VALÈNCIA. El lema ‘El Mercat, per als venedors’ és la norma que ha imperat en els últims trenta anys d’història al Mercat Central de València. Ara, les tres dècades d’autogestió amb l’Ajuntament de la ciutat s’enfronten als seus últims mesos de vida. L’última pròrroga del conveni que manté el consistori amb els venedors caducarà a finals d’any, el que deixa un futur incert per a aquest emblema de Ciutat Vella.
Una vegada finalitze el conveni, la intenció de la Regidoria de Mercats, encapçalada per Carlos Galiana, té la intenció d’obrir un concurs públic. Això obri la porta al fet que l’associació majoritària de venedors es presente –i, per tant, el mercat continue sent dels comerciants–. Tot i això, també ofereix via lliure a grans companyies privades per a beneficiar-se de l’explotació comercial de l’edifici municipal emblema de la ciutat. Almenys, això és el que apunten algunes veus crítiques dins del mercat, que consideren la decisió com una via per a facilitar la privatització d’un dels eixos més potents de Ciutat Vella.
Així i tot, encara no es coneix quan podria tindre lloc aquest concurs públic del qual tampoc es coneix el plec de condicions. Segons informen fonts municipals, de moment, està elaborant-se aquest plec i, mentrestant, la gestió de l’Ajuntament recaurà encara en mans dels venedors.
En els anys 80, l’Ajuntament de València va iniciar el conveni d’autogestió del mercat. Des d’aleshores, tots els serveis dels quals es proveu el gran aparador municipal han estat regentats pels encarregats de cadascuna de les parades. Però la llei del 2015 impedia seguir renovant aquest conveni; va ser aleshores quan el 2016 l’Ajuntament va fer l’última pròrroga de la concessió per un màxim de tres anys. Aquest desembre, en principi, acaba aquesta autogestió.
Tot i que fonts municipals adverteixen que durant aquests tres anys s’han estat mantenint converses amb els venedors per a decidir amb el futur, les votacions i les decisions s’han fet oficials de forma sobtada en les últimes setmanes. Aquest octubre, l’entitat majoritària que agrupa la pràctica totalitat dels venedors, l’Associació de Venedors del Mercat Central de València (AVMCV), va realitzar una assemblea on el 93% dels participants van manifestar que consideraven que la millor opció continuava sent l’autogestió. Encara així, aquesta opció ja no resultava viable per a l’Ajuntament davant la incompatibilitat amb la llei del 2015.
La regidoria de Comerç, en principi, havia plantejat diverses opcions a l’associació de venedors: la gestió directa de l’Ajuntament, la gestió demanial o mixta entre el consistori o els venedors, i, finalment, l’eixida a concurs públic. La via preferida per la regidoria de Mercats era la de la gestió pública, que a València ja comptava amb el precedent del Cabanyal. Així ho va comunicar Galiana a l’AVMCV, com també a la nova plataforma DMercat, encapçalada per veus que critiquen la falta de transparència en l’associació majoritària. Segons asseguren des d’aquesta plataforma, Galiana es va reunir amb ells el 8 d’octubre i va defensar que una de les millors opcions per al Mercat era la gestió demanial.
Aquesta via mixta permetria a l’Ajuntament la gestió dels residus, la neteja i la seguretat de l’edifici, mentre que els venedors tindrien el control, entre d’altres, dels serveis de gel, els domicilis, els descomptes, o les cistelles i els carros amb els quals compta aquest gran aplec de tendes al bell mig de València. Tot i això, segons expliquen des de DMercat, dos dies després de la reunió amb el regidor, aquest es va trobar amb l’AVMCV, on van pactar que la millor opció seria la de traure la gestió a concurs públic.
Segons explica la gerent del Mercat Central, Cristina Oliete, aquest canvi de parer del regidor de Comerç es basava en “criteris tècnics” després de consultar amb els advocats de la ciutat. Oliete, a més, considera que aquesta decisió podria ser molt “positiva” per al Mercat, ja que permet a l’AVMCV presentar-se al concurs públic i concórrer perquè tornaren a ser els venedors els encarregats de gestionar el mercat.
Poques setmanes després d’aquesta reunió, l’AVCMC va convocar una assemblea per a consultar els comerciants sobre aquesta decisió: dels 246 convocats per a votar, en va participar menys de la meitat, i només 80 van votar a favor. 34 més van votar en contra i 3 es van abstindre. Tot i això, segons explica Oliete, no és necessari quòrum per a validar una decisió de l’assemblea. Per tant, formalment, la posició de l’AVMCV implicava el suport al concurs públic.
La gerent del Mercat reconeix, tot i això, la incertesa existent sobre el procediment i el “risc” al qual podria conduir. Argumenta, però, que en altres grans mercats espanyols que prenen com a referents altres grans mercats espanyols on el concurs públic també ha significat un “èxit” per als venedors, com ara Cadis o Tenerife.
DMercat denuncia la privatització del Mercat
L’eixida a concurs ha sigut la gota que ha fet vessar el got per a un corrent crític dels venedors del mercat, DMercat. La nova entitat, que ara suma una cinquantena de suports, denuncia que aquesta eixida decisió implica una privatització del mercat i la pèrdua del model que es manté fins ara del producte de proximitat. Alerten, així mateix, que el mercat podria caure en mans de grans conglomerats privats que podrien traure una via d’explotació econòmica en el Mercat Central.
De fet, des de DMercat denuncien les formes poc transparents i participatives amb les quals s’han dut a terme les negociacions entre l’AVMCV i la Regidoria de Comerç, encapçalada per Carlos Galiana. Al seu parer, no s’ha informat adequadament de quines serien les condicions en les quals es trauria aquest concurs públic i que esperen conéixer en el plec de condicions, que pretenen que mantinga una sèrie de garanties per al Mercat. Segons fonts municipals, aquest plec de condicions està en fase d’elaboració i respondrà a uns criteris tècnics que garantirien el bon funcionament de les parades.
Ara, les demandes de DMercat passen per la paralització del concurs públic i que des de l’Ajuntament de València es facen polítiques “valentes” que compten amb l’opinió “real” de tots els venedors.
El soterrani, també a concurs?
Una de les altres qüestions encara sense resoldre passa per conéixer quin serà el futur del soterrani en el qual els venedors guarden els camions que s’encarreguen de transportar la mercaderia. Segons va avançar Levante-EMV, l’aparcament també eixiria a concurs públic junt amb l’edifici municipal. El soterrani, clau en el funcionament habitual de les rutines dels venedors, enfronta una situació crítica en els últims dies: roman tancat i els comerciants no poden ni recollir ni deixar els seus productes.
Aquest tancament del consistori, suposadament, té el seu origen en una denúncia de dos venedors. El soterrani acumula “irregularitats”, ja que no compta amb les llicències requerides. Davant això, segons explica Cristina Oliete, els venedors han llogat de moment dos solars que estan pagant entre tots usuaris fins que es regularitze la situació, que implicarà de la supervisió per part dels tècnics municipals.
