El Suprem es pronuncia a favor que siguen els clients qui paguen l'impost de les hipoteques

El ple de la Sala Tercera de l'alt tribunal dóna la raó a la banca per 15 vots a favor i 13 vots en contra
/ València
6 novembre 2018 01:00h

El Suprem ha decidit aquest dimarts, després de dos dies de debat, que siguen els clients qui finalment assumisquen el pagament de l'impost sobre les hipoteques. D'aquesta manera, l'alt tribunal corregeix la secció que va innovar la doctrina i torna a la jurisprudència anterior, favorable a les entitats bancàries.

El ple de la Sala Tercera del Tribunal Suprem ha acordat per 15 vots a favor i 13 vots en contra que siguen els clients qui paguen aquest impost. Els magistrats, després de dos dies de deliberació, han donat la raó a la banca i han decidit rebutjar els tres recursos que tenien sobre la taula. Per tant, el Suprem retorna a la doctrina vigent fins a febrer, que determinava que l'impost el pagaven els clients.

Això suposa tirar per terra les sentències del passat octubre, que suposaven un gir de 180 graus i donaven la raó al client fent pagar aquest import als bancs. El president de la Sala, Luís María Picazo, va decidir frenar l'aplicació d'aquestes sentències i portar aquest cas al ple. Els arguments de la sentència es donaran a conéixer en els dies vinents.

L'acord ha arribat després de moltes hores de deliberació. De fet, fonts del tribunal afirmaven aquesta vesprada que el debat es podia allargar més enllà d'aquest dimarts. Finalment, però, no ha sigut així.

Una votació molt ajustada

Després de 16 hores de deliberacions a la Sala Tercera del Tribunal Suprem, els 28 magistrats han votat i han decidit tornar al criteri que s'havia aplicat durant més de 20 anys i que demanava fer pagar l'impost d'actes jurídics documentats al client. Aquesta situació es va capgirar en octubre, quan la secció segona va dictar tres sentències que determinaven que l'impost s'havia de gravar als bancs. 

Les sentències, idèntiques totes, donaven la raó a l'entitat municipal d'habitatge de l'ajuntament madrileny de Rivas-Vaciamadrid i concloïen que havien de pagar aquest impost els bancs. La decisió, que es va fer pública el 18 d'octubre, va suposar un trasbals per a la banca i els sis bancs espanyols de l'Íbex 35 van perdre més de 5.300 milions d'euros en borsa aquell mateix dia. 

No havien passat ni 24 hores quan el president de la Sala Tercera, Luís María Díez-Picazo, va emetre un comunicat on decidia aturar l'aplicació d'aquestes sentències i portava la decisió al ple. Reconeixia que ho feia perquè la sentència suposava un "gir radical" en la jurisprudència i suposava una "enorme repercussió econòmica i social". 

Fins i tot la màxima autoritat judicial, el president del Suprem i del CGPJ, Carlos Lesmes, va eixir a demanar disculpes als ciutadans, va reconéixer que el cas havia fet mal a la reputació del tribunal i va criticar que Díez-Picazo decidira fer un ple si ja hi havia tres sentències dictades. Segons Lesmes, caldria haver fet només una nota aclarint alguns aspectes però el president de la Sala Tercera no li va fer cas. 

Marxa enrere tot i tindre sentències fermes 

Les tres sentències d'octubre eren fermes i estaven degudament notificades. Anul·laven l'article del reglament de l'impost –que establia que el client és el subjecte passiu de l'impost– per ser contrari a la llei. No obstant això, el president de la Sala Tercera va decidir elevar el cas al ple per a determinar quina jurisprudència es donava per bona, si la que s'havia fet servir durant anys i que el mateix Suprem havia confirmat en sentències en febrer –que l'impost el pagaven els clients– o el canvi de criteri fixat en les tres sentències de l'octubre –el pagava el banc–. 

Durant aquestes setmanes fins a la celebració del ple, l'impost ha quedat sumit en la inseguretat jurídica i milers de ciutadans amb hipoteques pendents de signar han aturat els tràmits. També tenien els ulls fixats en la decisió del Suprem aquells que havien signat la hipoteca en els darrers anys, per a saber, en cas d'establir-se, quina retroactivitat s'aplicaria si es mantenia que l'impost el pagava el banc. 

Des del govern espanyol, la ministra d'Hisenda, Maria Jesús Montero, avançava a primera hora del matí que, en cas que es mantinguera que el paguen els bancs, l'impacte per a les comunitats autònomes si havien de retornar l'impost de les hipoteques signades en els darrers quatre anys s'elevaria als 5.000 milions d'euros i podia afectar en quatre o cinc dècimes el dèficit. 

El Suprem canvia de criteri

Al final, tots aquestos dubtes s'han esvaït i el Suprem ha reculat i ha decidit tornar al criteri aplicat des de fa més de 20 anys, de manera que ha tirat per terra les tres sentències d'octubre. En una votació molt ajustada –i per només dos vots de diferència– els magistrats han decidit recular i no aplicar el canvi que els seus companys de la secció segona havien marcat a través de tres sentències fermes, notificades i degudament publicitades. 

Ho han fet desestimant tres recursos que s'havien portat al ple i que també eren de l'entitat municipal d'habitatge de Rivas-Vaciamadrid. En un breu comunicat, el Suprem confirma el resultat de la votació i que es torna al criteri de considerar que el subjecte passiu de l'impost –i, per tant, qui l'ha de pagar– és el prestatari. Apunten també que el text de les tres sentències que rebutgen els recursos es donarà a conéixer en els dies vinents. Serà aleshores el moment de conéixer com argumenten els jutges un nou canvi de criteri. 

next