VALÈNCIA. Isabel Bonig vol recuperar la Llei de Senyes d'Identitat, una de les últimes normatives que va aprovar el PPCV de les majories absolutes el 2015. La presidenta i candidata a la Generalitat va llançar aquest divendres la proposta a l'Alcora, mentre participava en un acte religiós a la comarca de l'Alcalatén.
La llei del PPCV buscava posar una barrera de seguretat davant d'allò que els populars titllaven d'intromissions catalanistes. A través de la norma es pretenia frenar qualsevol intent de les entitats a accedir a ajudes econòmiques perquè, a través d'activitats culturals i cíviques, promogueren l'ús del valencià tal com estableix la filologia. Alhora, es buscava decretar què era ser valencià, és a dir, aquells qui enaltiren les senyes d'identitats recollides en l'articulat definien la valencianitat, en canvi, aquelles que no estaven recollides eren demonitzades i marcades com a pancatalanistes.
Un ciutadà o un col·lectiu que promoguera la cançó en valencià no podria optar a subvencions, pel fet de no ser un esdeveniment de divulgació d'una senya 'normativa'. Un partit o sindicat que en el seu nom incloguera el terme País Valencià podria veure's en problemes pel fet de comptar en la denominació un topònim que, tot i que és legal i recollit per l'Estatut, el govern popular no l'accepta.
Els populars han fet una crítica constant a les polítiques del Botànic en matèria cultural, lingüística i educativa. El mantra de la "imposició" del "Titànic" ha sonat de manera constant. Ara, però, en campanya, Bonig ha parlat de que el seu partit vol una cultura per a tots, on el valencià siga un mèrit i no un requisit. Promet un sistema educatiu on els pares trien i on la llengua vehicular no vinga donada per llei. En canvi, anuncia la recuperació d'una norma que defineix la valenciania només segons el criteri del PPCV.
Després que la candidata a l'Ajuntament de València María José Català incloguera aquesta setmana en la seua llista forces vives del blaverisme, aquest divendres, Bonig ha tornat a agafar-se als símbols que sempre havia atiat el PPCV. Si els populars governen la Generalitat, "no permetran subvencions a aquelles entitats que no respecten les nostres senyes d'identitat, ni l'estatut, ni la nostra identitat històrica i que fomenten el catalanisme".
La batalla dels símbols que planteja Bonig arriba a rebuf dels pronunciaments del candidat de Ciutadans a la Generalitat, Toni Cantó, qui, des del dia que va aterrar al País Valencià va apostar per fer de les senyes un element d'agitació dels votants. És el mateix discurs dels populars, però verbalitzat per una cara nova, sense massa llast, que ha calat entre els votants conservadors. Cantó furta vots a Bonig qui, a més, també perd suports per la part més extrema que representa Vox.
L'objectiu de Bonig és definir una identitat valenciana única, la que defineix el blaverisme. El col·lectiu dretà arriba a les eleccions del 28 d'abril amb tres opcions: el PPCV, Ciutadans i Vox. La líder dels populars recorre de l'última llei del govern de Fabra i la primera víctima del Botànic. No pot inventar la pólvora, però, sí que pot recuperar la confiança de Lo Rat Penat i la Reial Acadèmia de Cultura Valenciana, dues entitats que eren elevades al màxim rang de decisió i influència cultural i lingüística amb la Llei de Senyes d'Identitat.
L'última llei del PPCV
El ple de les Corts del 25 de març del 2015 va aprovar amb la majoria absoluta del PPCV la Llei de Senyes d'Identitat que implicava, com a mesura restrictiva, que aquelles entitats o col·lectius que menysprearen l'essència de la normativa perdrien el dret a rebre subvencions. Poc més de mig any després de rebre llum verda, el govern del Botànic derogava aquesta llei que va rebutjar encaridament mentre els partits d'esquerres estaven a l'oposició.
A les acaballes de l'última legislatura d'Alberto Fabra, el parlament va tirar endavant la polèmica llei amb 46 vots dels populars i tres en contra. Els grups de l'oposició van abandonar l'hemicicle. Només va restar un portaveu per partit per a mantindre així el dret a explicar la negativa a la norma del PPCV.
Al capdavant de la Llei de Senyes d'Identitat estava Jorge Bellver, qui, a més de ser un ferm defensor del secessionisme lingüístic i de les exaltacions ratpenatistes, era el portaveu del PPCV. La norma "no va contra res ni contra ningú", deia aleshores Bellver, sinó que buscava "mantindre vives" les tradicions. Quines? La llei era clara en el llistat de símbols sobre quins eren 'legals' i quins no.
La identitat valenciana estava representada pel símbol "principal", "la llengua valenciana", però, no des d'un àmbit acadèmic, sinó seguint l'ús segons "la tradició històrica o popular". La valenciania es configurava amb altres elements com ara el Segle d'Or; l'Arxiu de la Corona d'Aragó; el 9 d'Octubre; els monestirs de Santa Maria del Puig i el de la Valldigna; els Furs i el dret foral valencià; la música, els instruments tradicionals i les bandes de música; el cant d'estil, i el folklore. La identitat valenciana també la definien els esports autòctons com la pilota i la columbiculura i, "de forma especial", el tir i arrossegament i la vela llatina; aquells elements declarats per la UNESCO com a Patrimoni de la Humanitat; les Falles, les Fogueres, la Magdalena, els Moros i Cristians i la pirotècnia; els bous al carrer; la gastronomia, i les manifestacions religioses arrelades.
La Generalitat, a través de la conselleria que assumia les competències, era qui vetllava pel compliment de la Llei de Senyes d'Identitat, però, per a garantir que s'acomplira, el govern incloïa la creació d'un observatori de la normativa on estaven la Reial Acadèmia Valenciana de Cultura i Lo Rat Penat. Les dues entitats blaveres eren les encarregades de detectar les entitats díscoles amb l'articulat, ja que l'organisme podia fer propostes en matèria d'ajudes econòmiques i revisar les peticions de subvencions públiques, vetllant que els sol·licitants no atemptaren contra la llei. En canvi, ni l'Acadèmia Valenciana de la Llengua ni el Consell Valencià de Cultura tenien presència en l'ens de vigilància.
Senyes anticientífiques
La unitat de la llengua catalana està certificada per la ciència i la filologia. Cap universitat contravé que en el camp científic la llengua es denomina català i que, en el cas del País Valencià, rep, històricament, el nom de valencià. En canvi, la Llei de Senyes d'Identitat no s'esmentava cap terme acadèmic. L'article 2 destacava que "l'idioma valencià" és la principal senya del poble valencià.
La "llengua valenciana" és la "principal senya", deia el punt 3 de l'article 7, que negava cap possibilitat d'unitat lingüística: "El respecte a la llengua valenciana com a senya d'identitat implica defendre la seua individualitat respecte a les altres llengües de l'Estat i el seu valor com a patrimoni propi i exclusiu del poble valencià". Valencià, per tant, és la llengua que es parla, únicament, del Sénia al Segura i no té res a veure amb les altres llengües. Totes les administracions i entitats deuran "plena" obediència a la "individualitat" de la "llengua valenciana", remarca el punt 4 del mateix article.
La Llei reconeixia a les entitats secessionistes –Lo Rat Penat i la RACV– la seua "capacitat docent" i la tasca en matèria de "divulgació i defensa" de les senyes. La norma, però, equiparava ambdues entitats blaveres amb els docents i el sistema educatiu que havien de formar els xiquets en el coneixement de les senyes.
Amb un observatori que havia d'actuar com a una mena de policia de la identitat, la Llei establia que segons les convocatòries de subvencions –per a promoure, divulgar o estudiar les senyes– en les bases s'havia d'incloure com un motiu de pèrdua del dret al cobrament de l'ajuda i al retornament "íntegre" de la quantia que la subvenció fora "destinada a la realització d'una activitat o al compliment d'una finalitat que manifestament supose un greuge o menyspreu cap a les senyes d'identitat".
Una derogació al crit de "traïdors"
El gener del 2016, les noves Corts derogava la Llei de Senyes. Al parlament es van sentir crits de "traïdors" i el PPCV va protagonitzar la icònica imatge amb tot el grup lluint una senyera, un símbol –que no una senya d'identitat, així queda clar i explicat en la llei que es tombava– amb què els populars mostraven la seua oposició després d'un combat dialèctic entre Jorge Bellver i els portaveus de la resta de partits.
La Llei va passar a la història sense arribar a desplegar-se. El PSPV, Compromís, Podem i set diputats de Ciutadans van sumar 58 vots a favor de la derogació. Els altres sis diputats de la formació taronja es van abstindre i el PPCV es va quedar sol votant en contra.
Però, el PPCV no es va donar per vençut i, sis mesos després de la derogació, el juny del 2016, va tramitar la consideració de la decisió de les Corts perquè la Llei de Senyes d'Identitat no fora derogada. De nou es va viure un intens debat parlamentari, però, finalment, el Botànic va rebutjar la mesura que només van defensar els populars.
Ciutadans havia votat en gener de manera dividida –7 a favor de la derogació i sis es van abstindre– i podria haver fet un pensament o haver-se deixat convéncer pel discurs del PPCV. Però, finalment, el grup que aleshores representava Alexis Marí –qui va acabar al grup mixt junt amb altres membres de Cs formant Agermanants– es va abstindre, de nou tancant així qualsevol possibilitat que donara ales als populars a seguir amb la tàctica de les senyes per a escalfar la vida política valenciana.
Opinió
Aquest lloc web fa ús de cookies amb la finalitat de recopilar dades estadístiques anònimes d'ús de la web i millorar el funcionament i personalització de l'experiència de navegació de l'usuari.
Més informació
Aceptar
