L'IVCR+i restaura la vèrtebra d'un dinosaure de 50 tones que va viure als Ports

Els primers estudis apunten que podria tractar-se de la primera resta d'aquest tipus més gran localitzada fins ara en un jaciment de la península Ibèrica

L'Institut Valencià de Conservació, Restauració i Investigació està restaurant una vèrtebra cervical d'un sauròpode (dinosaure herbívor de coll molt llarg) que va viure al territori de l'actual comarca dels Ports durant el Cretaci inferior fa 120 milions d'anys.

La vèrtebra, d'un metre i vint centímetres de longitud, ha sigut localitzada en els treballs de restauració que està fent l'IVCR+i al jaciment de Sant Antoni de la Vespa, a Morella. 

Aquesta resta paleontològica es troba en excel·lent estat de conservació i quasi no està deformada pels processos de fossilització. Així, disposa de tots els elements anatòmics que permeten la seua identificació: el cos vertebral i grans apòfisis laterals.

Els primers estudis apunten que podria tractar-se de la vèrtebra cervical més gran localitzada fins ara en un jaciment de la península Ibèrica i que va poder pertànyer a un sauròpode que podia arribar als 25 m de longitud, amb coll i la cua molt llargs i un pes de 50 tones. 

L'excavació la va dur a terme un equip interdisciplinari format per tècnics de la UNED de Madrid, l'Institut Català de Paleontologia, el Grup Guix de Vila-real i l'Ajuntament de Morella, amb la direcció dels paleontòlegs José Miguel Gasulla, de l'Ajuntament de Morella, i Andrés Santos, del Grup Guix.

L'os estava integrat en un bloc de terra i pedres, cosa que coneix com a 'mòmia'. Amb els treballs que estan duent a terme els tècnics és quan s'aprecia la importància de la troballa, indica la Generalitat en una nota de premsa.

Hi ha tres restauradores de l'IVCR+i que intervenen per a eliminar els dipòsits de terra i pedres adherits. Aquest procés és molt lent perquè els sediments estan adherits a la superfície de l'os i cal alçar-los amb mitjans mecànics alhora que es van consolidant les superfícies.

La troballa té valor patrimonial i importància científica perquè correspon a un animal de què ja hi ha un bon nombre d'ossos restaurats i del qual es pot disposar d'una part molt important del seu esquelet per a definir clarament l'espècie.

Subscriu-te al nostre butlletí per rebre les últimes novetats al teu correu.

Publicitat
Publicitat