Passaven pocs minuts de les 13.00 hores de divendres quan a la sala de premsa del Palau de Castellfort les paraules de la vicepresidenta del Consell, Mónica Oltra, van captar l’atenció de la desena de periodistes que seguien la roda de premsa posterior al ple del Consell. “Que un [Carles Puigdemont] renuncie a fer el referèndum l’1 d’octubre, sí”. Aquestes paraules de la número dos de la Generalitat preguntada per si la seua recomanació al govern espanyol i català “de fer dos pasos enrere i seure a parlar” per a resoldre el conflicte a Catalunya significaven no celebrar el referèndum es van convertir als pocs minuts de pronunciar-les en la notícia d’obertura de tots els diaris valencians.
La notícia, que també va recollir i difondre Diari La Veu, no va tardar gens a provocar un terratrèmol a Compromís. Els titulars que van omplir de seguida totes les capçaleres del país van provocar la reacció immediata de destacats dirigents de Compromís i càrrecs institucionals de la formació, que es van desmarcar tant públicament com en privat del pronunciament d’Oltra. Malgrat que la dirigent de Compromís parlava com a vicepresidenta del Consell i no com a líder de la coalició, molts militants es van sentir interpel·lats per les seues paraules.
En els grups interns de discussió de la coalició, la divisió entre els que defensaven les paraules d’Oltra i els que no se senten representats per la seua petició de renunciar al referèndum de l’1 d’octubre corresponia, quasi d’una manera matemàtica, al nombre de militants del Bloc i d’Iniciativa que hi haguera en la conversa. La diferència fonamental: la renúncia al referèndum de l’1 d’octubre. Sobre la resta de les paraules d’Oltra en què apel·lava a la necessitat de reprendre el diàleg i la condemna a l’actitud del govern espanyol hi ha consens total. També les paraules comparant el comportament de l’executiu de Mariano Rajoy i de Carles Puigdemont per la seua negativa a negociar van molestar alguns militants de la coalició.
Sí al referèndum
La roda de premsa d’Oltra va generar una mini crisi a Compromís. Les paraules de la vicepresidenta al final de la roda de premsa s’eixien del guió pactat per la cúpula de la coalició dimecres després de l’operació de la Guàrdia Civil a Catalunya que va acabar amb la detenció de diversos alts càrrecs del govern Puigdemont. És per açò que, des d’alguns sectors de Compromís, es van mostrar molests perquè Oltra, tot i comparéixer en qualitat de vicepresidenta del Consell, és la cara visible de la coalició i es podien entendre les seues paraules com el posicionament del partit.
Davant d’aquesta possibilitat, des del Bloc es va reprendre l’argumentari pactat 48 hores abans i en el qual quedava clar que la formació nacionalista defensa el referèndum d’autodeterminació –en aquest cas català–, tal com recull el programa electoral del 2015. La coordinadora nacional del Bloc, Àgueda Micó, va recordar que el posicionament consensuat entre les diferents potes que conformen Compromís implicava “mostrar la solidaritat amb les persones que volen votar el pròxim 1 d’octubre”.
En un comunicat, Micó va reclamar al president del govern espanyol que “permeta un referèndum alternatiu pactat amb totes les garanties” a Catalunya, alhora que va instar els dos governs a “dialogar” per a resoldre el conflicte i buscar una solució pactada a la voluntat “majoritària” dels catalans de votar. La líder del Bloc i coportaveu de Compromís va matisar, però, que la possibilitat de desconvocar el referèndum està en mans de Rajoy, “qui, com a president de l’estat espanyol, ha de pactar un referèndum alternatiu amb totes les garanties”.
Aquestes darreres paraules van en la línia del que va dir durant bona part de la roda de premsa Mónica Oltra. La vicepresidenta va fer una crida al govern català i a l’executiu espanyol perquè s’asseguen a dialogar sense “apriorismes” per a buscar una solució negociada al conflicte. “No és bona solució que cadascú es mantinga en la seua posició inicial”, va dir Oltra, qui va instar Carles Puigdemont i Mariano Rajoy a fer “dos passos enrere, seure a parlar i arribar a un acord”.
Fonts pròximes a la vicepresidenta van explicar que el posicionament d’Oltra no difereix del que van expressar altres dirigents de la coalició com Micó. En aquest sentit, van afirmar que Oltra no havia mostrat la seua negativa a resoldre el conflicte amb un referèndum sinó que el que demanava era “desconvocar el referèndum de l’1 d’octubre” per a buscar una solució negociada. Les mateixes fonts van explicar que aquest plantejament és similar al de Carles Puigdemont, que “es va mostrar partidari de desconvocar l’1-O a canvi de consensuar un referèndum amb el govern espanyol”.
Més crítics amb Oltra es van mostrar el integrants del corrent intern Bloc i País, que van demanar en un comunicat una “rectificació” a Oltra perquè d’aquesta manera “torne a representar el consens en Compromís, que és el dret a l’autodeterminació”. “Oltra és actualment la nostra candidata a la Presidència de la Generalitat i una de les quatre coportaveus de la nostra coalició, per la qual cosa tots ens hem de sentir còmodes amb els seus posicionaments, sobretot quan tracten de temes tan fonamentals per a Compromís”, va indicar el corrent del Bloc en un comunicat.
Un tema conflictiu
La situació de Catalunya i la tensió entre els dos governs –creixent des del passat dimecres– ha posat en una situació no gens còmoda Compromís. Les responsabilitats de govern aconsellen optar per un perfil baix per a tractar d’eixir indemnes de la contesa catalana i la singularitat d’una coalició on conviuen diferents sensibilitats dificulten posar negre sobre blanc el plantejament polític respecte de la qüestió catalana. Amb tot, i malgrat l’increment de les darreres eleccions, el gruix de la militància de Compromís és nacionalista i prové del Bloc i la defensa de l’autodeterminació dels pobles és una línia roja en el seu ideari.
Fins a aquesta setmana, els seus dirigents havien pogut sortejar les preguntes dels mitjans apel·lant al “diàleg” i la “negociació” entre ambdós governs per a buscar una solució al conflicte català. Però la irrupció de la Guàrdia Civil, dimecres passat, a les institucions catalanes va trencar amb tots els plans de constricció. Així, molts càrrecs destacats de la coalició –la majoria del Bloc– van acudir a la concentració davant la delegació del govern espanyol en contra de la “intervenció de les institucions catalanes” i a favor del “dret a decidir” del poble català.
Després de setmanes de cuidar i mesurar molt bé les declaracions, dimecres va quedar clar que, almenys, una bona part de Compromís està del costat dels que volen votar el pròxim 1 d’octubre. En aquest context, i després que les primeres espases de la coalició van decidir sumar-se a la concentració tot i ser conscients del cost polític que podia tindre, les paraules de Mónica Oltra instant Puigdemont a renunciar al referèndum previst d’ací poc més d’una setmana van molestar, i prou, al sector nacionalista de la coalició, que va veure com planava el dubte sobre el seu compromís amb el dret a decidir dels catalans.
