Regne? Per què? El poble valencià no sorgí per generació espontània el 9 d’octubre de 1238, ni tampoc el territori que posteriorment s’identificà com a tal, Si de cas, valencians eren els altres, els àrabs andalusins de València vençuts, que Jaume I, òbviament, era el cabdill dels catalans i aragonesos vencedors.
En octubre de 1238 València, la València andalusí, visqué el capítol més dramàtic, el més amarg, de la seua història. La feliç efemèride, que hui dia encara commemorem, es correspon a una data atziaga per a uns altres, que el temps ha fet quasi oblidar. Del nord vingué la destrucció d’una València que deixà de ser, quan gent armada i bel·licosa, sense pietat, sense escrúpols, acabà amb aquella societat secular, arabòfona, assentada des del segle VIII a les terres que, malgrat els nous senyors, continuaren dient-se valencianes. Cert és, però, que abans d’ells València existia, que la ciutat de la desembocadura del Túria, amb eixe nom, sorgí quan el cònsol romà Marc Juni Brut decidí, en el 138 aC, instal·lar-hi els lusitans rebels de les guerres de Viriat. Havia nascut Valentia, un oppidum —vila fortificada— romà de nom no gens original (n’hi multitud a tota la Romània), que assolí el rang de colònia romana en temps de l’emperador August.
