Murals

19 juliol 2019 06:00h
Manuela Ballester (València, 1908 - Berlín, 1994)

El 1939, poc després que Manuela Ballester i Josep Renau arribaren a Mèxic, David Alfaro Siqueiros els va convidar a participar, junt amb altres artistes hispano-mexicans, en l’execució del mural Retrat de la burgesia. Un encàrrec del Sindicato Mexicano de Electricistas en què havien de representar-se els principals problemes del conflicte bèl·lic europeu, del capitalisme i dels treballadors. Siqueiros, que havia conegut Renau a València durant la Guerra Civil, volia que aquest hi aportara la tècnica del fotomuntatge i de l’aerògraf, que dominava bé. Tanmateix, l’obra fou interrompuda per l’assassinat de Lev Trotski, en el qual es van veure involucrats el muralista mexicà i alguns dels col·laboradors. Així ho contava Manuela: “Un dia, mentre estàvem treballant el col·lectiu en el mural –a la seu social Antonio Caso cantonada Insurgentes– va arribar Siqueiros disfressat de militar. Aquella nit se’n va anar a Coyoacán amb un grup de correligionaris i assaltaren la casa de Trotski. Després va estar fugit per l’estat de Jalisco un temps fins que el van detenir. Aleshores ens vam quedar sols Renau i jo. Entre els dos vam acabar el mural” (Manuel Garcia, Homenatge de Manuela Ballester, 1996). No obstant això, ella mateixa explicava que sobretot s’hi va ocupar d’ajudar el seu marit i d’aprendre els procediments.

Siqueiros, Renau, Ballester i altres, 'Retrato de la burgesia' (detall), 1939. Mural a la seu del Sindicato Mexicano de Electricistas 

A la dècada del 1940, Manuela i les seues germanes van formar part de l’empresa familiar Estudio-Imagen. Publicidad Plástica, dedicada al disseny de logotips i cartells per al cinema, la publicitat comercial i la propaganda política electoral, i també a la il·lustració de portades de revistes i llibres. D’altra banda, entre el 1944 i el 1950 –indica Carmen Gaitán–, “Ballester va dur a terme una sèrie d’obres de tipus mural en diferents emplaçaments privats, que van proliferar gràcies a un fort desenvolupament de l’activitat empresarial en tots els sectors, també en el de l’oci” (Las artistas del exilio republicano español. El refugio latinoamericano, 2019). A principis d’aquest període, els responsables del projecte de l’hotel Mocambo a Veracruz li van encarregar la decoració d’algunes cambres. Se sap per unes anotacions seues que, al mes de març, s’hi va traslladar amb els tres fills i embarassada de Teresa per començar a pintar. Dissortadament no coneixem amb precisió les peces que hi va crear, ja que van desaparèixer posteriorment.

Josep Renau i Manuela Ballester, 'La formación de la cultura hispánica' (detall), 1945. Mural a l'hotel Casino de la Selva, Cuernavaca

El 1945, la família sencera es va instal·lar a Cuernavaca, on havien de dur a terme els murals de l’hotel Casino de la Selva, construït per l’arquitecte valencià Fèlix Candela. L’encàrrec constava de dues parts, una constituïda pels “set murs que tanquen la part posterior contigua al saló del Casino” i una altra formada per “les dèsset voltes que formen el sostre general considerades com una entitat espacial”. El propietari, Manuel Suárez, un antic emigrant espanyol, pretenia mostrar una visió de la conquesta d’Amèrica diferent a la que plantejava Diego Rivera. No és d’estranyar, doncs, que La formación de la cultura hispánica, més conegut com España hacia América, indignara els grans muralistes mexicans, que el van considerar un insult a la seua ideologia en la mesura que tractava el tema de l’imperialisme des d’una posició contrària a la seua. “Els programes iconogràfics van ser heterogenis, referents a la cosmogonia, imatges idònies per a un sostre”, apunta Gaitán. La primera sèrie la van dedicar als signes del zodíac; la segona, als vint dies del mes astronòmic mexicà; la tercera, als quatre sols asteques; la quarta, als monstres marins; la cinquena, als planetes del sistema solar, i la sisena, als volcans mexicans. Alhora que s’avançava en aquesta tasca, es va idear el mural principal, de més de 300 metres quadrats, “que narrava la història del país ibèric des del fenicis fins a la conquesta del llavors denominat Nou Continent, mentre que el contrapunt era establert pel mural projectat sobre la cultura mexicana per a la paret d’enfront que mai no es va fer.” Amb l’enderrocament de l’establiment el 2001 –per l’empresa estatunidenca Costco, amb la intenció de construir un centre comercial–, es van volatilitzar aquestes peces de grans dimensions i també un llenç que Manuela havia pintat per al bar el 1950.

Josep Renau, Manuela Ballester, Rosa Ballester i David Antón, 'De las fuerzas naturales se obtiene la electricidad' (detall), 1946. Mural per a la Compañia de Luz i Fuerza S.A.

L’altre projecte encarregat a Renau en què també va participar Manuela Ballester (i la seua germana Rosa i David Antón) va ser el titulat De las fuerzas naturales se obtiene la electricidad. Un mural per al pavelló de la Compañía de Luz i Fuerza S.A. de l’exposició industrial, que s’hi va celebrar el 1946. Vint escenes, també desaparegudes, en què s’abordava des de la gènesi natural de l’electricitat fins el processament a la planta industrial. Com hem vist en els casos de Leonora Carrington i Remedios Varo, la tradició del muralisme excloïa els estrangers, els surrealistes, els pintors de cavallet i les dones. I malgrat que de vegades, de manera excepcional, aquestes restriccions es trencaven, era veritablement difícil que una artista es fera càrrec d’una obra d’aquestes característiques en espais públics o oficials, fins i tot que hi participara.

Subscriu-te al nostre butlletí per rebre les últimes novetats al teu correu.
next