VALÈNCIA. Que la xifra de lectors habituals en valencià estava al voltant del 3% de la població valenciana que es declara lectora s’ensumava des de feia anys. La xifra de militants amb la lectura en llengua pròpia s’ha apuntat en diferents sondeigs i estudis quantitatius presentats en els darrers mesos. La mateixa Fundació pel Llibre i la Lectura (FULL) avançava durant la inauguració de la 53a Fira del Llibre, el 2018, que les dades de les enquestes estatals sobre hàbits de lectura i culturals parlaven d’aquest percentatge de lectors habituals en valencià. Ara bé, també s’albirava que hi havia un 40% de lectors ocasionals en llengua pròpia. L’entitat, sense encara una anàlisi ajustada al territori valencià sobre el comportament dels lectors animava a aferrar-se a aquest percentatge per fidelitzar-los i augmentar la base del sector editorial en llengua pròpia.
Aleshores, les dades d’hàbits lectors al País Valencià encara s’alimentaven de les xifres que les enquestes d’àmbit estatal dedicaven als lectors valencians. Era, doncs, una mostra molt curta –només de 200 entrevistes– com per tindre una foto fixa de com és el consumidor valencià. La mateixa fundació advertia d’aquesta peculiaritat i anunciava que el 2019 es disposaria, per primera vegada, d’una radiografia molt més exhaustiva d’hàbits i consum.
Aquest dilluns, FULL ha presentat l’Informe de Resultats d’Hàbits de Lectura i Compra de Llibres a la Comunitat Valenciana, 2018. La investigació –elaborada per Conecta– va confirmar les xifres que ja avançava a finals de febrer l’estudi de la Universitat de València i la Generalitat recollit en La participació cultural a la Comunitat Valenciana. Hi ha un 3% de lectors incondicionals en llengua pròpia –persones que llegeixen almenys alguna vegada a la setmana, segons la metodologia de l’enquesta de FULL– i un 44,3% de lectors ocasionals en valencià –persones que llegeixen amb una freqüència menor a la setmanal, almenys una vegada al mes o al trimestre. L’anàlisi no només ha refermat la situació numèrica, també ha permés filar més prim i delimitar els formats, les edats i les comarques on el valencià és la llengua principal en què es llegeix.
La dada més positiva, segons van destacar aquest dilluns Jesús Figuerola, president de FULL; Albert Girona, secretari autonòmic de Cultura, i Antonio Ariño, vicerector de Cultura i Esport de la Universitat de València és que el 95,9% dels valencians són lectors. La dada creix respecte a la del 2008 –any en què la Generalitat va fer per última vegada aquest tipus d’enquesta d’hàbits– quan els lectors eren el 90,1%.
La radiografia dels lectors permetrà, com van demanar Figuerola i Ariño, desenvolupar polítiques de foment lector de manera personalitzada a cada comarca. És allò que el vicerector de Cultura va emfatitzar com “polítiques diana”, és a dir, desplegar el Pla de Foment de la Lectura –amb què compta el País Valencià per primera vegada des del 2015– atenent com és l’hàbit respecte a la llengua i el format. En aquest sentit, Girona va defensar que en la propera legislatura s’hauria de “fer l’esforç” per a destinar més recursos econòmics al pla lector que té vigència fins al 2020.
Com és i què llegeix aquest 95,9%?
El nombre de lectors valencians se situa en paràmetres similars al lector de la resta de l’Estat –el 96,1%. D’aquest 95,9% de consumidors valencians de lectura, un 68,3% llegeix llibres; un 37,2%, revistes; un 70,6%, periòdics; un 9,3%, còmics; un 56,7%, webs, blocs o fòrums, i un 49,1%, xarxes socials. Atenent les dades del 2009 hi ha un creixement en lectura de llibres, webs i xarxes socials i un descens en revistes periòdics i còmics.
Els valencians qualifiquen amb un 8 de nota mitjana el servei de biblioteques públiques i, de fet, hi ha un increment del nombre de socis en els darrers sis anys. Del 25,6% de socis de biblioteques es va arribar al 31% el 2018. De mitjana, es van comprar 11,6 llibres el 2018.
Comportament del valencià com a llengua de lectura
El valencià com a llengua literària –sempre atenent a qualsevol tipus de format i mitjà– té un comportament desigual segons les preguntes que ha formulat l’enquesta de FULL. En termes generals, només un 3% és lector habitual en valencià i un 41,3% ocasional, però, tots dos segments representen un tipus de lector que llegeix en llengua pròpia –només canvia la llengua predominant de la lectura. En tot cas, el perfil del lector en llengua pròpia seria el d’un home –un 4,6% són lectors habituals en valencià i un 45,9%, ocasionals– d’entre 14 a 34 anys –el 5,4% són lectors habituals en valencià i el 53%, habituals– i amb estudis secundaris –el 3,6% són lectors habituals en valencià i el 42,8%, ocasionals– o universitaris –el 2,9% són lectors freqüents i el 54,1%, ocasionals.
I on viuen? Doncs, segons l’enquesta, la gran reserva de lectors en llengua pròpia freqüents o ocasionals resideixen en l’eix Gandia-Alcoi que comprén les comarques de la Marina Alta, el Comtat, l’Alcoià, la Vall d’Albaida i la Safor –el 4,6% són lectors habituals en valencià i el 62,6%, ocasionals– i a Castelló de la Plana i les comarques de la Plana Baixa i Alta, l’Alcalatén, l’Alt i el Baix Maestrat i els Ports –on el 6,3% són lectors en valencià freqüents i el 61,5%, ocasionals.
En quin idioma preferiria llegir llibres, revistes, periòdics i webs? Doncs un 6,8% preferiria llegir els llibres en valencià; un 7,3% té la mateixa inclinació pels diaris en llengua pròpia; un 7,8% s’estima la llengua pròpia per a llegir revistes, i un 5,7% prefereix les webs en valencià. L’opció majoritària sempre és el castellà.
El perfil del lector de llibre en valencià –amb un 6,8% de fidels– és el d’un home d’entre 14 a 24 anys –seguit pel segment d’edat de 55 a 64 anys–, amb estudis secundaris o universitaris, que viu en l’eix Gandia-Alcoi o l’àrea de Castelló de la Plana. El 5% dels lectors va reconéixer que l’últim llibre que havia llegit era en valencià i els motius que argumenten els enquestats per a optar pel castellà és que “és més senzill o que prefereixen el castellà” per a llegir literatura –un 48% dels lectors–; “no entenen suficientment” el valencià –un 18,9%–; “no van triar” la llengua de l’obra –un 16,5%–; “no està editat en valencià” –un 12,8%, i “no és fàcil trobar-lo en valencià” –un 5,1%.
L’enquesta para esment al tipus de consum de lectura. Així, el 7,1% l’últim llibre que va comprar estava en valencià. En aquest cas, el perfil de comprador de literatura en llengua pròpia és una dona, d’entre 45 a 54 anys, amb estudis secundaris i que també viu a l’eix Gandia-Alcoi o la zona de Castelló de la Plana. Cal recordar que el 2009 aquest gruix de compradors de literatura en valencià era del 2,6%.
Els menors, els grans lectors en valencià
Dins de les 1.200 enquestes de l’estudi, s’han analitzat els hàbits dels lectors menors d’edat separats per segments d’edat. Així, de 6 a 9 anys, el nombre de lectors en llengua pròpia se situa en un 48,9% dels xiquets menors de sis anys o les seues famílies els llegeixen una mitjana setmanal de 2 hores i 49 minuts de literatura en valencià.
Però, el percentatge puja quan són xiquets d’entre 6 i 9 anys fins al 52,9% de lectors en valencià, els quals dediquen 3 hores i 14 minuts setmanals a la lectura.
El 6,6% dels xiquets d’entre 10 i 13 anys llegeixen habitualment en valencià, però, el 70,6% d’aquests són lectors ocasionals en llengua pròpia. Tot i això, els menors són els grans lectors en valencià per l’efecte de les lectures durant l’ensenyament. Una vegada s’abandona el període de formació, els valencians van abandonant l’hàbit lector fins que, en arribar als 50 anys, torna a pujar.
I els escriptors valencians en els rànquings?
L’anàlisi del comportament del lector valencià trasllada la preeminència dels autors estrangers i en castellà en els rànquings dels més llegits. Així, el 2018, en el top ten de llibres i autors més llegits no entra cap lletraferit local ni cap obra escrita en valencià.
Patria, de Fernando Aramburu; La catedral del Mar, d’Ildefonso Falcones; Los pilares de la tierra, de Ken Follet; Falcó, d’Arturo Pérez-Reverte, i La chica del tren, de Paula Hawkins són els cinc títols més llegits pels valencians.
En el top ten dels autors més llegits tampoc no entra cap autor local. Ildefonso Falcones, Ken Follett, Julia Navarro, Arturo Pérez-Reverte i Dan Brown encapçalen la llista dels escriptors més llegits el 2018.
