València té un pla per a fer de les Falles una festa sostenible

Conselleria, Diputació i Ajuntament col·laboren en el primer projecte que aportarà dades científiques sobre els impactes ambientals de tot el cicle faller

El 30 de novembre de 2016, les Falles van passar a formar part de la llista de Patrimonis Culturals Immaterials de la Humanitat per la UNESCO. El reconeixement internacional va suposar la culminació d'un llarg procés en què es van ressaltar els aspectes més valorats de la festa gran de la ciutat de Valencià i d'altres poblacions. Això no obstant, la distinció també suposa un grau major de responsabilitat i de compliment dels compromisos adquirits, entre els quals hi ha el fet de ser una festa sostenible.

"La responsabilitat ens obliga a buscar l'excel·lència i per això ens hem de posar les piles a poder complir el compromís i el mandat de salvaguardar les Falles", va indicar el regidor de Cultura Festiva, Pere Fuset, durant la presentació del projecte Per unes Falles Sostenibles a l'epicentre de la Ciutat de l'Artista Faller, on l'Ajuntament ha organitzat, per al proper dissabte, un seguit d'actes per a celebrar el primer aniversari de les Falles com a Patrimoni de la Unesco. 

Així, l'objectiu de la proposta és impulsar el triple vessant de la sostenibilitat –econòmic, social i ambiental– en tot el cicle de la vida de la festa. "Les Falles no es redueixen només a la setmana gran i al voltant de Sant Josep. Hi ha vida fallera al llarg del tot l'any", va expressar Fuset. "Es tracta de dissenyar, planificar, organitzar, executar, avaluar i gaudir de la festa amb criteris sostenibles, sense renunciar a la seua finalitat lúdica i cultural", va coincidir Josep Bort, diputat de Compromís a la Diputació de València, una de les tres institucions junt amb el consistori i la Conselleria d'Agricultura, Medi Ambient i Canvi Climàtic que han firmat el conveni de col·laboració.

Josep Bort: "Es tracta de dissenyar, planificar, organitzar, executar, avaluar i gaudir de la festa amb criteris sostenibles, sense renunciar a la seua finalitat lúdica i cultural"

L'estudi estratègic que inicia ara el seu camí permetrà disposar d'una diagnosi global de la festa a partir de la qual es podran determinar mesures, actuacions i processos de millora que beneficien les Falles en el seu conjunt, per a després elaborar un Pla d'Acció o Pla Estratègic de les Falles que tinga en consideració tots els col·lectius que hi participen. Aquestes accions estaran no només orientades a les comissions falleres i els artistes fallers, sinó també als turistes i visitants. L'última fase del projecte serà un seguiment del Pla per a analitzar el grau de compliment dels objectius. "Crearem unes bases de dades amb tota la informació que ens arribe i així podrem creuar-les i fer diagnosis més específiques", va avançar Bort.

Aquest estudi es complementarà amb activitats de sensibilització dirigides tant a la població en general, per tal de fomentar comportaments i hàbits socials més sostenibles, com també al col·lectiu faller, per a promoure una gestió sostenible dels casals. A més, també s'està treballant en la possibilitat de propiciar accions de voluntariat ambiental faller. Per a l'obtenció dels resultats, la proposta metodològica considerarà la ciutat de València, en ser aquesta la que concentra la major activitat fallera, així com un conjunt de pobles i ciutats de la resta de les comarques valencianes representatives de l'activitat fallera. Això no obstant, la investigació serà extrapolable a totes les localitats i no es descarta la possibilitat de traslladar-la a les Fogueres d'Alacant. 

Manca d'investigacions

"La sostenibilitat ambiental ha de veure's com una cosa positiva i hui refermem el nostre compromís amb la sostenibilitat, la natura i el medi ambient", va expressar la consellera Elena Cebrián, qui també va reconéixer la manca d'investigacions i informes al voltant de la qüestió. "La informació que tenim fins ara dissortadament és molt limitada, però amb aquest pla tractarem de donar resposta científica a moltes de les qüestions que s'estan plantejant al voltant de l'impacte ambiental de les Falles. I amb aquests informes el que farem serà donar pacte d'actuació i recomanacions a tots els agents que participen en la festa", va detallar Cebrián. 

Elena Cebrián: "La informació que tenim fins ara dissortadament és molt limitada, però amb aquest pla tractarem de donar resposta científica a moltes de les qüestions que s'estan plantejant al voltant de l'impacte ambiental de les Falles"

En aquest sentit, tant Cebrián com Fuset van coincidir a assenyalar que la qüestió s'ha centrat en l'emissió de COdurant la nit de la cremà, però que hi ha altres aspectes tan importants o més que cal analitzar per a reduir al mínim els seus efectes, com són la contaminació acústica i la lumínica, el consum excessiu d'energia o la utilització de materials altament perillosos en la creació dels monuments. "Si tenim aquesta visió diagnòstica serà més fàcil poder receptar", va explicar el diputat Bort, tot matisant que, com en la medicina, el millor, en la majoria dels casos, és previndre. "Hem d'avançar i aconseguir que les Falles no només siguen una festa respectuosa amb el medi ambient, sinó un agent contra el canvi climàtic", va insistir Bort.

Els problemes mediambientals relacionats amb les Falles van més enllà de l'emissió de COdurant la nit de la cremà / DIARI LA VEU

Des d'aquesta perspectiva va plantejar la possibilitat d'implementar l'economia circular en el món faller. "Per què no es poden construir monuments amb materials reciclats o materials que no siguen tòxics?", es va demanar Bort. La proposta va obtindre resposta allí mateix, ja que l'artista Ximo Esteve va denunciar les condicions en què treballa el sector. "Jo no sé amb quins materials estem treballant", va emfasitzar. "La societat critica l'emissió de COdurant la cremà, però nosaltres treballem amb eixe material tots els dies i no sabem quines conseqüències pot tindre en el futur. La situació dels artistes és tan greu que no ens parem a reflexionar i el ben cert és que tenim gent jove amb càncer", va denunciar Esteve. En aquest sentit, va instar l'administració a prendre mesures també en l'àmbit laboral. 

Ximo Esteve: "No sabem amb quins materials estem treballant, ni les conseqüències que poden tindre en el futur. I el ben cert és que tenim gent jove amb càncer"

En resposta, el diputat Bort va apuntar a les noves tecnologies com a eina fonamental en aquest procés de reconversió. "S'ha avançat moltíssim i hem d'aconseguir implementar les investigacions per a fer possible que la sostenibilitat arribe on comença tot, al taller dels artistes", va dir. 

Conscienciació creixent

Malgrat la manca d'una abundant investigació i documentació sobre els impactes ambientals de les Falles, el regidor de Cultura Festiva sí que va subratllar que cada vegada hi ha una major conscienciació a les institucions i els casals fallers sobre la qüestió i va assenyalar les iniciatives que premien les falles que han utilitzat materials orgànics per a la seua construcció. Pere Fuset va posar com a exemple el monument municipal que es va plantar a la plaça de l'Ajuntament, on dos dels ninots estaven fets d'un tipus de pasta de serradures i arròs.

"La utilització de la palla de l'arròs en la realització dels ninots fallers soluciona problemes importants: d'una banda, es permet l'ús de materials que no posen en risc la salut dels i de les artistes i que, a més, redueixen la contaminació durant la combustió; d'una altra, es dóna eixida a la palla de l'arròs de l'Albufera", va explicar l'aleshores regidor d'Innovació Jordi Peris, qui va destacat la importància del projecte d'R+D+i de materials sostenibles en Falles.

Pere Fuset: "Les Falles no poden restar al marge d'un debat que està en la societat i hem de ser propositius, posar negre sobre blanc, desmitificar tòpics i prendre les millors decisions per apostar per una festa més sostenible des de tots els punt de vista"

"Les Falles no poden restar al marge d'un debat que està en la societat i hem de ser propositius, posar negre sobre blanc, desmitificar tòpics i prendre les millors decisions per a apostar per una festa més sostenible des d'un punt de vista econòmic, social i ambiental, per fer de les Falles una festa millor", va insistir Fuset. 

Josep Bort, Pere Fuset, Elena Cebrián i el mestre del Gremi d'Artistes Fallers /  DIPUTACIÓ DE VALÈNCIA

Sobre aquesta qüestió es va pronunciar les Falles passades l'ambientòleg Andreu Escrivà, qui va posar el dit sobre la nafra en el seu blog Ciència i Política. "L'impacte ambiental de les Falles és descomunal. Per una part, la població de la ciutat gairebé es duplica els dies de màxima afluència i, per una altra, la cremà és una gran orgia de fum tòxic. Sobta, per tant, l'absència d'estudis i l'avaluació d'alternatives, si exceptuem alguns articles solts i, això sí, el molt estimable dossier de la 'Revista d'Estudis Fallers' sobre 'La sostenibilitat de les falles'", explicava al seu escrit, on destacava les iniciatives que s'han engegat des de la conformació del govern del Botànic, però on també advertia de les conseqüències de no actuar amb celeritat. "Sé que és una reflexió incòmoda, però també estic convençut que és un debat que hem ajornat massa temps. Potser no arribem a temps per a replantejar-nos les coses enguany, però no podem seguir posposant-lo. Ens hi va la ciutat, l'aire, la salut", reblava Escrivà al seu escrit. 

Publicitat
Publicitat