Un informe de l’Institut de Dret Públic, que dirigeix el constitucionalista Eliseo Aja, sosté que el Tribunal Constitucional (TC) ha impedit “sentència rere sentència” que les comunitats autònomes hagen pogut aprofitar les seues competències socials per a pal·liar els “estralls” de la crisi en negar-los la possibilitat d’anar més enllà de la legislació bàsica dictada pel govern espanyol. El text cita diversos exemples, com ara l’atenció sanitària, quan al seu judici tenen capacitat per a açò, però, malgrat això, el Partit Popular va interposar un recurs d’inconstitucionalitat contra la universalitat del sistema valencià impulsat pel Consell.
Aquesta anàlisi forma part de l’informe sobre l’estat autonòmic en 2017 que elabora l’Institut, un centre universitari d’anàlisi i recerca en Dret Públic que tots els anys realitza aquest treball i ho presenta en una jornada al Senat, en col·laboració amb la Fundació Jiménez Abad. En el treball s’explica que l’Estat pot aprovar legislació bàsica sobre les competències que comparteix amb les Comunitats Autònomes. Eixes normes han de servir per a establir un mínim “comú i uniforme en cada matèria” a tot l’Estat deixant capacitat a les autonomies per a anar més enllà.
Durant “dècades”, afegeixen, el Tribunal Constitucional ha sostingut aquest criteri, però en els últims anys s’ha convertit “paradoxalment” en la “principal amenaça” de l’exercici de l’autogovern. “La jurisprudència s’ha allunyat de la seua fi”, asseguren.
Beneficis amb càrrec als pressupostos
El Constitucional ha donat la raó al govern espanyol contra decisions de diferents governs autonòmics que ampliaven beneficis per als seus ciutadans amb càrrec als seus pressupostos, assenyalen. I, citen, en aquest sentit, la targeta sanitària per als estrangers en situació irregular aprovada pel País Basc o l’accés universal a la sanitat al País Valenciana, ambdues decisions declarades inconstitucionals.
A més, els experts apunten que a altres decisions polítiques autonòmiques els espera similar futur d’inconstitucionalitat, com ara normatives sobre rendes mínimes d’inserció social, bonificacions a les taxes acadèmiques o mesures respecte de desnonaments que han anat prenent els governs autonòmics i que tenen el risc de ser declarades contràries a la Carta Magna. “Sembla raonable creure que les bases estatals en matèria de sanitat poden ser completades, com ocorre en altres matèries com el medi ambient, amb normes autonòmiques més protectores i sufragades a les seues expenses”, s’afirma en l’informe.
Els autors agreguen que s’està impedint així a les comunitats que pal·lien “els estralls provocats per les retallades” en els serveis públics “sense que siga senzill advertir les raons de la falta de sensibilitat social d’aquesta jurisprudència centralitzadora”.
Aquests experts es pregunten per les causes per les quals les normes bàsiques estatals esgoten “una vegada i una altra tot l’espai normatiu” i dubten que es puga defensar aquest criteri apel·lant a l’equilibri pressupostari, a l’obligació constitucional de mantenir a ratlla el dèficit. Al seu judici, no hauria de donar permís per a “desarborar el sistema” de competències compartides.
