María José Català: l'exalcaldessa i exconsellera a qui el PP confia el treball de recuperar València

El seu tarannà conciliador i dialogant és una de les qualitats que destaquen la premsa i la classe política
/ València
10 gener 2019 01:00h

La candidata del PP a l'Alcaldia de València, María José Català Verdet, és doctora en Dret i té una àmplia experiència en la política, ja que ha ocupat diferents càrrecs des que es va iniciar en aquest món. Primer, com a alcaldessa del seu poble natal, Torrent (l'Horta Oest), i, després, també es va fer càrrec d'una de les conselleries més complicades de gestionar, la d'Educació, i alhora va ser la portaveu del Consell d'Alberto Fabra. Com a parlamentària ha tingut presència tant al Congrés dels Diputats com a les Corts.  

Català, de 37 anys, va començar la seua marxa en la política local, quan amb solament 26 li van proposar ser la candidata a l'Alcaldia de la seua localitat, un municipi que aleshores rebia el nom de "cinturó roig" de l'àrea metropolitana de València, ja que la majoria de localitats estaven governades per partits de l'esquerra.

L'actual portaveu dels populars admet que la seua formació esperava perdre eixes eleccions municipals de 2007 –ja que els socialistes governaven Torrent des de 1979–, per la qual cosa tant feia que li ho proposaren a ella que "a un pal de granera", però va donar la sorpresa i no solament les va guanyar, sinó que ho va fer per majoria absoluta, un suport que va revalidar en 2011.

Aleshores, havia deixat el seu treball en un despatx d'advocats i en l'Alcaldia va aprendre a moure's en la política mentre començava a ser un valor a l'alça en un partit al qual no va arribar de la mà de cap "família", ni tan sols de la seua personal, perquè és la primera de la seua família que es dedica a la política.

Durant uns mesos, en 2008, va ser diputada al Congrés, encara que va deixar l'acta per a centrar-se en l'Alcaldia d'aquesta localitat pròxima als 80.000 habitants, des de la qual faria el salt a la política autonòmica a finals de 2011. En eixe moment, Alberto Fabra va assumir la Generalitat després que Francisco Camps dimitira. El castellonenc va pensar en eixa jove de 30 anys per a ocupar una cartera amb pes, la Conselleria d'Educació, que va assumir després d'abandonar l'Alcaldia. Només tres anys després es va convertir, a més, en portaveu del Consell per a l'últim any que quedava de legislatura.

Català va ser consellera d'Educació i portaveu del Consell durant l'últim any de la legislatura anterior. / EFE

Després de les eleccions autonòmiques de 2015, en les quals va presidir el Comité electoral del PPCV, el seu partit va passar a l'oposició en el parlament valencià, on ha exercit com a portaveu adjunta del grup popular i com a particular assot de les polítiques de la vicepresidenta del Consell i consellera d'Igualtat i Polítiques Inclusives, Mónica Oltra, en diversos temes, com ara la gestió de centres de menors.

La també sotssecretària de Política Social del PPCV forma part des de fa uns mesos de la gestora del PP a la demarcació de València i el seu nom estava en les travesses per a la candidatura a l'Alcaldia de València, al costat dels del portaveu del PP en el Parlament Europeu, Esteban González Pons, i el del president de la gestora a la ciutat, Luis Santamaría. De fet, la torrentina es va empadronar a la ciutat de València abans d'acabar 2018, un gest que es va interpretar com un pas previ a l'anunci d'aquest dijous.

Català es considera una persona molt arrelada a la seua ciutat. De fet, explica que tots els estius desfila en l'entrada de Moros i Cristians del seu municipi i també ha sigut membre de la Unió Musical, ja que entre els seus principals hobbies es troben tocar l'oboè, anar al cinema, viatjar i fer pilates. Ara, assumeix un dels majors reptes que tenen els populars valencians: intentar recuperar el govern del consistori valencià. 

Entre la premsa i la classe política es destaca el seu tarannà dialogant i conciliador, ja que ha avançat en la seua trajectòria pública alhora que ha prosseguit amb els seus estudis i que fa classes en la Universitat, perquè assegura que mai no ha volgut ser "una política professional". 

Subscriu-te al nostre butlletí per rebre les últimes novetats al teu correu.
next