Dansa València vol fer ballar també els nadons per a consolidar-se com a festival de referència

Durant el certamen s'estrenarà la producció pública de 'Divines paraules', de Valle-Inclán, una adaptació amb el segell de Rosàngels i Edison Valls
/ València
21 març 2018 12:03h

Dansa València va nàixer fa 30 anys, en 1988, però la trajectòria del festival es va veure truncada per les decisions polítiques i les aspiracions personals d'algunes figures amb poders organitzatius que el van conduir a la quasi dissolució en 2009. L'Administració el va recuperar en 2017, va deixar de ser un cicle diluït i puntual entre el teatre i li va atorgar de nou el tarannà de fira-festival. Era l'edició zero i en aquesta, dirigida per Mar Jiménez –que estrena responsabilitat després d'un procés "obert i participatiu"–, va destacar aquest dimarts durant la presentació el director adjunt d'arts escèniques de l'Institut Valencià de cultura, Robert García, es pot parlar de "consolidació".

Jiménez va mostrar les cartes de la seua intenció d'optar per la "intergeneració" dins i fora de Dansa València, és a dir, la dels artistes i la dels públics. La directora artística es va mostrar convençuda que l'èxit tant del sector com de Dansa València passa per consolidar els públics barrejant en la programació quatre eixos: conjuminar artistes consolidats amb noves promeses; mostrar el talent valencià; destacar la creació femenina, i recuperar la part adreçada als nous públics a través d'una secció que ja existia en el festival, la peculiar 'Danseta', orientada als més menuts i a les famílies. 

Aquesta edició, que tindrà lloc de l'11 al 15 d'abril, comptarà amb 19 companyies, 10 de les quals són valencianes, i se sumen al teatre Rialto, el Principal i el Teatre el Musical nous espais com la Sala Matilde Salvador de La Nau de la Universitat de València, Carme Teatre i Espai Inestable, a més dels sis espectacles de carrer que tindran com a epicentre la plaça del Patriarca i l'estrena del documental Siete leguas: contar la danza y la diversidad, que es projectarà a la Filmoteca. A més a més, seguint el fil del lema: 'Elles es mouen', un total de nou espectacles tenen un enfocament de gènere i fins a onze dones exerciran la direcció de les respectives propostes de dansa.

Durant els cinc dies de festival s'hi podrà veure un "xut de dansa", va emfatitzar García, configurat per 22 propostes de dansa amb la signatura de creadors de referència com Sol Picó, els germans Rosàngels i Edison Valls, Maria Antonio Oliver i Daniel Abreu, junt amb projectes d'artistes i companyies emergents com Hermanas Gestring, Judith Argomaniz i la cia Koria, va destacar el director d'arts escèniques de l'IVC.

Pel que fa a estrenes, Dansa València presentarà tres produccions: l'adaptació de Divines Paraules de Valle-Inclán amb coreografia dels germans Valls, música de Pep Llopis i la participació de la Jove Orquestra de la Generalitat, que es produeix sota el segell de Teatre del Poble Valencià; Lo inevitable, una coproducció de l'IVC amb Espai Inestable i la companyia Dunatacá, i Pequeño Big Blue, un projecte amb què es pretén fer gaudir de la dansa als nadons amb un espectacle adreçat a xiquets des de 18 mesos fins als 4 anys. La producció de la cia PanicMap serà una de les dues propostes de la secció Danseta; l'altra, Amelia. Que no te corten las alas està a càrrec de Marea Danza i arriba al festival després de rebre el premi FETEN com a millor espectacle de dansa.

Deixar la travessia pel desert

La dansa, i concretament la creació valenciana, va mamprendre, no se sap ben bé des de quan, una travessia pel desert que a hores d'ara sembla que encara no ha acabat, tot i que actualment, almenys, veu més a prop el final del destí. "Des de l'Administració volem reactivar el sector", va explicar Robert García. I, prova que si més no la maquinària està funcionant és que altres sales col·laboraran amb Dansa València i estan programant més dansa, va raonar el responsable de l'IVC. En aquest sentit, a més a més, García va confirmar que La Granja de Burjassot, tal com va avançar Diari La Veu, reobrirà després de cinc anys com a Centre Coreogràfic.

"Seria una fal·làcia parlar que estem en un boom, però sí que s'ha marcat un horitzó i, a més, hi ha voluntat política perquè el sector puga desenvolupar-se", va reconéixer Robert García. Dansa València, per tant, està cridat a ser un dels vehicles que trasllade el sector de la dansa lluny d'aquella travessia pel desert. Per a això, Mar Jiménez va explicar que, per a fer passes endavant, aquesta edició ha volgut comptar amb més companyies valencianes i recuperar la Danseta per a forçar una renovació de públics i assolir una "intergeneració" d'assistents i propostes.

En el vessant de fira, aquest any s'ha notat una major demanda dels programadors per a acudir al festival, va destacar García. Entre els responsables dels espais i les companyies celebraran una Missió inversa organitzada per l'Associació Valenciana d'Empreses de Dansa (AVED) i l'Institut Valencià de Competitivitat Empresarial (IVACE) al Teatre Rialto. Dins de les activitats paral·leles, Dansa València ha programat classes magistrals amb els responsables de la companyia Humanhood, amb la bailaora Olga Pericet i diverses taules redones per a abordar les perspectives de futur (organitzada per l'Associació de professionals de la Dansa de la Comunitat Valenciana) i els Diàlegs de dansa (organitzada per l'Acadèmia de les Arts Escèniques d'Espanya).

Dansa València ha experimentat un augment en el seu pressupost, ja que ha ascendit dels 60.000 euros que hi destinava l'IVC en 2017 als 120.000 euros per a aquest 2018. Això no obstant, la xifra total oscil·la al voltant dels 150.000 euros, va assenyalar García, ja que cal sumar l'aportació de l'Ajuntament de València i de l'Estat, 10.000 euros a través del programa Dansa Escena.

Subscriu-te al nostre butlletí per rebre les últimes novetats al teu correu.
next