T2: la fórmula del Consell per a convertir un túnel abandonat en línia de metro

Un acurtament del traçat i fons de Brussel·les permetran que la línia de metro abandonada pel govern del PP tinga trens en 2023
/ València
13 juny 2017 01:00h
Les vies de tramvia de la futura T2, al seu pas per Natzaret

Un dels grans projectes heretats del Consell del PP, la T2 de Metrovalencia, deixarà de ser un túnel abandonat per a esdevindre una línia de metro en 2023. L'anunci, oficialitzat amb solemnitat aquest dilluns pel president, Ximo Puig, posa fi a dos anys de treballs de la Conselleria d'Hisenda per a trobar la manera de tirar endavant l'obra malgrat les malmeses finances de Generalitat.

En la decisió de reprendre l'obra ha pesat la gran inversió feta. A l'esquelet de la futura línia de metro, l'executiu de Francisco Camps va sepultar 190 milions d'euros. Enllestir la línia fins a Natzaret costa 172 milions addicionals, però l'alternativa era donar per perduda la infraestructura, ideada per a connectar el centre de la ciutat amb la Ciutat de les Arts i les Ciències i el futur CaixaForum. 

La solució va vindre d'Europa després que la Generalitat convencera la Comissió Europea per a cofinançar la T2 amb fons de desenvolupament regional (FEDER). El País Valencià, que en el passat va ser territori objectiu 1, està catalogat ara com a "regió més desenvolupada". Aquesta categoria limitava les opcions del Consell per a obtindre finançament europeu per a infraestructures de transport. En conéixer que el govern basc va poder construir la línia 3 del metro de Bilbao amb fons FEDER, al govern valencià se li va obrir una escletxa per a seguir el mateix camí.

123 milions per a moure trens fins a l'Oceanogràfic

Desbloquejat el finançament, el Consell va estudiar el traçat semiconstruït de la T2 per a decidir quin tram prioritzar. La decisió ha sigut enllestir en una primera etapa la connexió del carrer d'Alacant fins a l'Oceanogràfic, una obra que costarà prop de 83 milions d'euros, i deixar per a una segona etapa el tram Oceanogràfic-Natzaret. A aquest import cal sumar-li el preu de comprar els trens, que pot ascendir a 40 milions d'euros, amb la qual cosa el govern valencià haurà de mobilitzar durant els propers sis anys prop de 123 milions d'euros.

D'aquests 123 milions, 50 milions es cofinançaran amb fons FEDER corresponents al període 2014-2020: la Unió Europea aportarà 30 milions i la Generalitat uns altres 20. El fet que es faça servir finançament europeu força l'administració autonòmica a complir els terminis, atés que la Comissió Europea obliga a enllestir les obres a tot estirar tres anys després del final del període del programa.

Ara bé, la forma com es finançaran els 33 milions d'euros restants per a completar l'obra és una incògnita, si bé es perfila que es podrien sol·licitar fons FEDER del període 2020-2023. Una alternativa més improbable passaria perquè el govern espanyol accedira a destinar recursos a la T2. Per últim, Ferrocarrils de la Generalitat (FGV) haurà d'adquirir el material mòbil per a posar en funcionament la línia, una despesa que seria de 25 milions en l'escenari més econòmic i de 45 milions en l'horitzó més car.

La T2 parteix de zero: no hi ha informes tècnics

Reactivar la T2 implica posar en marxa, en breu, el procediment administratiu, atés que l'executiu popular va abandonar l'obra en 2010 sense haver redactat els informes tècnics necessaris per a enllestir-la. L'únic tangible a hores d'ara són 2,4 quilòmetres de vies de tramvia entre Natzaret i el carrer del General Urrutia i un túnel de 2,5 quilòmetres entre General Urrutia i el carrer d'Alacant, travessant les vies de Luis Santángel i del Regne de València.

En aquest sentit, la consellera d'Obres Públiques, María José Salvador, va destacar que cal començar "de zero" i va destacar un altre problema de la futura línia de metro de València: la manca de connectivitat amb els tallers de manteniment de trens. FGV compta amb uns tallers a l'avinguda de Tarongers, però el traçat de la T2 no enllaça amb aquesta instal·lació ni amb cap altra línia.

Sobre el plànol, el Consell presidit per Francisco Camps va planejar que la T2 travessara el centre històric i arribara fins al Pont de Fusta, on connectaria amb la línia 4 de tramvia. D'aquell dibuix inicial només va quedar el buit que havia d'ocupar l'estació del Mercat, a la plaça de Bruges, que queda fora del rescat de la línia iniciat pel govern del Botànic.

Subscriu-te al nostre butlletí per rebre les últimes novetats al teu correu.
next