de Gandia. Tenia set anys quan va visitar el cementeri juntament amb la seua mare, al lloc on acabava de ser afusellat el seu pare, Tomàs Albero Torres, natural d'Alcoi (l'Alcoià) i veí d'Oliva (la Safor), el 7 d'agost del 1939.

La guerra ja havia finalitzat i l'afusellament es va produir durant la dictadura franquista. "El meu pare recorda perfectament el camí cap al lloc on va veure la fossa oberta amb cadàvers i un mur amb taques de sang", conta Albero. I conclou: "El meu avi no va cometre cap crim de sang; les nostres víctimes no eren criminals, sinó que defensaven les llibertats".

Subscriu-te al nostre butlletí per rebre les últimes novetats al teu correu.
next