Matilde Asencio Salvador: "La carrera musical dels meus pares hauria sigut molt diferent si no hagueren viscut la dictadura"

La filla de Matilde Salvador i Vicent Asencio visita València per a conéixer una publicació que rescata les peces dedicades a la dolçaina de la compositora castellonenca
11 abril 2019 06:00h
Matilde Asencio Salvador anuncia que donarà la correspondència dels seus pares a l'Institut Valencià de la Música on ja es troba dipositada l'obra completa. / DIARI LA VEU

VALÈNCIA. Aquest passat dimarts, 9 d'abril, es va presentar a la llibreria Fan Set de València Matilde Salvador. Obres per a dolçaina (Denes, 2019), un volum que recopila les peces que va dedicar la compositora de Castelló de la Plana a l'instrument tradicional al llarg de la seua carrera.

"Hem rescatat les partitures", va emfatitzar el dolçainer Ferran Navarro, l'autor de la publicació que posa en context nou de les deu peces escrites per a l'instrument. El llibre recupera uns pentagrames que, fins i tot, "eren desconeguts entre els dolçainers", va advertir l'investigador durant la presentació a València.

L'acte va comptar amb l'assistència de la filla de Matilde Salvador i Vicent Asencio, Matilde Asencio Salvador, qui va mostrar-se emocionada per l'interés cap a la música de la seua mare.

Les tres tocates que formen part de la part musical del Betlem de la Pigà, unes peces que va estrenar Pep Oria per petició expressa de Salvador, són les "partitures que tenen més vigència", va recordar Navarro, junt amb la Marxa de la ciutat, del 1945, –himne oficial de Castelló de la Plana– i la Tocata dedicada al 750 aniversari del Tractat d'Almisrà, del 1994.

Tanmateix, la investigació no està tancada. "Falta una partitura que no hem trobat", va lamentar Ferran Navarro. La desena obra dedicada a la dolçaina és l'encàrrec que va rebre Matilde Salvador el 1962 per a posar música al muntatge de La viuda valenciana, de Lope de Vega, que es va fer a la Universitat de València. "Podria tindre-la Núria Espert perquè va col·laborar molt amb ella", va mencionar Matilde Asencio Salvador davant la incògnita sobre la partitura perduda de la compositora castellonenca. De fet, el catàleg de l'obra de Salvador a la SGAE està revisat per la mateixa compositora, però, als arxius de la Societat General d'Autors i Editors no està, encara que, tal com va apuntar Navarro, "tampoc no calia deixar una còpia en dipòsit per a registrar-la". Fet i fet, la localització de la composició és desconeguda i, damunt, "l'any passat va morir el director de la producció".

Matilde Asencio Salvador recorda que al saló de casa hi havia dos pianos, un per al pare i un altre per a la mare, on treballaven els compositors a València. / DIARI LA VEU

El llibre és "el nostre granet de sorra per a donar-la a conéixer", va afirmar Navarro, perquè a Salvador "la coneix tot el món a Castelló però al sud, no". En aquest sentit, la filla dels dos dels compositors valencians més destacats del segle XX es va mostrar convençuda que hi ha un moviment mundial que està tractant de recuperar les compositores silenciades per una disciplina dirigida per homes, la música i la composició. "Ella tenia interés per la cultura popular i per dur-la, a través del seu llenguatge musical, a la comprensió". Alhora, Salvador "també es va interessar moltíssim per la cultura femenina", prova d'això són les musicacions que va fer de diverses poetesses llatinoamericanes.

Què és ser filla de Matilde Salvador i Vicent Asencio, dos dels compositors valencians més importants del segle XX?

Tota la vida he estat enmig de músics, encara que jo no soc músic. Tanmateix, els meus pares, el meu avi, ma tia i, ara, els meus fills ho són. Per a mi, francament, és una cosa molt normal perquè no he conegut una altra casta de família. Recorde que quan era xicoteta vivíem en un pis molt llarg, com molts pisos de l'Eixample, i a un costat i a altre hi havia un piano. A un costat treballava mon pare i a l'altre, ma mare. Sempre he viscut així, envoltada.

L'any 2018 es va declarar any Matilde Salvador coincidint amb el centenari del seu naixement i des de diverses institucions es van fer concerts d'homenatge. Com recorda aquest reconeixement?

Estava contentíssima amb el reconeixement malgrat que no vam poder vindre per qüestions de salut i perquè vivim al Canadà, però, durant un viatge que vam vindre aquí, vaig prolongar l'estada per a anar a dos concerts que van ser un plaer. Un va ser al Palau de la Música i l'altre, al Palau de les Arts. Pel repertori que van triar i les interpretacions que van fer va ser realment un plaer. El nostre fill major, que sí que és músic, també es va quedar per a assistir-hi i va ser un goig.

Com que els seus fills són músics, supose que a l'Amèrica del Nord la música dels seus pares serà coneguda?

La música de ma mare encara no és molt coneguda allà. Ara s'acaba de fer l'edició de les seues cançons sobre poetesses llatinoamericanes –Homenatge a la poesia femenina d'Amèrica, una sèrie de peces compostes entre el 1946 i el 1956– i he portat diversos exemplars a persones perquè la coneguen, perquè ara tothom està buscant música femenina. Així que he fet perquè arriben dos volums, però, no sé si tindrà èxit o no.

El meu pare, en canvi, sí que és molt conegut. Moltíssim més que ma mare, però en el món de la guitarra. Les danses valencianes per a piano es coneixen a Espanya, però la seua música per a guitarra és molt coneguda a tot arreu. Ell no es va assabentar d'aquest d'èxit perquè es va morir abans que començara tot açò. El repertori de guitarra es coneix gràcies, segurament, a Narciso Yepes i Andrés Segovia, gent que van ser guitarristes internacionals i que tocaven la seua música.

Matilde Asencio Salvador recorda que l'òpera del 1943, 'La filla del rei Barbut', encara no s'ha estrenat a València. / DIARI LA VEU

Coincidint amb el final dels homenatges, en desembre es va reestrenar Vinatea a l'Auditori de Castelló, 43 anys després de l'estrena. Creu que l'ampla obra lírica de la seua mare s'hauria de representar més?

En té moltíssima, però, és cert que s'ha cantat molt. Ma mare no era pianista, encara que sí que tocava la seua música i això ajudava a donar-la a conéixer. La seua música es continua fent i, segurament, seguirà interpretant-se més. En eixe sentit, estic molt contenta.

Tota la música dels meus pares la vam dipositar a l'Institut Valencià de la Música i ara també donaré la correspondència. El que sí que m'agradaria moltíssim és que es fera La filla del rei Barbut, perquè a mi, personalment, m'agrada més que Vinatea, tot i que me l'estime tota, però, la meua preferida és La filla i aquesta no s'ha fet a València. Vinatea fa molts anys que es va fer a València, però La filla del rei Barbut no s'ha estrenat aquí. És una òpera bufa, té molta gràcia i el llibret també és molt graciós, per això, crec que si es fera aquí, agradaria prou.

Com es vivia a casa el feminisme que defensava la seua mare en ple franquisme a través de la música?

A casa això era una cosa molt normal perquè mon pare també era feminista. A ma casa sempre hem pensat que homes i dones som iguals, el mateix. Ells ho vivien d'una manera molt natural. Després, quan ixes de casa t'adones que no en totes les famílies és el mateix.

Com van viure el franquisme després que el seu pare, Vicent Asencio, encapçalara el grup dels joves compositors valencians durant la República?

Vaig conéixer molt Vicent Garcés, que formava part d'aquell grup de compositors. De fet, li deia el tio Garcés. Els altres membres no els vaig conéixer, però, Vicent Garcés va ser molt amic dels meus pares i de ma tia perquè Garcés va viure a París quan ma tia anava a estudiar amb Ladislav Černý i altres violinistes.

La postguerra com els va afectar artísticament?

Tota aquesta gent és una generació que va patir moltíssim per la censura i la falta de comunicació amb artistes d'altres països. Espanya era un país tancat i negre i va ser molt difícil per a ells. Sempre he pensat que la carrera musical dels meus pares hauria sigut molt diferent si no hagueren viscut en una dictadura. N'estic convençuda.

Subscriu-te al nostre butlletí per rebre les últimes novetats al teu correu.
next