Els hipotecats podrien estalviar fins a 361 milions amb el nou decret sobre l'impost dels préstecs

El sindicat de tècnics del Ministeri d'Hisenda opina que les darreres maniobres del Suprem "generen inseguretat jurídica i agreugen el descrèdit d'algunes institucions públiques"
/ València
7 novembre 2018 01:00h

Els hipotecats valencians s'estalviarien 361 milions d'euros amb el canvi legal anunciat aquest dimecres pel president del govern espanyol, Pedro Sánchez, perquè siguen els bancs els qui es facen càrrec de l'impost d'actes jurídics documentats (AJD) arran de la decisió del Suprem d'aquest dimarts, que va establir que són els clients els qui han de pagar l'impost.

En concret, el Sindicat de Tècnics del Ministeri d'Hisenda (Gestha) eleva l'estimació d'estalvi a 361 milions d'euros per a un total de 163.490 autoliquidacions corresponents a 49.077 hipoteques anuals. L'import mitjà per hipoteca fregaria els 2.330 euros, segons aquesta estimació.

Per la seua banda, la Conselleria d'Hisenda xifra en un total de 154.235 les autoliquidacions realitzades pels hipotecats de la Comunitat des de 2014, sobre la base de la retroactivitat de quatre anys –a comptar des d'octubre de 2018– per un import global de 340 milions.

D'aquesta forma, els tècnics de la Generalitat estimen que el Consell no haurà d'abonar 340 milions d'euros als valencians que van constituir garanties hipotecàries amb préstecs bancaris, a conseqüència de la decisió del Suprem. Aquesta quantitat s'hauria reclamat als bancs en cas que la decisió haguera sigut diferent, detallen des del departament que dirigeix Vicent Soler.

Per a realitzar aquesta estimació, la Conselleria ha extret les quantitats recaptades per l'impost d'actes jurídics documentats derivat de la constitució de garanties hipotecàries, és a dir, aquelles que es veien afectades per la decisió del Suprem. Es tracta de les compravendes quan hi ha préstec del banc.

En concret, sobre la base de la retroactivitat de quatre anys, l'estimació de la Conselleria d'Hisenda és d'un total de 36.960 autoliquidacions en 2018, per un valor de 84,1 milions d'euros; 37.969 autoliquidacions en 2017, per valor de 83,6 milions; 37.935 autoliquidacions en 2016, per valor de 83 milions; 35.812 autoliquidacions en 2015, per valor de 76,2 milions, i 5.559 autoliquidacions en 2014, per valor de 12,6 milions.

"Descrèdit de les institucions públiques"

Els tècnics de Gestha consideren que, des del punt de vista tècnic-tributari, les sentències del Suprem estaven "molt fonamentades" quan obligaven les entitats financeres a pagar aquest tribut i destaquen el caràcter "inèdit" d'una jurisprudència que ha durat poc més de dues setmanes, cosa que genera "una crisi de credibilitat en la Justícia espanyola sense precedents".

De forma paral·lela, els tècnics opinen que la decisió de l'Alt Tribunal, després del canvi de criteri i la divisió d'opinions dels magistrats, "genera inseguretat jurídica i agreuja el descrèdit d'algunes institucions públiques". I que això, "en última instància, podria traduir-se en una desconfiança dels ciutadans entorn de la independència del poder judicial".

A més, els tècnics han defensat que la banca té "múscul suficient" per a assumir el pagament anual de l'impost de les hipoteques, l'import estimat de les quals difícilment representa el 8,7% dels beneficis del sector en només els primers nou mesos de l'any, quan van aconseguir un benefici net de 13.229 milions, un 13% més que en el mateix període de 2017.

Subscriu-te al nostre butlletí per rebre les últimes novetats al teu correu.
next