L’empresa Enagás ha presentat una reclamació de responsabilitat patrimonial contra l’Estat com a legislador en la qual sol·licita la devolució dels costos per la feina de manteniment i seguretat de l’emmagatzematge subterrani de gas Castor, hibernat des de 2013 després dels sismes ocorreguts en les costes de Vinaròs (el Baix Maestrat) durant el primer ompliment de gas.
Fonts de la companyia van indicar a Europa Press que han valorat aquesta decisió com la “millor opció” i van subratllar que continuaran fent aquestes tasques, ja que es tracta d'”un tema de seguretat i responsabilitat”. Segons avança aquest dijous el diari Cinco Días, la presentació de la reclamació suposa un pas previ per a iniciar un contenciós administratiu.
Reclamació dels bancs creditors
En abril de 2017, Santander, CaixaBank i Bankia van formular davant el govern espanyol una “reclamació de responsabilitat de l’Estat legislador” en la qual sol·licitaven la devolució de la quantitat finançada que encara no havien recuperat, més els danys causats, per la inversió de 1.350 milions d’euros que van realitzar quan es van fer càrrec del deute per a abonar la indemnització pel tancament de l’emmagatzematge de gas Castor a la societat promotora Escal-UGS, participada per ACS. En la seua reclamació, les tres entitats oferien al govern espanyol arribar a un acord per a permetre fer la devolució d’una manera flexible, a fi d’evitar un greu impacte en els comptes de l’Estat o en els consumidors gasistes.
En desembre de l’any passat, el Tribunal Constitucional va declarar “nuls i inconstitucionals” alguns articles del reial decret llei aprovat en 2014 que preveia la hibernació del Castor i en el qual es reconeixia la compensació de 1.350 milions d’euros per a l’empresa promotora Escal UGS. En la seua sentència, el Tribunal no entrava en el fons de la indemnització que va rebre Escal UGS per la decisió adoptada sobre Castor, centrant-se més en el fons de com es va fer eixa indemnització a través de l’aprovació d’un reial decret d’urgència.
En gener d’enguany, la Comissió Nacional dels Mercats i la Competència (CNMC) va decidir, després de la sentència del Constitucional, paralitzar els pagaments a la banca per aquest deute, que ascendien a 6,7 milions d’euros mensuals i s’abonaven com a càrrec al sistema gasista.
Sentències recents del Suprem
Fa unes setmanes el Tribunal Suprem tornava a donar la raó a la patronal catalana Cecot en el recurs contenciós administratiu que va presentar i que obligava el govern espanyol a retornar als consumidors les quantitats abonades pel manteniment i operativitat de Castor. En novembre ja havia dictaminat al seu favor per un altre recurs.
Cecot va calcular que entre la primera i aquesta segona resolució s’han anul·lat 118 milions d’euros en retribucions que el govern espanyol ha de reintegrar als consumidors de gas.
“Negligències” en el finançament del Castor
D’altra banda, la defensora del poble europeu, Emily O’Relly, ha emés una resolució, a petició del Síndic de Greuges català, Rafel Ribó, on qualifica de “negligent” l’actuació de finançament del Banc Europeu d’Inversió (BEI) en relació amb el projecte Castor.
O’Relly ha rebutjat la justificació del BEI per haver tardat quatre anys a respondre a la plataforma en Defensa de les Terres del Sénia perquè deixara de finançar el magatzem de gas. El Banc Europeu va atribuir la dilació a discrepàncies entre els equips tècnics interns i també amb terceres parts contractades però la defensora europea l’insta a buscar “fórmules conciliadores per arribar a una entesa” quan les investigacions internes frenen les resolucions i que “establisca garanties mínimes” quan contracte empreses externes, per a evitar casos com aquest.
