La Llei de l’Horta de València, que es va aprovar al ple de les Corts el passat mes de febrer, preveu entre les seues principals actuacions un Pla d’Acció Territorial de D’ordenació i Dinamització de l’Horta de València (PAT de l’Horta). L’objectiu d’aquest pilar de la llei és definir l’ordenació urbanística del terreny protegit; establir què és i què no és urbanitzable, i definir quines activitats terciàries es poden dur a terme en la zona per a dinamitzar-la sense que es perjudique el normal funcionament de l’activitat agrària.
La consellera d’Habitatge, Maria José Salvador, ha presentat aquest dimecres la versió definitiva del PAT, que s’aprovarà divendres 30 al ple del Consell. A l’acte també han assistit el secretari autonòmic d’Urbanisme i principal defensor del PAT, Lluís Ferrando; la vicepresidenta del Consell, Mónica Oltra, i la directora general d’Urbanisme, Rosa Pardo Marín.
El PAT de l’Horta preveu la preservació d’11.000 hectàrees de sòls d’horta d’elevada qualitat agrària (SNUP) que suposaran la desclassificació com a sòl urbanitzable de 15 milions de metres quadrats d’horta dels termes municipals del Puig, Albalat dels Sorells, Alboraia, València, Torrent, Catarroja, Pinedo, Sedaví i La Punta. El pla s’ha consensuat amb els ajuntaments dels diferents municipis, amb els llauradors i amb les associacions agràries fins a elaborar un pla de consens.
En el projecte es recull, de la mateixa manera que en la llei, que l’ús global predominant de l’horta és l’agropecuari, si bé admet la compatibilitat d’altres usos complementaris o dinamitzadors d’aquesta. Això sí, es prohibeix tot desenvolupament urbanístic d’ús industrial que no estiga expressament previst pel pla d’acció territorial. En definitiva, el pla recull la possibilitat d’establir zones d’ús terciari i alguna obra nova en zones determinades, a més de la rehabilitació i el reacondicionament del patrimoni degradat. Tot això sempre garantint el desenvolupament agrari de la zona i el treball dels llauradors que cada dia conreen l’horta de València.
Comissió bilateral
A finals del mes de maig, l’aleshores govern espanyol del PP va enviar una carta a la Conselleria d’Habitatge per a fixar una comissió bilateral –pas previ a presentar un recurs d’inconstitucionalitat– perquè consideraven que alguns aspectes de la llei de l’horta podrien no ser constitucionals.
Un dels articles més polèmics és el que preveu les expropiacions de terres en alguns casos concrets. Segons ha explicat aquest dimecres Rosa Pardo, la comissió bilateral ja s’ha celebrat i es va arribar a l’acord de reescriure alguns dels articles. Segons ha assenyalat, s’han canviat unes qüestions tècniques però el rerefons de la llei s’ha quedat intacte.
