Posar preu al paisatge per a evitar la massificació

Els responsables d'espais naturals plantegen establir ecotaxes i limitar el nombre de visites diàries
/ València
7 agost 2017 17:18h

Des del passat mes de juliol coincideixen a la ciutat de València dues exposicions dedicades a la riquesa i la varietat paisatgística del territori valencià. D'una banda, al Centre del Carme hi trobem la mostra fotogràfica "Paisatges valencians: territori turístic", on s'ofereix "un viatge pels nostres emblemàtics paisatges que contribueix a la valoració del territori". D'altra banda, el Museu de les Ciències acull l'exposició "Paisatges turístics valencians. Valuosos, valorats". En aquest cas, la promesa és recórrer "d'una manera única el territori valencià" i descobrir aspectes que ens ajuden a entendre el paisatge "no només com una representació geogràfica del territori, sinó com a paisatge viscut i gaudit".

Totes dues exposicions estan realitzades a partir d'un projecte de la Universitat de València i l'Agència Valenciana de Turisme i la idea que transmeten conjuntament és que el paisatge, que mostra la identitat, el caràcter i l'essència d'un territori, no ha de ser vist com una fotografia, sinó com un cúmul d'experiències. Com aquella campanya de just fa un any, "No m'ensenyes més postals", que ja convidava a "viure" el paisatge, en lloc de veure el paisatge.

Un paradís a l'Alt Palància

Un paisatge per a viure el trobem a l'interior valencià, a l'Alt Palància, amb la cascada del Braçal. Rebatejada pels costums i llegendes locals com el Salto de la Novia, aquesta caiguda d'aigües fresques i cristal·lines és un dels paratges aquàtics més emblemàtics, un lloc on cada vegada més famílies i grups d'amics acudeixen per a gaudir del seu temps d'oci, especialment a l'estiu.

Cada vegada més famílies i grups d'amics acudeixen al Salto de la Novia per a gaudir del seu temps d'oci, especialment a l'estiu

L'afluència massiva va portar, el passat mes de maig, a l'aprovació d'una ordenança per a regular les visites. Amb aquesta mesura, l'Ajuntament de Navaixes pretenia "regular i organitzar el caos que tots els anys es genera a partir d'aquestes dates i aconseguir, a més, mantenir-lo en perfectes condicions de neteja, millorar la seua conservació i manteniment, així com les seues infraestructures", segons va explicar als mitjans en aquell moment el regidor de Turisme, Francisco Rosalén. Aquestes entrades s'hauran d'abonar només durant els mesos d'estiu i la intenció és que els diners ingressats revertisquen en el manteniment i millora de l'entorn.

Invertir en manteniment

Ara bé, contràriament al que es busca amb les exposicions citades al principi, aquesta mesura podria tindre un efecte dissuasiu? Joan Carles Membrado, doctor en Geografia i professor a la Universitat de València, afirma que "és inevitable que a causa de l'ecotaxa s'hi acoste menys gent", però que, per a ell, "cal cobrar una ecotaxa dissuasiva, com fan a la navarresa Selva d'Irati". I continua: "Jo conec molta gent que només va pel comboi, perquè hi van tots i és el que toca. Però realment no els interessen gaire aquests paisatges. És elitista? I tant que ho és, però si no frenem l'accés indiscriminat al públic, estem llevant valor a aquests llocs".

Els ingressos de les entrades per visitar les Coves de Sant Josep, a la Vall d'Uixó, es destinen al manteniment del paratge i a realitzar-hi millores. / JOANBANJO

Fa anys que cal pagar entrada per a visitar les Coves de Sant Josep, a la Vall d'Uixó. Ara bé, hi ha descomptes per als escolars i les persones jubilades. A més, es programen visites de grups amb diversitat funcional i des de l'ajuntament estan treballant per a adaptar la visita a persones amb trastorn de l'espectre autista. Jordi Julià, regidor de Turisme de la localitat, explica que els ingressos de les entrades "es destinen al manteniment del paratge i a realitzar-hi millores". I afegeix que, "des que vam entrar a governar, fem una parada d'un mes sencer sense visites per al manteniment i perquè la cova respire". També han instaurat la visita amb caiac, que provoca menys pressió per a la cova, ja que són visites de menys persones durant més hores. Julià també informa que s'han demanat diversos informes a especialistes sobre la fauna de la cova "per a prendre mesures per a seguir conservant-la i fer que continue sent una cova viva".

Limitar l'entrada a la Cova Tallada

La Cova Tallada, al terme de Xàbia, també és víctima de la massificació en el període estival. Ho corrobora Joseba Rodríguez, director del Parc Natural del Montgó. A fi de controlar les visites, la Junta Rectora del parc ha encarregat un estudi de la capacitat de càrrega d'aquest espai, "per a treballar amb informació objectiva", explica Rodríguez. D'aquesta manera s'establirà un contingent diari de les persones que arriben tant per terra, des de Dénia, com per aigua, en caiac. Els motius al·legats per la Junta Rectora són els riscos per a l'ecosistema litoral i, també, per als visitants. Rodríguez confia a tindre l'estudi "en cosa de cinc mesos". Un estudi que haurà de tindre en compte diversos factors com la propietat de la cova –"Suposem que és de l'Ajuntament de Xàbia, però no està clar", comenta Rodríguez– o les diferents administracions implicades, com ara els ajuntaments, la Direcció General de Cultura i Patrimoni o la Direcció General de Sostenibilitat de la Costa i del Mar.

La Junta Rectora del Parc Natural del Montgó ha encarregat un estudi per a saber la capacitat de càrrega de la Cova Tallada

En una reunió celebrada el 30 de maig també es va acordar crear una comissió de treball integrada pels ajuntaments de Dénia i Xàbia, negocis d'hostaleria i veïnat que aporten idees. De moment, com a mesures de seguretat per a les persones, Rodríguez explica que "s'ha arreglat el camí i s'han tapat forats amb malles. A més, a Dénia s'ha instal·lat una caseta informativa, a l'inici del camí des de Les Rotes". Pel que fa a l'accés per mar, les empreses de caiac han signat un acord d'autoregulació on es comprometen a rebaixar a la meitat el nombre de persones que hi accedeixen contractant els seus serveis. A més, s'han de responsabilitzar de la recollida i retirada del fem que es genere en aquestes excursions. Tot i això, el director del Parc Natural del Montgó lamenta que "continua arribant molta gent" i confia en l'arribada d'una declaració com a Bé d'Interés Cultural que "canviaria molt les coses".

A banda de la restricció per motius mediambientals o de seguretat humana, la Direcció General de Cultura i Patrimoni ja va remetre un escrit a l'Ajuntament de Xàbia demanant la protecció de la Cova Tallada. En aquest text també se sol·licitava als serveis territorials de Medi Ambient que posaren les mesures necessàries per a evitar la massificació. A l'interés mediambiental de la Cova Tallada, se li suma el cultural, ja que s'hi han trobat restes arqueològiques del segle XI; concretament, dos cresols. En aquests moments, però, Rodríguez explica que només hi ha "una única figura de protecció" per a la Cova Tallada,  "un catàleg de coves" on està inclosa.

A la Cova Tallada s'hi pot accedir per dues vies: per terra, des de les Rotes, o per aigua, en caiac. / MIKE BAIRD

La natura, un producte de consum?

"La responsabilitat de la conservació de qualsevol recurs natural resideix en l'administració", afirma Ana Campo. Campo és llicenciada en Biologia i Antropologia Social i Cultural. Ha treballat 23 anys com a tècnica d'espais naturals protegits d'Alacant i actualment està fent la tesi doctoral sobre el Parc Natural del Montgó, en el marc teòric de l'ecologia política. En la seua opinió, "són les institucions públiques, en col·laboració amb entitats privades, qui han de garantir un ús públic sostenible i promoure campanyes d'informació, sensibilització i educació ambiental explicant el perquè de les restriccions i els beneficis que s'obtenen limitant l'antropització de l'entorn natural". També parla del paper de la societat en conjunt, "que ha d'exigir l'adopció de les mesures necessàries per a garantir la conservació d'ecosistemes tan fràgils com les coves, amenaçats per pràctiques esportives, l'ús públic intensiu o infraestructures vàries".

Però dins d'aquestes mesures, Campo rebutja el cobrament d'entrades o "ecotaxes", ja que considera que incideix en el procés de "mercantilització de la natura": "El cobrament d'entrades per a visitar un determinat recurs natural estableix una relació asimètrica amb la natura en què aquesta s'ha de sotmetre a les expectatives turístiques adquirides mitjançant el pagament d'una taxa administrativa". A més, denuncia que es tracta d'una "concepció urbana i mercantilista de la natura, entesa com un producte de consum, que fins i tot inclou els escassos habitants d'un món rural que es desvaneix per efecte del progressiu despoblament i envelliment de la població local, que va sent substituïda per cases, albergs i hotels rurals".

Ana Campo rebutja el cobrament d'entrades o "ecotaxes", ja que considera que incideix en el procés de mercantilització de la natura

El que proposa Ana Campo és la promoció d'un "gaudi ètic amb la natura, en què aquesta no es perceba com una oferta turística que s'ha de fotografiar per a acreditar que 'jo hi vaig estar'". Afegeix que "la visita als espais naturals ha de dur-se a terme per a explicar al món urbà, als urbanites, la funció ecosistèmica de les àrees protegides, així com les amenaces que hi ha sobre aquestes". I conclou mencionant "la pressió del benintencionat 'turisme rural' o el 'turisme verd', que ha esdevingut un dels impactes ambientals més severs". 

Per a Mariola Bort, arquitecta especialitzada en els camps de l’urbanisme, la ciutat inclusiva (gènere i infància) i el paisatge, sembla clar que "hi ha un problema d'educació i sensibilització per tenir cura i mimar aquests paratges que resulten fràgils sota una afluència massiva de visitants", però indica que "em costa creure que la solució siga pagar una entrada", i fa menció especial a la gent amb menys recursos o a les famílies grans. Bort afirma que, quan la massificació afecta els ecosistemes i les seues dinàmiques, "cal limitar el nombre de visites per dia", però entén que "això es pot fer sense posar-li preu". I afegeix que, en la seua opinió, els entorns naturals requereixen "un Pla Estratègic que els reforce i on es planifique, entre altres coses, la cura i el manteniment, l'ús i l'activitat, si calen estudis específics, la mobilitat i com arribar-hi i si es promociona la mobilitat sostenible i de quina manera".

Subscriu-te al nostre butlletí per rebre les últimes novetats al teu correu.
next