La promesa de Sánchez de reformar el finançament no convenç Compromís per a passar de l'abstenció al sí

Baldoví anuncia que el PSOE "ja està de campanya" i titlla de massa "imprecisa" la proposta que planteja en el programa de govern presentat aquest dimarts
5 setembre 2019 06:00h
El PSOE va presentar en un acte públic la seua proposta de programa per a Unides Podem. / EUROPA PRESS

VALÈNCIA. El PSOE ha llançat aquest dimarts la proposta programàtica de 370 mesures amb la qual espera convéncer Unides Podem perquè li done suport en la investidura sense entrar a formar part d'un govern de coalició. Després d'haver passat el mes d'agost reunint-se amb col·lectius socials –mentre els partits polítics que l'han d'investir reclamaven reactivar les negociacions–, Pedro Sánchez ha presentat en un acte públic el document titulat 'Proposta oberta per a un programa comú progressista'.

La proposta incorpora algunes mesures de les instigades per diferents col·lectius i també fa pròpies iniciatives del programa d'Unides Podem. A més, els socialistes asseguren que el programa està obert a negociació i que encara podria canviar, però el partit de Pablo Iglesias ja ha titllat el document de "programa electoral" perquè, assegura, Sánchez vol anar a eleccions. En qualsevol cas, ambdues formacions reuniran els seus equips negociadors aquest dijous.

Més enllà de Podem, el programa també ha cridat l'atenció de la resta de partits que tenen la clau per a la investidura de Sánchez. En concret, el diputat de Compromís al Congrés, Joan Baldoví, es va pronunciar aquest dimecres al respecte sense ocultar la seua decepció, sobretot per la "vaguetat" de la proposta 353 dedicada al model de finançament autonòmic.

En aquest punt no es concreten terminis ni mecanismes, ni tampoc no s'afegeix res respecte dels compromisos ja adquirits pel PSOE durant l'últim any. Així, es limita a assegurar que es "desenvoluparà la previsió de les regles i principis que han de regir el sistema de finançament i el procediment per a establir-lo amb la participació dels territoris".

"Són referències absolutament pobres", va afirmar Baldoví, qui troba a faltar "una major concisió i precisió". De fet, el diputat es va sumar a la interpretació que fa Unides Podem sobre aquest moviment de Sánchez, ja que creu que l'acte de presentació del programa era el seu "començament de campanya, un míting davant dels seus". "Diu que pot ser un govern progressista, però que plural, sí que no. Els mateixos errors que abans de l'estiu. Què han aprés?", ha afegit. 

Un acord poc probable

L'enuig de Compromís també ve motivat pel fet que Sánchez es va reunir amb Mónica Oltra i el mateix Baldoví a principis d'agost per a buscar el seu sí a la investidura. D'aquella reunió, que va concloure amb un "acord en allò substancial" segons asseguraren, va eixir un document d'exigències que la coalició va enviar al PSOE i que, fins ara, no ha rebut resposta. 

Entre les qüestions que demanava Compromís es troba, tal com ha recordat Baldoví, el pacte d'aprovar en sis mesos una proposta per a un nou model de finançament, a més d'altres qüestions com el pagament per part de l'Estat del 50% de les despeses de dependència o mesures de tipus mediambiental. Fonts de la coalició asseguren que el PSOE ha confirmat que rebran una resposta aquesta mateixa setmana, però també avancen que no guarden massa esperances en què satisfaça els mínims exigits.

A més a més, insisteixen que per a donar suport a Sánchez creuen necessari que aquest acord quede per escrit i siga específic entre la formació valencianista i el PSOE, més enllà dels compromisos dels socialistes en clau estatal. Per ara, una vegada reben la contraproposta, Compromís encara haurà de fer arribar una nova resposta amb les modificacions que consideren pertinents a l'equip negociador que encapçala José Luís Ábalos.

Mesures socials, però amb reserves

En el programa presentat pel PSOE es tracten sis grans blocs: ocupació i pensions; feminisme i lluita contra la desigualtat; emergència climàtica i transició ecològica; investigació científica i tecnològica; Espanya en Europa i el món, i estructura territorial.  

Quant a polítiques socials, s'assumeixen diverses de les reivindicacions d'Unides Podem, per exemple, en el cas de l'habitatge. Així, es parla de reforçar la Llei de funció social de l'habitatge per a "establir un marc legal que definisca la vivenda buida i els grans tenedors" i que pose en mans de les autonomies –que tenen la majoria de competències en aquesta matèria– "distintes ferramentes per a la seua detecció i mobilització amb fins socials". 

També es parla de la necessitat d'ampliar el parc de vivenda pública a través de la rehabilitació i la construcció de nous habitatges que "contribuirà a controlar el creixement de preus". No obstant això, del que no hi ha cap menció és d'una limitació del preu dels lloguers, que no ha deixat de créixer en els últims anys generant problemes habitacionals en les grans capitals. Una mesura que sí que ha sigut aplicada en diverses ciutats europees.

El més paregut, això sí, és la referència a "l'estudi de noves opcions de caràcter normatiu, fiscal i estadístic, com l'índex de rendes de referència", una iniciativa que ja va anunciar el conseller d'Habitatge del Botànic, Rubén Martínez Dalmau, davant els dubtes legals perquè el govern autonòmic limite el preu dels lloguers. En el cas del PSOE, s'admet que aquesta proposta pretén "frenar les pujades abusives del lloguer". 

Descentralització d'infraestructures i pacte per l'aigua

La proposta socialista també contempla una aposta clara per "fomentar una política d'infraestructures mallar i no radial dirigida a promoure la connexió interterritorial", per a la qual cosa pretén augmentar la inversió en el servei de rodalia. Ara bé, també recupera el vell mantra d'equiparar el corredor Atlàntic amb el Mediterrani, sense prioritzar ni mostrar un projecte concret per a cap dels dos.

Quant a la política de l'aigua, assegura que serà "reorientada" per a "anticipar els efectes del canvi climàtic". Així mateix, pretén "augmentar la seguretat hídrica" aplicant les noves tecnologies i que es buscarà propiciar un Pacte Nacional de l'Aigua. 

Diàleg amb Catalunya, però sense especificar l'estratègia

Així com en el cas de les actuacions sobre el model del finançament, el document tampoc especifica massa altres qüestions territorials com el conflicte català, sobre el qual assegura que s'apostarà pel diàleg "dins del marc de la Constitució" –sense esmentar quins mecanismes o espais s'adaptaran per a tal fi–, però sí que especifica que en cap cas es plantejarà un referèndum d'autodeterminació.

Sí que s'aposta per reforçar els mecanismes de coordinació entre l'Estat i les autonomies ja existents, com la Conferència de Presidents, les Conferències Sectorials i els distints convenis, així com per la transformació del Senat en una autèntica cambra territorial. 

En aquesta línia, també es parla de descentralitzar l'Estat "traslladant totalment o parcial les seus de diverses institucions i organismes a distintes ciutats", cosa semblant al que va fer el Botànic ubicant la Conselleria d'Innovació a Alacant.

Subscriu-te al nostre butlletí per rebre les últimes novetats al teu correu.
next