VALÈNCIA. El pacte del Rialto del govern municipal ja anticipava el que es convertiria en un lema polític durant aquests primers mesos –i també, els successius– de la legislatura: ‘València, ciutat de places’. Els reptes de convertir l’espai públic en un lloc més amable per al veïnat s’ha traduït en els últims mesos en diversos models d’actuacions urbanístiques. Algunes, ja es plantejaven en l’anterior govern municipal, com ara la remodelació de la plaça del Mercat o la plaça de la Reina. Junt amb totes elles, el projecte de consolidació del carril bici, que cada dia guanya més adeptes, i la reducció del trànsit motoritzat han marcat les grans línies de l’executiu municipal.
El que és evident és que la ciutat enfronta una legislatura repleta d’activitat en la regidoria d’Urbanisme. Les grans reformes que –previsiblement– s’escometran en els pròxims anys podrien suposar un canvi radical en el paisatge urbà de la ciutat. El consistori, de fet, es marca com a termini el final de l’actual legislatura, el 2023, per a plantejar els principals processos de reurbanització: les places del Mercat, de Bruges, de la Reina, de l’Ajuntament i de Sant Agustí.
En el cas de la plaça del Mercat i el seu entorn, el nou disseny de la plaça es va decidir en un concurs públic que van guanyar dues arquitectes valencianes, Elisabeth Quintana i Blanca Peñín el 2018. Tot i que el projecte inicial ha anat patint diverses modificacions, les obres per a la remodelació de la plaça que connecta amb la Llotja i Bruges encara no s’han completat.
Les grans modificacions que el consistori prepara, també en la connectivitat de la ciutat, vindran de la mà de les conversions que patiran pròximament tant la plaça de la Reina com la plaça de l’Ajuntament. El projecte de redefinició d’aquesta última encara està completant el procés de participació ciutadana que encapçala Elisa Valía i que marcarà tant els elements com els usos dels quals es dotarà. De moment, els únics límits existents són que es mantinguen els quioscs i la zona reservada a les mascletaes. Una vegada completat el procés, un concurs públic triarà la millor opció per a la transformació de la plaça.
Això sí, la plaça patirà una conversió en espai de vianants prèvia a la seua reurbanització. Aquest tancament al trànsit motoritzat començarà just després de les Falles 2020 i suposa, alhora, la redefinició de la planta viària i la modificació de les línies de l’EMT. De fet, és un dels límits que inclou el procés de participació. Segons ja va anunciar el regidor de Mobilitat Sostenible, Giuseppe Grezzi, pel nucli de la ciutat només passarà una única línia de bus llançadora que connectarà la plaça de Tetuan amb el carrer de Xàtiva.
L’Ajuntament pretén que el projecte de conversió en espai de vianants anticipada es pretén que coincidisca amb l’inici de les obres de la plaça de la Reina, tot i que aquestes depenen dels terminis de les licitacions. El consistori, a través de la Comissió de Patrimoni, ja va validar en el seu moment aquest projecte que dotarà aquest espai enfront de la catedral de València de més arbres i de zona d’ombra. La intenció és que el nou disseny de la plaça destaque el traçat de l’antiga muralla de la ciutat.
Queda per conéixer quin és el projecte que l’Ajuntament reserva per a la plaça de Sant Agustí, nexe clau del carrer de Sant Vicent Màrtir. Aquest punt, pel qual passen diverses línies de bus diàriament, previsiblement, es veurà afectat amb els canvis derivats de la conversió en espai de vianants de la plaça de l’Ajuntament.
València, ciutat no només de grans places
Aquesta reurbanització no només està orientada a les grans zones cèntriques. De fet, amb motiu de la Setmana de l’Urbanisme, l’Ajuntament i la regidoria de Renovació Urbana estan aprofitant per a reivindicar altres punts de la ciutat. Destaca, entre d’altres, la reurbanització de la plaça de Sant Llorenç de Flor, la plaça de Sant Marcel·lí o la de l’Arquebisbe Olaechea. A més, fa poques setmanes l’Ajuntament va anunciar que havien finalitzat les obres de la plaça de Sant Sebastià.
Aquest mateix dimarts, la regidora d’Urbanisme, Sandra Gómez, anunciava la intenció del consistori d’obrir un procés de participació en el barri d’Extramurs per a instal·lar superilles en les interseccions del barri. En concret, la primera d’aquestes actuacions urbanístiques tindrà lloc entre els carrers de Palleter i Calixt III. Aquesta remodelació s’emmiralla en la ciutat de Barcelona, que ja va marcar precedent en crear un espai urbà que reduïra la presència de vehicles en l’espai públic.
Així mateix, els plans urbanístics reservats per als barris de la ciutat també preveuen processos que facen més “amables” els carrers. És el cas de Patraix, amb el Pla Especial de Protecció del Nucli Històric Tradicional. La Comissió d’Urbanisme ja ha remés a Conselleria de Cultura perquè faça un informe favorable al projecte de remodelació del barri. Aquest inclou, entre altres punts, la conversió en zona de vianants d’espais com ara el bloc de Fra Mateu o la plaça de Patraix, on es tancarà el pas als vehicles i s’eliminaran els llocs destinats a l’estacionament.
