L’edifici modernista del Banc de València (BdV) torna ser seu d’una entitat financera, cinc anys després que la desaparició de l’històric banc donara l’estocada mortal al sistema financer valencià. CaixaBank ha triat l’immoble dissenyat per Javier Goerlich com a domicili social davant la inestabilitat política a Catalunya, que pot desembocar aquest dilluns en una declaració unilateral d’independència. El trasllat de la tercera entitat més gran d’Espanya per volum d’actius se suma a la mudança de seu social de Banc Sabadell a Alacant, aprovada aquest dijous, i al trasllat de la filial del banc italià Mediolanum a la ciutat del Túria.
Si bé els canvis de seu social no tenen implicacions operatives ni impliquen trasllat de personal, les migracions bancàries retornen simbòlicament al País Valencià la consideració de plaça financera que va perdre amb la desaparició de Bancaixa, la CAM i el BdV. Les entitats que es van empassar la CAM i el Banc de València tindran ara el seu domicili en ciutats valencianes, on pagaran l’impost d’activitats econòmiques i celebraran les juntes generals d’accionistes. Seguiran el model de Bankia, que en 2011 va ubicar la seu social al cap i casal, tot just abans d’eixir a Borsa. El domicili del banc nacionalitzat es troba al carrer Pintor Sorolla, la mateixa via on aterra CaixaBank.
El trasllat del Sabadell a Alacant era en cert mode previsible, atesa la infraestructura de què disposa l’entitat a la segona capital del país. No així el de CaixaBank, que cercles del mercat donaven per descomptat que es mudaria a Palma, una de les ciutats de naixement de l’antiga Caixa de Pensions. Finalment, el banc presidit per Jordi Gual ha optat per València, en línia amb l’estratègia d’aproximació a la societat valenciana seguida per l’entitat en els últims mesos. L’entitat va integrar els clients del Banc de València després que el Fons de Garantia de Dipòsits aportara 5.500 milions d’ajudes públiques i, si bé en una primera etapa va mantindre el logotip de l’històric banc de la burgesia valenciana, finalment va eliminar tot signe del BdV fins i tot en la façana de l’immoble que ara serà seu de CaixaBank.
Un CaixaFòrum a l’Àgora i 30 milions d’obra social
Mentre homogeneïtzava la imatge corporativa de les sucursals i dels immobles del banc absorbit, CaixaBank va incrementar la inversió de la seua Obra Social en territori valencià fins assolir prop de 30 milions d’euros anuals. A més, l’entitat mira de reparar la mancança d’un centre expositiu propi al cap i casal amb l’acord amb la Generalitat per a construir un CaixaFòrum dins de l’Àgora, l’edifici sense ús de Santiago Calatrava a la Ciutat de les Arts i les Ciències. El president valencià, Ximo Puig, va convéncer Isidre Fainé, president de la Fundació Bancària la Caixa, per a invertir 18 milions d’euros en el recinte museístic. A canvi la Generalitat acabarà les obres de l’edifici per 4,6 milions.
CaixaBank té al País Valencià un milió de clients, que representen una quota de mercat del 18% –abans d’integrar el Banc de València n’ostentava un 13%. A més, el banc dóna faena a 2.100 treballadors valencians i té una xarxa de prop de 440 sucursals, la més poblada d’una entitat bancària a l’autonomia. D’altra banda, el banc manté tres centres de banca privada i nou centres d’empreses en territori valencià. CaixaBank compta amb 14 milions de clients al conjunt d’Espanya, una quota de mercat del 29,5%. El banc tenia 65.594 milions d’euros en actius al tancament del primer semestre d’enguany, un volum que sols supera el Santander.
