Els sindicats demanen millores laborals en un Primer de Maig marcat per la celebració de la reedició d'un govern progressista

CCOO i UGT reclamen al futur Consell que no rebaixe l'exigència d'un model de finançament just, unes majors inversions de l'Estat i la condonació del deute històric
1 maig 2019 13:14h
Capçalera de la manifestació convocada per CCOO-PV i UGT-PV a València. / A.B.

VALÈNCIA. Desenes de milers de treballadors han omplit els carrers de València convocats per CCOO i UGT per a demanar que la millora de la situació econòmica una vegada superada la crisi es trasllade a la realitat dels treballadors. La marxa, que ha començat a ritme de Bella Ciao, ha recorregut el centre de la ciutat sota el lema 'La lluita Continua. Més drets, més igualtat, més cohesió. Primer les persones'. Amb aquest eslògan han volgut deixar palesa la seua alegria per la victòria de l'esquerra a les urnes el passat 28 d'abril, tant al País Valencià com a l'Estat, però també han volgut recordar als governs vinents els seus compromisos: la derogació de la reforma laboral, la protecció de les pensions i una reforma del model de finançament autonòmic.

Durant el recorregut, les proclames reivindicatives s'han vist ofegades per les batucades i les colles de dolçaines i tabals que han amenitzat una festa per la qual s'han deixat caure polítics de les principals formacions d'esquerra. En la marxa han estat junts, per primera vegada després de les eleccions autonòmiques del passat diumenge, el president de la Generalitat, Ximo Puig, i la vicepresidenta del Consell i consellera d'Igualtat i Polítiques Inclusives, Mónica Oltra. Tots dos han acompanyat els líders sindicals, que també han rebut el suport de l'alcalde de València, Joan Ribó, i de la candidata socialista a l'Alcaldia, Sandra Gómez, entre altres polítics.

Minuts abans que la capçalera iniciara el recorregut, els líders sindicals, Arturo León (CCOO) i Ismael Sáez (UGT), han reclamat al nou govern de la Generalitat un reforç de la Inspecció de Treball, el desenvolupament del pacte contra la violència de gènere, el desenvolupament de la llei de foment de responsabilitat social, l'impuls d'una economia capaç de créixer amb ocupació de qualitat i una política fiscal que "servei a la Comunitat de la prostració".

Abans de l'inici de la marxa, el president de la Generalitat, Ximo Puig, ha anunciat als mitjans de comunicació que, si és investit de nou en el càrrec, la primera reunió que convocarà serà amb els agents socials per a "projectar un nou temps d'estabilitat, de diàleg social i d'honradesa". Per la seua banda, la vicepresidenta Mónica Oltra ha evitat donar detalls sobre com es configurarà el proper Botànic, tot i que ha celebrat que les urnes només deixen oberta la possibilitat de reeditar el pacte de progrés. Així, Oltra ha assenyalat que el Primer de Maig és un dia per a "reivindicar els drets dels treballadors i tot el que queda per fer". Segons ha explicat, les urnes han deixat la porta oberta a continuar amb les polítiques econòmiques que permeten recuperar la "dignitat dels treballadors" i a derogar la reforma laboral.

Una vegada acabades les declaracions polítiques, la pancarta principal ha iniciat la marxa. En aquesta han participat col·lectius de pensionistes ide persones migrades, i les reivindicacions feministes han tingut un important protagonisme. La música i la festa han dominat el recorregut, fins que la capçalera ha arribat a les portes del TSJ valencià, on s'han entonat el "Visca la terra lliure" mentre alguns dels manifestants feien el gest de la quadribarrada i d'altres alçaven el puny.

Discursos reivindicatius contra la dreta

La marxa ha arribat al final del recorregut, a Navarro Reverter, al ritme de cançons populars valencianes com La Manta al Coll i Ramonet si vas a l'hort. La música tradicional ha deixat pas als discursos reivindicatius dels líders d'UGT i CCOO al País Valencià, que han centrat les seues paraules a recordar els efectes de la crisi econòmica i a atacar les polítiques de la dreta espanyola.

El primer a parlar ha sigut el representant d'UGT, Ismael Saez, que ha carregat contra les propostes de baixades d'imposts dels partits de la dreta, als quals responsabilitza d'haver propiciat la crisi econòmica del 2007 "que li va esclatar a [José Luis Rodríguez] Zapatero". Saez ha assegurat que els sindicats continuen en campanya electoral "però amb més estil i finura que la patronal CEOE, que pretén condicionar governs". 

Així, ha assenyalat que hi ha dos tipus de societats. La que pretén "la dreta extremada" i que coincideix amb les idees de la patronal, com ara abaixar el salari mínim; reduir les cotitzacions socials; abaixar imposts a les empreses; suprimir l'impost de patrimoni i de societats, i allargar l'edat de jubilació. I la que defensen els sindicats, que advoca per crear riquesa i repartir-la justament invertint en innovació i educació, i dotant de poder la negociació col·lectiva per a garantir els drets dels treballadors i els salaris dignes. També ha apostat per un govern que intervinga en l'economia per a invertir en infraestructures, telecomunicacions i allò necessari per a canviar i millorar el model productiu.

El representant d'UGT també ha recordat les eleccions municipals i europees del 26 de maig i les ha qualificades de molt importants. En el cas de la cita electoral europea ha advocat per frenar la dreta també a les institucions supraestatals perquè "està en joc una Europa solidària i fraternal". En aquesta línia, ha demanat un estatut europeu dels treballadors, que es pose fre als grans fons d'inversió i que es paguen imposts harmonitzats en el conjunt de la Unió Europea.

El discurs del representant de CCOO, Arturo León, ha clamat també contra de les polítiques de la dreta, però també l'ha aprofitat per a recordar a Pedro Sánchez la seua promesa d'abordar la reforma del finançament autonòmic. "Exigim a Pedro Sánchez que complisca amb el seu compromís i que reforme el sistema de finançament, que condone part del deute, conseqüència d'un sistema injust que el País Valencià pateix des de fa ja massa temps. Reclamem unes inversions adequades i suficients. Aquest Primer de Maig diem rotundament no al passat i a les reculades en drets i llibertats. Apostem per una societat democràtica que mire al futur. Drets, igualtat, cohesió. El primer, les persones." 

León ha aprofitat gran part de la reivindicació per a criticar la situació dels pensionistes i ha demanat que l'Estat gaste un 14% del PIB a garantir pensions dignes. També ha criticat la situació en què la crisi econòmica va sumir els treballadors i que aquesta fora "aprofitada per a devaluar el factor treball i, amb això, els salaris i les seues condicions. Les reformes imposades han generat una gran bretxa de desigualtat en la nostra societat. El capital s'ha lucrat amb el sofriment de la majoria engrossint els comptes dels poderosos. Aquest país necessita una rentada de consciència i una pàtina de decència per a poder tornar a mirar-se a ell mateix amb dignitat i amb orgull". Així mateix, ha titllat de "pirates" els que encara advoquen per abaixar imposts.

El representant de CCOO ha lamentat que encara hi haja més de tres milions de persones sense feina, i ha criticat l'abús de la contractació laboral temporal, de les mitges jornades no desitjades i del treball pagat en negre. "No poden resultar-nos indiferents les situacions de precarietat, d'injustícia i de falta de protecció. Així no podrem afrontar amb èxit els enormes reptes que se'ns venen damunt.". Per això, ha exigit "un nou marc de relacions laborals més democràtiques per a reequilibrar les forces en la negociació col·lectiva que les reformes laborals han retallat". També ha carregat contra la subcontractació i els falsos autònoms.

Finalment, tots dos representants sindicals han clamat contra la bretxa salarial i han demanat mesures per a garantir la igualtat real entre homes i dones.

"Afavorir els interessos de les classes populars"

Aquest Primer de Maig, a banda dels sindicats de classe majoritaris, també han eixit al carrer altres organitzacions de treballadors, com ara Intersindical, que ha demanat als governs valencià i estatal que es formen després de les eleccions "unes polítiques públiques que permeten capgirar la situació i afavorir els interessos de les classes populars, siga quina siga la situació laboral, en actiu, amb desocupació o pensionistes". 

En aquesta línia, han exigit mesures per a generar ocupació estable, saludable, ben retribuïda i de qualitat; polítiques de suport als serveis públics de qualitat –educació, sanitat, serveis socials, transport, cultura, habitatge, mitjans de comunicació–; polítiques de suport a les pensions i les prestacions socials; polítiques per la supressió de la bretxa salarial i les desigualtats laborals i socials, i polítiques que possibiliten el canvi del model productiu, eviten la destrucció del territori i combaten el canvi climàtic i el despoblament del món rural.

"Hui, 1 de Maig del 2019, celebrem i commemorem el dia internacional de les treballadores i treballadors amb un festiu de caire reivindicatiu i lúdic, però no podem obviar que quan parlem de treball, drets i igualtat continuem reivindicant el mateix que fa 130 anys: justícia social i, a més, ho fem en un moment de veritable retrocés dels drets laborals, socials i polítics".

next