La patronal de Castelló es resisteix a reconéixer com a patronal autonòmica la Confederació Empresarial Valenciana (CEV). La Confederació d’Empresaris de Castelló (CEC), responsable amb Coepa de la fallida de Cierval, va rebutjar aquest dimarts dissoldre’s i mirarà de mantindre la seua activitat tot i acumular un deute de dos milions d’euros que fa inviable la seua continuïtat.
La lluita per sobreviure de la CEC, tot i haver rebut els vots a favor de la majoria de les seues sectorials, topa amb el rebuig de les dos principals organitzacions de la demarcació de Castelló. Es tracta de la patronal del taulell Ascer i de l’hostalera Ashotur. En la mateixa reunió en què es va decidir continuar, les dos organitzacions van demanar la baixa de l’entitat provincial.
La CEC va començar la seua caiguda als inferns el 2013, quan va perdre 385.510 euros. L’any següent va reduir els números rojos lleugerament fins als 271.058 euros però el 2015 les pèrdues es van disparar fins als 1,74 milions d’euros. Aquell any l’Administració va tallar l’aixeta de les subvencions a la patronal de Castelló després que la Fiscalia obrira una investigació per presumptes delictes de frau de subvencions.
Plans d’augmentar quotes tot i el degoteig de socis
Precisament les subvencions són la taula de salvació a què s’aferra, a hores d’ara, l’organització amb seu a Castelló de la Plana, en concurs de creditors. L’informe de l’administradora concursal fia el futur de la CEC a obtindre els ingressos de la Llei de Participació i Col·laboració Institucionals, els fons que la Generalitat abona als sindicats i patronals més representatius per a finançar les tasques de diàleg social.
En el passat, Cierval rebia aquesta subvenció, de prop d’1,5 milions d’euros, i la repartia entre les patronals provincials: la CEV, Coepa i la CEC. Fonts patronals adverteixen que, enguany, desapareguda Cierval, aquesta línia de subvencions tindrà com a destinatària l’organització més representativa d’àmbit autonòmic, la CEV.
Descartada la via de les subvencions, l’altra opció suggerida per l’administradora concursal és augmentar les quotes dels associats de la CEC, que el 2015 representaven només un 8% del pressupost de l’entitat. Tanmateix, l’eventual augment de quotes s’hauria d’aplicar després que les patronals més potents de la demarcació que hagen abandonat la CEC i hagen posat rumb a la CEV.
El taulell, el transport i el turisme toquen a la porta de la CEV
La principal patronal castellonenca, Ascer, va ser la primera organització castellonenca a incorporar-se a la nova patronal autonòmica. El 10 de març va aprovar sumar-se a la CEV i ja forma part dels seus òrgans de direcció. Aquest dissabte va seguir el mateix camí la patronal de transport de mercaderies per carretera, ACTM, que ja havia abandonat la CEC l’any passat.
L’última a dirigir els seus passos cap a la CEV és la patronal hostalera Ashotur, que considera que una organització d’abast autonòmic defensarà millor el sector turístic. Seguirà l’exemple de la patronal benidormera Hosbec, que també ha decidit sumar forces amb l’entitat que pren el relleu de Cierval.
Les incorporacions d’ACTM i Ashotur podrien aprovar-se als òrgans de direcció de la CEV el 15 de juny, segons apunten a Diari La Veu fonts de l’entitat que presideix Salvador Navarro. A banda de les patronals sectorials, una de les empreses amb més volum de negoci de la demarcació de Castelló, Obinesa, també forma part de la CEV.
