Lloguers lligats a la renda i renovacions automàtiques: la ciutadania europea s'organitza per un habitatge digne  

La campanya 'Vivenda per a tots i totes' pretén arreplegar signatures per a dur al Parlament Europeu una proposta de marc legislatiu comuna a tots els estats membres 
18 desembre 2019 06:00h
La PAH ha presentat la iniciativa aquest dimarts. / ANA BELLIDO

VALÈNCIA. D'ençà que la bombolla immobiliària rebentara el 2008 i la crisi econòmica s'acarnissara amb les famílies amb menys recursos, el mercat de l'habitatge ha canviat molt. També la garantia de la vivenda digna i adequada com a dret reconegut en l'article 47 de la Constitució Espanyola, que a hores d'ara es troba en entredit. La forma d'accedir a una llar s'ha transformat i ara la gent ja no compra, sinó que lloga. Ara bé, mentre que els preus s'han disparat en els últims anys, no ha ocorregut el mateix amb els ingressos de les classes treballadores.

Així ho denuncia la Plataforma d'Afectats per la Hipoteca, que ha vist com els desnonaments que tracten de paralitzar han passat a donar-se, majoritàriament, a causa d'impagaments del lloguer. "Les condicions salarials han anat per un costat i el preu de l'habitatge, per un altre", denuncia el seu portaveu, José Luis González.

El cas de la ciutat de València és paradigmàtic. Només en l'últim any, els preus han augmentat un 10%, però si ampliem el focus fins al 2014, el percentatge se situa en el 48%. Actualment, el preu mitjà del metre quadrat és de 8,73 €. Paral·lelament, la desigualtat social també ha crescut. En la mateixa ciutat, la diferència entre la renda mitjana dels barris rics i la dels barris pobres va augmentar un 35% entre el 2013 i el 2016. Tot i que ambdues van recuperar-se després de la crisi econòmica, les classes altes s'han beneficiat en major mesura, segons les dades de l'Agència Tributària. En definitiva, creix la desigualtat. 

Atenent la xifra de desnonaments, en l'últim any s'han produït 1.287 a València, que se sumen als més de 112.000 que s'han executat a tot el País Valencià des del 2008. Ara bé, tot i que la PAH extrau aquestes dades del Consell General del Poder Judicial, també alerten que molts casos queden sense comptabilitzar perquè en els primers anys no es tenien en compte les execucions per lloguer o ocupacions. A més, González insisteix que els desnonaments han anat de la mà "d'un procés especulatiu per a apoderar-se amb aquests habitatges" per part dels bancs i els fons voltors.

"Tenim una situació catastròfica d'accés a l'habitatge. I dir-ho no és pamfletarisme", defensa, convençut. Per aquest motiu, la PAH ha decidit sumar-se junt amb altres col·lectius a la Iniciativa Ciutadana Europea 'Vivenda per a totes i tots', que va ser presentada aquest dimarts a València. Una campanya que pretén recollir un milió de signatures –de les quals 40.500 haurien de provindre de l'estat espanyol– per a instar el Parlament Europeu a crear un marc legislatiu comú per a corregir els problemes d'accés a l'habitatge. 

Lligar els preus a la renda

Tal com afirma Luis Fernández, de la cooperativa d'advocats El Rogle, l'excepcionalitat del cas espanyol requereix mesures concretes que haurien de ser aplicades per l'Estat. Una d'elles és la d'assegurar un mercat assequible a través de diverses mesures, com ara les renovacions automàtiques de lloguer –aplicables sempre que no s'incomplisca el contracte o el llogater vulga destinar la vivenda a altre ús– o la vinculació dels preus a la renda mitjana de la població. 

Segons explica Fernández, a l'àmbit europeu fa temps que el lloguer es presenta com una alternativa més per a aquelles persones que no desitgen comprar una casa. Ara bé, en el cas espanyol, el lloguer s'ha convertit en el recurs per als qui després de la crisi econòmica no poden permetre's la compra d'una vivenda pròpia. 

La falta d'un parc públic consistent –la principal ferramenta de les administracions públiques per a solucionar els problemes d'accés a l'habitatge– és un dels principals problemes. Mentre que la mitjana europea és d'un 15% de vivenda pública, en el cas espanyol la xifra és de l'1,5%. Encara és més limitat si ens fixem en el País Valencià, ja que es redueix al 0,75%, tal com incideix González. 

Per aquest motiu, la campanya pretén arrancar el compromís d'augmentar progressivament el parc públic fins a arribar al 30% del total en el 2040. Un objectiu que, per a la PAH, requeriria recuperar habitatges en propietat de bancs rescatats –com ara Bankia– o de la SAREB, que només al País Valencià compta amb almenys 9.000 vivendes. A més, les noves promocions urbanístiques haurien de reservar un 30% per a vivenda pública, una mesura que s'aplica en determinats casos.

L'última de les demandes és donar un impuls més decidit a les cooperatives d'habitatge, entitats socials i altres operadors sense ànim de lucre per tal de crear, a llarg termini, "un sistema lliure d'especulació", explica Fernández. Ara bé, per la seua banda, González alerta que "no pot haver-hi un govern que enfronte açò sense una política clara en defensa del dret a l'habitatge". 

Una regulació de l'habitatge per a tota la UE

La iniciativa europea, que en anglés rep el nom de 'Housing for All' , proposa un seguit de demandes comunes a tots els països de la UE. La primera d'elles és ampliar les ajudes a la vivenda adreçades a aquelles persones que pateixen una sobrecàrrega de despesa en habitatge. 

En aquest sentit, també es planteja que el Programa Estadístic Europeu (EUROSTAT) reculla més dades i més estandarditzades al respecte. Malgrat tot, amb els informes actuals se sap que vora el 20% de la població destina més del 40% dels seus ingressos a pagar la seua vivenda, mentre que Fernández insisteix que en cap cas s'hi hauria d'ultrapassar el límit del 30%. 

D'altra banda, proposen que la inversió en habitatge social no comptabilitze en el càlcul del dèficit dels estats a l'hora de complir el límit d'endeutament al qual obliga el Tractat de Maastrich i que actualment està situat en el 3% del PIB. A més, també demanen que a les promocions d'habitatge sense ànim de lucre se'ls facilite accedir als fons de finançament europeus. 

L'última de les iniciatives dirigides al marc comunitari té a veure amb el lloguer dels apartaments turístics, respecte del qual demanen una regulació uniforme que impedisca la proliferació excessiva d'aquesta modalitat de negoci, amb el consegüent increment del preu i falta d'oferta habitacional que enfronten, sobretot, els barris turistificats de les grans ciutats.

Recollida de signatures

Els agents socials implicats enceten així una campanya a través de les xarxes socials i a peu de carrer per a recollir signatures. D'altra banda, la portaveu d'Entrebarris, Mijo Miquel, ha anunciat que dia 15 de gener tindrà lloc en la seu d'Intersindical una xarrada-debat que comptarà amb la intervenció de Karin Zauner, una de les impulsores de 'Housing for All' a Àustria. 

Subscriu-te al nostre butlletí per rebre les últimes novetats al teu correu.
next