Els informes recullen que sense mesures addicionals es tardarà un segle a aconseguir la igualtat salarial entre homes i dones

El Fòrum Econòmic Mundial considera que hauran de passar 108 anys per a acabar amb la bretxa salarial de gènere i 202 per a aconseguir paritat al lloc de treball
23 febrer 2019 06:00h
Les dones valencianes treballen gratuïtament des del 9 d'octubre. / MINISTERI D'OCUPACIÓ

VALÈNCIA. Si l'any passat les declaracions de l'expresident del govern espanyol Mariano Rajoy en les quals assegurava que no era feina de l'Administració pública intercedir per a garantir que les dones cobren el mateix que els homes van suscitar una gran polèmica, les paraules d'enguany de l'actual líder del PP, Pablo Casado, en les quals afirmava que les dones han de tindre més fills i avortar menys perquè es puguen pagar les pensions també han despertat les reivindicacions del moviment feminista.

La vaga i jornada reivindicativa del 8 de març està cada vegada més a prop i, tot i que la de l'any passat va ser qualificada d'èxit per sindicats i grups feministes, el cert és que les diferències estructurals en les condicions laborals entre homes i dones continuen. De fet, el Fòrum Econòmic Mundial afirma en un estudi que, al pas al qual s'està reduint la bretxa salarial, hauran de passar 108 anys perquè les dones i els homes cobren el mateix pel mateix treball. I no només això: segons les dades d'aquest organisme internacional, caldran 202 anys per a aconseguir la paritat al món del treball.

Aquest passat divendres, en el marc del dia europeu per a reivindicar la igualtat salarial, les representants de la Dona de CCOO PV i UGT PV, Cloti Iborra i Pilar Mora, es feien ressò d'aquestes dades i, fins i tot, apuntaven a estudis que asseguren que caldran entre 200 i 300 anys per a reduir la bretxa salarial. 

Les valencianes treballen gratis des del 9 d'octubre

Segons les dades de què disposen aquests dos sindicats, la diferència salarial entre homes i dones suposa que les valencianes treballen 'gratuïtament' a partir del 9 d'octubre. Això suposa que, aproximadament, les dones treballen 'sense cobrar' 82 dies a l'any. Així, els sindicats xifren la bretxa salarial al País Valencià en un 22,5%, segons les últimes dades del 2016. Malgrat reduir-se tres punts respecte a l'any anterior, les xifres continuen sent "insuportables" i s'agreugen en la jubilació, amb una bretxa en les pensions que augmenta fins al 35,2%, expliquen les sindicalistes.

Aquesta situació s'agreuja perquè, segons apunten, "dos de cada deu assalariades són pobres i més de la meitat de les dones amb una ocupació són, en el millor dels casos, mileuristes". De fet, segons un informe d'UGT realitzat en l'àmbit confederal –àmbit estatal–, les dones valencianes cobren a l'any 5.322,66 euros menys de mitjana que els homes per la mateixa feina. 

D'altra banda, un informe de CCOO realitzat amb motiu de la vaga del 8 de març mostra que, tot i que en el darrer any el nombre total de desocupats ha baixat més en dones que en homes –35.900 dones front a 30.100 homes–, la taxa d'atur femení continua sent superior a la masculina.  De fet, el sindicat alerta que s'ha produït un increment de les dones que es declaren inactives. En concret, són 42.900 dones més que el 2017. Aquest fet explicaria les raons per les quals la reducció de la desocupació femenina no es deu tant al fet que les dones hagen trobat treball –tan sols s'han creat 5.000 noves ocupacions–, sinó més aviat a diversos motius que fan que les dones decidisquen no participar en el mercat de treball.

A més, el creixement de l'ocupació femenina s'ha produït sobretot entre les treballadores assalariades, fonamentalment en el sector públic (13.200 nous llocs de treball ocupats per dones).

Orígens de la bretxa salarial

La bretxa salarial, segons expliquen, és conseqüència de diverses bretxes en el mercat de treball. En primer lloc, una 'bretxa d'entrada' que dificulta l'accés de dones a certs llocs de treball, sobretot als qualificats. I, en segon lloc, existeixen les 'bretxes de permanència', és a dir, que les dones ocupen llocs de treball amb major precarietat i temporalitat, a més d'una "insuportable" taxa de parcialitat entre les dones que triplica la dels homes.

En aquesta línia, Mora i Iborra apunten que tres de cada quatre contractes a temps parcial són signats per dones, "la majoria de manera involuntària, perquè no troben treball indefinit o perquè s'han d'ocupar de les tasques de cures familiars". En aquest sentit, des d'UGT expliquen que nou de cada deu permisos, excedències o reduccions de jornada per cures els assumeixen dones. Són "interrupcions que limiten la carrera professional de les dones i que minven els drets i prestacions socials presents i futures als quals poden accedir, com ara les pensions", adverteixen.

A aquestes diferències cal sumar la segregació horitzontal i vertical. La primera fa referència als sectors més feminitzats, que es corresponen amb ocupacions menys remunerades, i la segona és l'anomenat 'sostre de vidre', que fa referència a les dificultats de les dones per a accedir a llocs de responsabilitat. En menors de 34 anys, la bretxa és inferior, però dels 34 als 44 anys augmenta, coincidint amb més possibilitats d'interrupció de la vida laboral per criança o altres cures, apunten des dels sindicats. Aquests aturs temporals en la vida laboral impedeixen o dificulten l'accés de les dones a certs complements salarials que són els que fan realment que els salaris de les dones siguen més baixos. I és que, tal com explica Eva Blasco, presidenta d'EVAP, és il·legal que el sou base d'un home i una dona siguen diferents.

Un problema social

Per a reivindicar l'equiparació salarial, Evap va muntar divendres a la plaça de l'ajuntament de València un expositor per a donar informació a la ciutadania sobre la bretxa en els sous dels homes i de les dones. Allí, Blasco ha explicat que no està de la mà ni dels empresaris ni dels sindicats –només– acabar amb aquesta xacra, sinó que cal un canvi global de la societat. En aquest sentit, assegura que cal analitzar la bretxa salarial amb dades reals, tasca difícil pel fet que les darreres dades oficials disponibles són de l'any 2016. 

Subscriu-te al nostre butlletí per rebre les últimes novetats al teu correu.
next