El PPCV reconeix la unitat de la llengua per primera vegada a les Corts

Alberto Fabra, abans de ser president de la Generalitat, va afirmar que al nord i al sud del riu Sénia parlen igual

La unitat de la llengua ha sigut històricament un punt de confrontació per al PPCV. Alguns dels seus membres l'han reconeguda amb tebiesa, mentre que altres han esquivat posicionar-se clarament. En els últims dos anys, càrrecs electes del partit a Catalunya, al govern de Mariano Rajoy i al País Valencià s'han manifestat al voltant dels parlars al nord i al sud del riu Sénia. La darrera intervenció en aquest sentit ha sigut la de la portaveu d'Educació a les Corts, Beatriz Gascó, qui ha afirmat que contra el mapa lingüístic, on s'inclouen tots els territoris de parla comuna, "no ens queixem"; per tant, això vol dir que l'accepten.

Carregant el vídeo...

Gascó, durant la seua intervenció aquest dimecres a les Corts, ha reconegut que el seu partit accepta la presència als centres dels mapes dialectals i dels atles lingüístics que reconeixen la unitat de la llengua.

"No passa res, no ens queixem, ni denunciem absolutament res", manifestava Gascó, mentre mostrava diferents exemples d'aquests documents amb els quals es treballa a les aules d'arreu del país. Per contra, sí que s'ha queixat del mapa present a un institut de Benicàssim en el qual es mostrava una divisió comarcal dins "del context dels Països Catalans" i que incloïa el País Valencià, va denunciar.

"Vostés ho consenten, Puig no fa res i són còmplices d'aquesta situació", ha acusat Gascó, que ha afegit que "açò ja es va denunciar fa mesos i ningú l'ha retirat; d'aquesta manera, promouen aquestes qüestions il·legals als centres educatius". 

Altres membres del  PP abans que Gascó ja van fer declaracions a favor de la unitat de la llengua i la manca de conflictes. Miquel Àngel Mulet, portaveu de cultura del PP valencià, en 2017, no va reconéixer la unitat de la llengua però sí que va advertir a les Corts que el valencià "no ha de ser motiu de confrontació".

Alberto Fabra, en 2011, abans de ser president de la Generalitat, va assegurar en una entrevista a TV3 que al sud de Tarragona i al nord de Castelló parlaven la mateixa llengua. Això no obstant, després d'assumir el càrrec de cap del Consell, en 2014, es va desentendre d'aquestes declaracions

En 2014 el diputat Juan Milián del PP Català però nascut a Morella va admetre la unitat de la llengua durant la seua intervenció al Parlament de Catalunya. "Parlo català, la llengua de tota la meua família", va dir aleshores.

També un eurodiputat del PP va retreure a Isabel Bonig que no reconeguera que valencià i català eren la mateixa llengua. Santiago Cisas, en febrer de 2017, a través de Twitter, li va dir: "El valencià i el català són la mateixa llengua. En política no val tot".

El president el grup parlamentari popular al Parlament de Catalunya, Xavier Garcia-Albiol, va el·ludir durant una visita a València en febrer de 2017 entrar a debatre si valencià i català eren la mateixa llengua. "Si els valencians consideren que la llengua pròpia és el valencià, em sembla molt bé. Jo a Catalunya parle català i, per tant, ni la presidenta del PPCV, Isabel Bonig, ni jo ens barallarem per açò", va respondre davant la líder del PPCV. 

La ministra de Sanitat, Dolors Monsterrat, es va adreçar a tot el PP reunit a Alboraia en valencià. "Deixeu-me parlar valencià amb una mica d'accent català", va dir en setembre de 2017, la política catalana, que va reconéixer, així, implícitament la unitat de la llengua. 

Subscriu-te al nostre butlletí per rebre les últimes novetats al teu correu.

Publicitat
Publicitat