Sembla que el Partit Popular ha renunciat a debatre sobre cultura i esport definitivament. La cultura, i molt menys l’esport de base, no sol ocupar cap minut dels debats parlamentaris, això no obstant, aquest dilluns les Corts Valencianes acollien la comissió sobre els pressupostos per al 2018 de la Conselleria d’Educació, Investigació, Cultura i Esport, un fòrum propici on es podien haver traslladat propostes alternatives que desmunten els titulars dels últims anys. Títols la majoria dels quals han destacat la presència per primera vegada d’algun membre del Consell o de directors generals en festivals i cicles diversos que havien estat “oblidats” fins el canvi polític del 2015 i que ara reben “suport” econòmic o es coprodueixen entre administracions o amb empreses privades.
Si atenem al diàleg que va tindre lloc aquest dilluns a les Corts Valencianes en la comissió d’Educació, Investigació, Cultura i Esports per a tractar el projecte de pressupostos del 2018 que afecta el departament que dirigeix el conseller Vicent Marzà, el PP ha donat per bona la dita d’on no n’hi ha no es pot rajar. I és que sense grans auditoris per inaugurar i sense copes de l’Amèrica sense enlairar, els diputats del PP s’han desentés del debat sobre les polítiques culturals i esportives de la Generalitat. Els populars, però, centren l’argumentari en la llengua com a element a polititzar, en tant que alerten de les “facilitats” per a estudiar valencià a les Escoles Oficials d’Idiomes (EOI) en detriment d’altres llengües i de voler “incrementar” les aules on la llengua pròpia siga la vehicular. De la responsabilitat que tenen els populars com a principal força de l’oposició per a plantejar idees o explicar les polítiques culturals que desenvolupa el Ministeri que encapçala Méndez de Vigo que destina, per exemple, 7 euros per a cada banda de música en aquest 2017, zero euros al festival Sagunt a Escena o 600.000 euros al Palau de les Arts no es va sentir parlar a la comissió.
Els esforços argumentals, però, van adreçats a donar veu als sectors crítics amb les polítiques del Botànic on el PP se subministra d’escons. Contràriament, allà on creuen que no poden traure vots, com és el cas de la cultura i l’esport base i escolar, no entren al debat i, en tot cas, la denúncia dels populars arriba per la llengua, les possibles adscripcions dels creadors o les imatges i temàtiques que es representen en les obres. La portaveu d’Educació del PP, Beatriz Gascó, va fer servir els seus torns de rèplica per a tractar de dinamitar el missatge de la Generalitat al voltant de l’infrafinançament, de manera que si el departament que dirigeix el conseller Vicent Marzà compta amb 4.720,2 milions d’euros i en aquest 2018 hi destina fins a 5.950 euros per alumne és perquè els diners “vénen del govern central” i en cap cas es plantegen la lectura que va defendre el diputat de Compromís, Josep Nadal, qui va exposar que aquests diners no són de l’estat sinó dels valencians. En qualsevol cas, la gestió del muntant econòmic a parer del PP es basa en “retallades” en transport i Xarxa Llibres, l’absència de “pla B” per al programa Edificant i, per contra, la diputada va alertar que la conselleria “preveu incrementar en 200 les aules en valencià” i posar pals a les rodes als qui volen estudiar anglés, francés o alemany en les Escoles Oficials d’Idiomes, “en canvi, els qui volen estudiar valencià tenen totes les facilitats”.
Els retrets són pertinents tenint en compte que el grup popular ostenta l’oposició i tracta d’establir un debat per a defendre ideologies distants amb el govern, però, mentre redobla l’esforç a defensar la manera d’entendre la gestió educativa, el PP renuncia a parlar sobre polítiques culturals i esportives quan tots els grups que tenen representació a la cambra van dir la seua amb matisos segons formen, en major o en menor responsabilitat, part o no del govern del Botànic. En eixe àmbit es va moure Podem, qui des de fora del govern bascula l’argument entre l’acord amb les polítiques de la conselleria de l’avinguda de Campanar si es concreten els mitjans tècnics per a eliminar tots els barracons el més aviat possible i el retret per no donar solució a la petició de construir un Conservatori de Dansa a Castelló de la Plana. Llum Quiñonero (Podem) va lamentar una “insuficient planificació” pel que fa a les arts plàstiques i el desplegament del Circuit Cultural Valencià.
Els dos portaveus dels partits amb responsabilitat de govern, Josep Nadal (Compromís) i Ana Besalduch (PSPV), van posar l’accent en les xifres en què es mou la conselleria respecte als darrers pressupostos del PP, ressaltant, per exemple, els 42 milions d’euros del Bo Infantil i la gratuïtat de les escoles infantils municipals per al proper curs. Mentre que Besalduch va posar sobre la taula els 1,1 milions extra per a les Escoles de Música, Nadal, coneixedor del món musical valencià, va recordar que els avanços culturals fets fins aleshores, tot i no ocupar grans titulars, “es noten” en els sectors.
El portaveu de Cultura del PP, Miguel Ángel Mulet, es va limitar a exposar que l’esport s’havia “polititzat”, que s’han “traït” les universitats i que la cultura “nacionalista” té una “mala gestió”. Tres verbs de descrèdit que en cap cas van estar recolzats sobre alternatives argumentals, sinó que la politització, la traïció i la mala gestió estan adobades amb “sectarisme” i “una gran dosi de menyspreu a les nostres Corts”.
Cs, entre la lloa i els Països Catalans
Mercedes Ventura (Ciutadans) va jugar les dues cartes de què disposava per a la partida. Va lloar l’augment del 3,5% del pressupost total de la Conselleria respecte al 2017 i va defensar, tot i que amb certa timidesa, la gestió cultural dels responsables culturals valencians. Es va alegrar de la promoció del valencià –”la nostra llengua”, va dir– però impulsar la llengua cooficial minoritzada amb 15 milions, ja li va semblar excessiu, i més, quan el PP això ho feia amb cinc, va defendre la portaveu de Cs.
L’altra carta de Cs va passar per oposar-se a un suposat pancacatalanisme instaurat amb les ajudes a la promoció del valencià en els mitjans de comunicació. “Vull que treballe en la idiosincràcia cultural de la Comunitat Valenciana, però no dels Països Catalans”, va argumentar Ventura, qui va inquerir el conseller perquè s’hi pose solució a la manca de Personal d’Administració i Serveis que observa Ciutadans. Finalment, la diputada va demanar que les universitats privades i públiques juguen la mateixa lliga pel que fa a l’accés als 4,1 milions d’euros que la conselleria ha destinat al programa Pla Talent per a incentivar, retindre i apropar investigadors universitaris.
