Posar la mirada més enllà d'Europa: la recepta de futur per a les empreses valencianes

Les mercantils només diversifiquen les exportacions en temps de crisi econòmica i concentren les seues vendes en la Unió Europea en períodes de bonança

La internacionalització de les empreses valencianes i la focalització en mercats exteriors va ser el que va permetre a moltes d'elles aguantar el tiró durant la crisi econòmica. L'augment de les exportacions a Europa, però sobre tot a Àsia i a Àfrica, va ajudar moltes mercantils a mantindre o a reduir menys de l'esperat la producció. 

Les exportacions valencianes han experimentat un procés de diversificació durant els últims 17 anys, amb una intensitat variada en funció del cicle econòmic. En el període 2009-2015, les empreses van diversificar mercats exteriors, un substitut a la demanda interna i a la dels mercats europeus. El focus es va situar en els mercats africans, principalment en la zona nord; en altres regions europees, i en el mercat asiàtic, excepte Orient Mitjà. Els mercats americans, amb comportament "més voluble", van perdre en 2017 respecte a l'any 2000.

Aquesta dinàmica exportadora contrasta amb la del cicle econòmic anterior i l'actual, on l'obertura de mercats s'ha estancat. Des de 2000 fins a 2008 i entre 2016 i 2017, s'ha produït una tendència de concentració de mercats europeus, segons s'extrau d'un informe presentat aquesta setmana per la Cambra de Comerç i Caixabank. El text mostra que tot i que en període 2014-2017 les exportacions valencianes han augmentat un 7,8% –taxa "molt superior" a la registrada en períodes anteriors–, ho han fet eminentment en països europeus, fins a representar el 63% de les exportacions en 2017, i s'han deixat de banda altres mercats, com ara l'asiàtic i l'africà.

A la llum d'aquestes dades, el president de la Cambra de València, José Luís Morata, assegura que, per a tindre "un futur tranquil", les empreses valencianes han d'internacionalitzar-se, ja que no es pot "viure de la demanda interna". 

Àsia: objectiu de les empreses valencianes

En aquest sentit, les expertes redactores de l'informe, Esther Gordo Mora i Patrocinio Tello Casas, apunten que Europa ha deixat de ser el centre del món i insten les empreses valencianes a mirar més enllà del vell continent. Lamenten que, una vegada superada la crisi, els mercats asiàtics estan "molt oblidats i abandonats". En aquesta línia, Xicu Costa, director territorial de CaixaBank, assenyala que "quan estem en època d'expansió econòmica", com en l'actualitat, les empreses valencianes "s'acomoden", les exportacions decreixen i "s'esforcen menys" en el seu vessant internacional i es entren en el mercat europeu i espanyol.

Malgrat això, assegura que el País Valencià és "més dinàmic" en aquest sentit que altres autonomies i té "gran capacitat de diversificar-se" i de "modernitzar les seues empreses". Així, els mercats asiàtics continuen cobrant importància, si bé se centren en l'Índia i el sud-est asiàtic. Les exportacions a la Xina mantenen la seua tendència a l'alça però a un ritme inferior (4,5% de mitjana anual) al registrat als mercats europeus. L'informe, però, destaca la notable reculada del mercat japonés entre 2015 i 2017, que es va reduir un 24% de mitjana, a causa fonamentalment de l'apreciació de l'euro respecte al ien japonés i a la feblesa del consum en aquest país.

En 2017, més de 7.000 empreses valencianes van exportar al mercat asiàtic (30% del total), de manera que es va duplicar el número registrat a principis de segle. Aquestes xifres situen la Xina com el cinqué mercat per a les empreses valencianes, seguida de Hong Kong, l'Índia i el Japó. El pes de les empreses exportadores regulars –les que exporten més de 4 anys seguits– en aquest mercat se situa en el 37% en 2017, de manera que augmenta lleugerament respecte a anys anteriors.

Tot i que exceptuant el Japó, les exportacions valencianes als mercats asiàtics han augmentat, l'increment ha sigut inferior al creixent del continent asiàtic en el comerç mundial. Així, en l'informe es mostra que la Xina ha passat de ser el sisé exportador en 2001 a ser el primer en 2017. Japó, Corea i Hong Kong també ocupen posicions destacades en el rànquing. Pel que fa a les exportacions d'àmbit mundial, la Xina ocupa la segona posició.

Barreres culturals

Una de les principals dificultats amb què es troben les empreses valencianes a l'hora d'augmentar les exportacions a països asiàtics és la barrera cultural, de distància i de tradicions que hi ha entre ambdós territoris. Segons el Banc d'Espanya, la frontera comuna entre països; la distància entre el mercat emissor i de destí; l'idioma; la proximitat històrica i la pertinença a la Unió Europea, o altres agrupacions; la grandària dels socis comercials, i, en particular, la proximitat cultural són factors decisius per a afavorir les exportacions.

Això pot explicar, per exemple, el pes que han guanyat les exportacions valencianes a països africans. Àfrica és un continent en desenvolupament en el que ja han aterrat 9.400 empreses valencianes, cosa que suposa el 40% de les empreses valencianes exportadores. Aquesta xifra suposa quasi el triple de la registrada l'any 2000.

No obstant això, només el 25% de les empreses que exporten a Àfrica ho fa durant un mínim de 4 anys consecutius. Es tracta, per tant, en una gran majoria dels casos, de vendes esporàdiques i amb poques probabilitats de continuïtat en el temps. Algèria i el Marroc són els dos principals països de destinació de les empreses valencianes que exporten a Àfrica i en 2017 es van situar com el segon i quart mercat amb major nombre d'empreses exportadores valencianes.

Fer del País Valencià la porta dels mercats asiàtics a Europa

Les barreres històriques i culturals són un impediment però no són insalvables. Això ho saben bé el Consell i els empresaris valencians, que porten anys treballant-se les relacions econòmiques i culturals amb la Xina; especialment, amb la regió de Tianjin, on una delegació d'empresaris, acompanyats pel president de la Generalitat, Ximo Puig, i el conseller d'Economia, Rafa Climent, van viatjar en abril per a millorar les possibilitats de negoci entre ambdós territoris.

Els treballs entre Tianjin i el País Valencià han començat a materialitzar-se aquesta setmana amb la signatura d'un acord entre la Federació d'Indústria i Comerç de Tianjin, la patronal autonòmica CEV i el Consell de Cambres de Comerç valencianes perquè el País Valencià siga "la porta d'entrada a Espanya i Europa per a la Xina" a més d'un espai d'inversió i atracció de negoci per als empresaris asiàtics. 

Després de formalitzar l'acord, el president de la CEV va explicar que l'objectiu comú és establir les bases per a una cooperació entre Tianjin i el País Valencià que intensifique les relacions en l'economia, el comerç i la tecnologia sota els principis d'igualtat i benefici mutu. El conveni arriba després d'una agenda de trobades al fil de la promoció del moviment geopolític, social, cultural i comercial de la Ruta de la Seda.

Més enllà de les relacions econòmiques, el País Valencià ha signat altres convenis amb la regió xinesa en altres àmbits. Alguns exemples són els acords de cooperació entre les autoritats portuàries dels dos territoris; la renovació del conveni amb el Bureau d'Educació i Esports afegint al futbol la gestió educativa d'altres modalitats esportives; la visita a València en octubre de la delegació del Port de Tianjin, i el conveni d'una productora valenciana amb la televisió pública de la ciutat xinesa per a realitzar i emetre un programa dirigit pel prestigiós director de cinema valencià Tono Errando.

Subscriu-te al nostre butlletí per rebre les últimes novetats al teu correu.

Publicitat
Publicitat