L'oposició recorrerà contra la reforma de l'impost de successions després d'una nova bronca parlamentària

La dreta considera que s'ha vulnerat el reglament de les Corts a l'hora de presentar l'esmena que regula l'aplicació d'aquest impost a les empreses mentre que el Botànic l'acusa de "filibusterisme polític" 
9 desembre 2019 14:11h
El PPCV assegura que s'ha presentat l'esmena vulnerant el reglament. / INMA CABALLER, CORTS

VALÈNCIA. La modificació de l'impost de successions i donacions a empreses està patint un complicat recorregut parlamentari. Després que els socis del Botànic arribaren a un acord per a limitar les mercantils que se'n podien acollir en funció del seu volum de facturació, ara l'oposició ha anunciat que presentarà un recurs contra la norma en entendre que s'ha vulnerat el reglament de les Corts durant l'aprovació.

El consens entre el PSPV, Compromís i Unides Podem va arribar el passat dijous després d'un recés de 15 minuts que van acabar convertint-se en 40. Davant la "falta de respecte", la bancada de la dreta va decidir abandonar la Comissió de Pressuposts on es debatien les esmenes a la llei d'acompanyament. Els parlamentaris del Botànic van reprendre la sessió sense l'oposició i el text pactat es va presentar, finalment, a les 14.15 hores.

Així mateix, van deixar la votació per a aquest dilluns. La sorpresa ha saltat quan, tot just començar la sessió parlamentària, el diputat del PPCV Rubén Ibáñez ha assenyalat que s'estava vulnerant el reglament en presentar l'esmena fora de temps i de forma incorrecta. D'acord amb la seua versió –que ha rebut el suport de Ciutadans i Vox–, l'esmena d'aproximació aportada pel Botànic ha d'indicar a quin article de la llei d'acompanyament va referir, cosa que a parer seu no ha estat justificat.

Per contra, la parlamentària de Compromís Graciela Ferrer ha defensat que no hi havia cap inconvenient tècnic. "Si no li agrada, pose un recurs", ha convidat a Ibáñez. Finalment, la mesa de la Comissió ha decidit incorporar l'esmena com a vàlida per a votar-la junt amb la resta. En aquest moment, com a forma de protesta, l'oposició ha decidit demanar un recés de 15 minuts per a presentar les seues pròpies esmenes. Tal com va fer el Botànic la setmana passada, la dreta ha decidit allargar el temps fins a quasi la mitja hora.

L'absurd de la situació ha continuat en ascens quan s'ha représ la sessió. Tal com havien promés, el PPCV ha presentat una esmena, però l'ha retirada res més intervindre. "L'única manera d'evidenciar aquesta aberració jurídica és que es puga presentar una altra aberració jurídica. Vostés admeten el que siga en tal de salvar el que siga", ha afirmat Ibáñez respecte de la seua mateixa esmena, que finalment ha acabat retirant en entendre que tampoc complia la normativa.

La bronca s'ha allargat durant part del matí sense que el vicepresident de la Comissió, el socialista Jesús Quellés –que moderava la sessió en substitució de la presidenta–, haja sigut capaç de posar ordre davant les acusacions creuades. Ferrer ha acusat els seus rivals de "filibusterisme polític" i la també socialista Sabina Escrig ha recriminat el PPCV per promoure una "pantomima" per a tractar d'impedir una modificació legislativa "que beneficia els valencians i valencianes".

Finalment, quan ha arribat el torn de votacions, el PPCV, Ciutadans i Vox s'han negat a votar l'esmena número 98 de la discòrdia, que ha sigut aprovada amb els vots del Botànic. Posteriorment, Ibáñez ha anunciat als mitjans de comunicació que presentaran un recurs de reposició i ha acusat l'esquerra d'estar "vulnerant els drets dels grups parlamentaris".

Més enllà de les desavinences respecte del moment adequat per a haver presentat l'esmena, en el fons de la disputa es troba la interpretació sobre com plasmar-la legislativament. Mentre que la dreta ha defensat que, en ser una esmena d'aproximació, s'havia de referir a un article concret de la llei d'acompanyament –per la qual cosa l'avantprojecte de llei hauria d'haver regulat l'impost de successions abans d'arribar a les Corts–, per a l'esquerra es tractava realment d'una esmena d'addició que incorporava una nova secció al text de la llei.

Les grans empreses, sense possibilitat de bonificar l'impost

Tal com va explicar aquest diari, l'esmena finalment aprovada augmenta l'impost d'actes jurídics documentats de l'1,9% al 2%, però sobretot se centra que la bonificació de l'impost de successions i donacions passa del 95% al 99% tan sols per a les empreses individuals i agrícoles. En el cas de les empreses amb participacions, també s'aplicarà a aquelles que siguen "de reduïda dimensió", és a dir, que facturen menys de 10 milions a l'any.

Aquesta última mesura exclou grans mercantils que s'acullen a la figura de l'empresa familiar sobre la qual s'aplica l'impost, però que en realitat gestionen un volum de negoci molt major al que hom podria esperar d'un negoci familiar, la connotació del qual remet a la xicoteta i mitjana empresa. Per a les grans mercantils, la bonificació continuarà limitada al 95%.

Mentre que Ximo Puig va convertir l'extensió d'aquesta bonificació a totes les empreses en un dels punts centrals de la seua campanya, l'equilibri de forces del Botànic ha decantat la balança cap a Compromís i Unides Podem, favorables a limitar les empreses beneficiàries en funció del seu volum. No obstant això, tant el PP com Ciutadans han oferit la seua mà als socialistes per a eliminar els actuals límits per xifra de negoci. De fet, ha proposta seua, la setmana vinent es votarà al ple de les Corts una esmena que té aquest objectiu i que no ha progressat en la comissió d'aquest dilluns. 

A aquest respecte, la diputada del PSPV Sabina Escrig ha assegurat que l'acord aconseguit amb els socis del Botànic "és l'inicial" i que en el futur "continuaran endavant". "Ha sigut el primer pas", ha afirmat respecte de la promesa de Ximo Puig per a estendre la bonificació a totes les empreses.

Dijous passat ja van tindre lloc les primeres reaccions de la patronal en conéixer com quedava l'acord final. El president de l'Institut Valencià per a l'Estudi de l'Empresa Familiar (IVAFE) i conseller delegat de Pinturas Isaval, Francisco Vallejo, va assegurar sentir-se "defraudat" i va alertar d'una possible "fuga d'empreses" cap a altres autonomies com ara Múrcia.

Per la seua banda, el president Ximo Puig ha insistit que el problema és el dúmping fiscal entre autonomies que fomenta que les empreses abandonen el seu territori original en tal de pagar menys imposts, per a la qual cosa proposa una homogeneïtzació fiscal que li pose cota.

AGERMANA'T

Necessitem la teua ajuda per a fer econòmicament viable Diari La Veu. Si vols continuar informant-te en valencià, agermana't ara!

Subscriu-te al nostre butlletí per rebre les últimes novetats al teu correu.
next