VALÈNCIA. Aquest divendres, 1 de març, fa exactament una setmana que es va inaugurar al Centre del Carme de València l’exposició Evreka, del tàndem d’artistes urbans PichiAvo. Els autors de la mostra signen aquest any la Falla Municipal, un monument que remataran junt amb els artistes fallers Latorre y Sanz, però, mentre la iconografia grecollatina començarà a ocupar en uns dies la plaça de l’Ajuntament, el públic pot gaudir durant aquests dies de l’univers estètic d’ambdós grafiters al centre cultural. La intervenció no ha passat desapercebuda i ha alçat crítiques, amenaces amb els tribunals i opinions estètiques sobre la idoneïtat d’una pintada de més de mil metres en un espai catalogat com a Bé d’Interés Cultural. Diari La Veu ha preguntat a tres experts sobre la intervenció que tanta controvèrsia ha despertat.
Des que el passat 22 de febrer s’inaugurara Evreka (Ho he descobert!) a la sala Refectori i al claustre renaixentista de l’antic convent, 6.638 persones han visitat l’exposició. Cadascun dels sis dies que l’exposició ha estat oberta al públic –dilluns el museu roman tancat–, una mitjana de mil persones han visitat l’obra dels grafiters.
PichiAvo aterrava al Centre del Carme amb la premissa de sacsejar opinions, incomodar i generar agitació, informava aquest diari la setmana passada. I es pot dir que la mostra no ha passat desapercebuda –tal com va succeir un any abans amb Okuda i la seua etnografia multicolor. Ha suscitat el debat i ha vessat tinta. De fet, el mateix dia de la presentació d’Evreka a la premsa, el sindicat UGT anunciava que interposava una denúncia contra José Luis Pérez Pont, el director gerent del centre cultural, per haver permés la intervenció dels artistes urbans en un edifici catalogat com a Bé d’Interés Cultural.
El passat dimarts, la directora general de Cultura i Patrimoni, Carmen Amoraga, assegurava que no li constava que aquesta demanda del sindicat s’haguera produït i aprofitava per a retreure que, rere les queixes d’UGT, s’havia elevat al nivell de denúncia el que en realitat eren “crítiques estètiques“. “El Centre del Carme és el lloc adequat per a fer aquesta i altres exposicions”, va defensar la directora general i va lamentar que, “si la intervenció de PichiAvo s’haguera fet a Berlín, estaríem tots al·lucinant”.
Dimecres va ser el PPCV qui, a través del diputat Juan Carlos Caballero, demanava a la Conselleria de Cultura informes que avalaren la intervenció de PichiAvo. Els populars empraven els mateixos arguments que el sindicat UGT i amenaçaven amb una nova denúncia si no se’ls mostrava el document que autoritzava fer el grafit en un BIC. Cal recordar que tant Pérez Pont com Amoraga van reiterar que l’exposició no havia tocat cap element sensible i que s’havia pintat damunt d’una paret interior que ja ha rebut 14 capes de pintura –la darrera era de color grana–. Malgrat això, aquest dijous era el Consell Valencià de Cultura qui eixia al pas, a través del seu secretari, Jesús Huguet, per a desmentir que l’òrgan consultiu haguera demanat a la Conselleria cap informe per a valorar si la mostra s’atenia o no a la Llei de Patrimoni.
A UGT i al PPCV es va unir aquest dijous, durant la sessió de control al Consell, Ciutadans. Mercedes Ventura era qui des del parlament valencià retreia que hi havia exposicions que no s’haurien de fer a certs museus. Sense citar Evreka ni el Centre del Carme, la portaveu del partit taronja feia seua l’opinió estètica sobre la mostra per a censurar la presència al centre cultural.
Això no obstant, l’exposició acaba de celebrar una sola setmana d’obertura i ja ha congregat quasi 7.000 visitants i encara resten 19 dies fins que, coincidint amb la crema dels cadafals fallers, Evreka siga pastura de les flames amb una nova capa de pintura que retornarà la paret del claustre renaixentista al seu estat anterior. Però, com han vist tota aquesta controvèrsia al voltant de la intervenció de PichiAvo els artistes i gestors culturals aliens al Centre del Carme? Recollim tres opinions: la de l’artista urbà Elías Taño, la de l’artista plàstica Rebeca Plana i la de la gestora cultural Núria Gregori.
“Un exercici notable”
L’artista urbà Elías Taño reconeix que és l’obra de PichiAvo que més li ha agradat. “La considere un exercici notable”, tal vegada “la millor intervenció” del tàndem que pintarà la Falla Municipal, diu el muralista.
El fet que, per segona vegada, el centre cultural haja introduït el grafit dins d’un context museístic és una “transgressió completa”, ja que la finalitat és que “la iconografia habitual al carrer” es “barrege amb la càrrega renaixentista del claustre”, explica Taño. Per tant, “es legítima” que l’exposició entre al Carme encara que els símbols de les parets representen un codi de comunicació intern –desxifrable entre grafiters– i que formen part d’una altra cultura.
El problema, però, és que aquest llenguatge “s’associa al vandalisme perquè transgredeix la propietat privada” i desperta comportaments “d’aporofòbia”, lamenta el muralista. Taño defensa que es reivindiquen i que formen part de la cultura les grafies més típiques del grafit i retreu que es veuen amb relatius bons ulls les intervencions que recreen formes i dibuixos, mentre que aquelles que se sostenen amb les lletres siguen condemnades.
“Apropament de l’art a la gent”
L’artista plàstica i gestora cultural Rebeca Plana veu l’exposició de PichiAvo com una acció útil per a “descontextualitzar l’art urbà” fruit del “moment de globalització” que s’està vivint.
“Que l’art urbà entre com un elefant a una cacharrería [sic] està bé i no està bé”, assenyala l’artista. Té una part molt positiva, com és que amb aquesta mena d’accions “s’apropa l’art a la gent”, però això duu aparellada la polèmica. Sobre aquesta, diu Rebeca Plana que no té dubtes en el fet que l’exposició s’ha fet seguint la normativa. Ara bé, apunta que amb aquesta ja han sigut dues les intervencions realitzades per homes, Okuda el 2018 i PichiAvo el 2019, i demana que ja ha arribat el torn perquè les dones es facen càrrec de la Falla Municipal i de la mostra paral·lela al Centre del Carme i, a més, “obrir-se a l’art visual”.
“L’art urbà és art” i, com a tal, “ha d’estar en l’espai artístic i al carrer, com ara el trap”. En definitiva, amb l’exposició de PichiAvo “s’està fent política d’apropament” i “que s’utilitze la cultura per a atacar-se no em sembla correcte, perquè la cultura és llibertat d’expressió”.
“Ara entren artistes que abans no podien”
En els últims anys han passat coses que mai ningú no hauria pensat. Al Palau de la Música es fa un cicle de pop, rock i música electrònica; a Marxalenes hi ha un nou espai cultural, i al Centre del Carme “ara entren artistes que abans no podien” i, damunt, exposen amb “projectes col·laboratius”, explica Núria Gregori. A més, l’experta en art explica que la paret on està el grafit no són els murs originals del convent.
Gregori assenyala que utilitzar opinions estètiques per a atacar la intervenció “els trau la raó”. Així mateix, recorda que el 2018 Okuda va pintar la sala Ferreres completament i que, aleshores, ningú no va dir res. “Em pot agradar o no, però el gust no és un motiu” amb què es puga sostindre la polèmica sobre l’exposició de PichiAvo al Centre del Carme.
