Els ocells fan de sentinella dels canvis ambientals a les ciutats

Experts en ornitologia analitzen a València com l'acció humana afecta la biodiversitat, emprant les aus com a indicadors dels impactes
/ València
10 desembre 2017 11:37h
Algunes espècies invasores, com la cotorra argentina, estan expandint el seu àmbit geogràfic de manera molt marcada.

Els ocells compensen els efectes negatius del soroll de les ciutats dedicant més temps a cantar. Era la conclusió d'un estudi publicat l'any 2011 a la revista Behavioral Biology. La contaminació acústica redueix la presència d'ocells a les ciutats, asseguraven, el mateix any, investigadors de la Universitat de les Amèriques, de Mèxic i de l'Institut Basc d'Investigació i Desenvolupament Agrari. Els resultats del seu treball posaven de manifest que les places i parcs urbans eren els llocs més sorollosos i, també, els que mostraven un menor nombre d'espècies d'ocells.

Les aus són uns indicadors ben fiables de l'impacte de la mà humana sobre la Terra. Recorrent a un altre estudi, aquest liderat per Sergi Ferrando, de l'Institut Català d'Ornitologia, els ocells i les papallones són indicadors clau per a mesurar la pèrdua de biodiversitat. Així, les poblacions que viuen en hàbitats oberts es veuen perjudicades per la pèrdua successiva de prats i matolls, mentre que les que viuen en àrees boscoses s'hi veuen afavorides.

En aquest context, del 7 al 10 de novembre l'Institut Cavanilles de Biodiversitat i Biologia Evolutiva de la Universitat de València va acollir unes jornades sobre ornitologia, organitzades dins de la xarxa temàtica CronoBird i centrades a analitzar com l'acció de les persones afecta la biodiversitat.

Les aus són un dels grups zoològics més emprats com a indicadors del canvi climàtic, ja que permeten el seguiment de les poblacions a llarg termini. / DANIEL GARCÍA-SALA

Recerca en xarxa

CronoBird és la primera xarxa estatal d'investigació per a l'estudi dels impactes del canvi global sobre les poblacions d'aus. La iniciativa està liderada per la Universitat de València i coordinada per Emilio Barba, investigador del Cavanilles. En total, dins la xarxa hi ha huit grups de recerca de diverses universitats i centres de recerca espanyols.

Des de CronoBird expliquen que "les aus són, dins dels eucariotes terrestres, un dels grups zoològics més emprats com a indicadors del canvi climàtic, ja que permeten el seguiment de les poblacions a llarg termini, de vegades amb individus marcats". El seu objectiu és estudiar la interacció entre la selecció sexual i la dinàmica poblacional, és a dir, el creixement o decreixement demogràfic, sota diferents escenaris ambientals. Per tal de fer-ho possible, "és necessari agrupar especialistes de diferents disciplines, com ara el cant de les aus, la coloració del plomatge, la immunitat, el parasitisme...", així com la col·laboració de milers de voluntaris. A més, el Mediterrani té un valor afegit: ofereix una gran diversitat de condicions ambientals en un espai reduït.

Les oronetes han modificat els seus paràmetres demogràfics i la seua morfologia, però fins i tot s'experimenten canvis microevolutius. / DANIEL GARCÍA-SALA

La mà humana

A València, una trentena d'ornitòlegs europeus es van reunir per a analitzar els impactes del canvi global, la fragmentació d'hàbitats, la urbanització o la contaminació lumínica i acústica sobre les poblacions europees d'aus i, també, per a tractar de donar resposta i solucions des de la ciència. Per als organitzadors de les jornades, el coneixement del medi ambient "ha canviat de forma molt dràstica durant els últims lustres". Així, "a finals del segle XIX es van realitzar les últimes grans expedicions, que ens van permetre tindre un gran coneixement dels llocs més recòndits del planeta i poder estudiar com ha sorgit la vida en ell". Però, durant el segle XX i principis del XXI, "hem passat d'estudiar com ha evolucionat la vida a registrar l'impacte que té l'home sobre la Terra i intentar minimitzar-lo". Un impacte que causa canvis en els ecosistemes terrestres i aquàtics; el canvi global.

En les jornades, el professor Anders P. Møller, de la Universitat de París Sud, va mostrar com les oronetes comunes que estudia a Dinamarca des de fa 47 anys han modificat els seus paràmetres demogràfics i la seua morfologia, però fins i tot s'experimenten canvis microevolutius. A més, va destacar el problema a què s'enfronten les aus insectívores d'Europa "davant la massiva pèrdua d'insectes per l'ús de pesticides". Als anys seixanta, la biòloga i ecòloga Rachel Carson ja advertia d'aquest perill en el seu llibre Silent Spring ("Primavera silenciosa"), un clàssic de la conscienciació ecològica titllat de fantasiós per alguns sectors del moment.

La pèrdua massiva d'insectes per l'ús de pesticides suposa un greu problema per a les aus insectívores. / DANIEL GARCÍA-SALA

Els efectes de la contaminació lumínica i acústica

Bart Kempenaers, de l'Institut Max-Planck d'Ornitologia, a Alemanya, va exposar els resultats d'uns estudis experimentals de camp que conclouen que la contaminació lumínica afecta la conducta i la biologia reproductiva de certes espècies d'aus. Per la seua banda, Ángel Morales, professor de la Universitat de València, va indicar que aquesta ciutat és una de les que té més contaminació lumínica a escala mundia, i va indicar formes de reduir aquest impacte. En aquesta línia investiga el grup 'Salvem la nit', un equip de treball sobre contaminació lumínica. Per a ells, "cal que la llum no interferisca amb els éssers vius, que no tinga conseqüències ecològiques directes" i afirmen que "la millor solució per a la preservació del medi ambient és la llum molt càlida; la llum blanca és dolenta per al medi ambient".

També la contaminació acústica té impactes en la biodiversitat. Així ho van exposar investigadors del Museu Nacional de Ciències Naturals, ubicat a Madrid i pertanyent al CSIC, destacant que el soroll que produeixen els aeroports afecta la comunicació de les aus i al seu comportament. En definitiva, tal com va explicar Jim Reynolds, professor de la Universitat de Birmingham, les aus ens poden servir com a bioindicadors o sentinelles dels canvis ambientals en els ambients urbans.

La realització d'estudis a llarg termini –dècades– i la realització d'estudis experimentals són dues maneres complementàries per a abordar les relacions entre canvi global i biodiversitat. / DANIEL GARCÍA-SALA

Noves aparicions i pocs estudis

Investigadors de la Universitat d'Extremadura i dels Museus de Ciències Naturals de Madrid i Barcelona van exposar com, a causa del canvi global, les malalties emergents i algunes espècies invasores estan expandint el seu àmbit geogràfic de forma molt marcada. És el cas, per exemple, de la cotorra argentina. Es tracta d'un ocell originari d'Amèrica del Sud però que està colonitzant diferents punts d'Europa i Amèrica del Nord. Una espècie tropical que no ha tingut problema per a adaptar-se.

Si bé les jornades van servir per a posar en comú tot allò que se sap sobre els efectes dels diferents impactes ambientals sobre la biodiversitat, també van posar de manifest "l'escassetat d'estudis que mostren una relació causa-efecte clara entre canvi global i les espècies i ecosistemes", segons es recull a les conclusions. I proposen dues aproximacions per a abordar aquest gran repte: la realització d'estudis a llarg termini –dècades– i la realització d'estudis experimentals, "com alguns dels presentats en aquest esdeveniment".

Subscriu-te al nostre butlletí per rebre les últimes novetats al teu correu.
next