El Consell va presentar ahir els seus tercers pressupostos. Les dificultats per a garantir-se una majoria parlamentària que els aprove van fer que el govern de Ximo Puig exhaurirà el termini legal per a dur els comptes del 2018 a les Corts, on ha de començar la tramitació parlamentària.
Tot i que, fins a darrera hora, va planar la possibilitat que s’hagueren de prorrogar els pressupostos del 2017, com ha fet el govern espanyol, els avanços en les negociacions amb Podem i la predisposició del partit encapçalat per Antonio Estañ a acostar-hi posicions fan augmentar la possibilitat que els comptes públics del 2018 es basen en les xifres presentades pel conseller Vicent Soler.
El pressupost global creix un 12,6% i passa dels 17.724 milions del 2017 als 19.956 el 2018. Però, si es descompta la partida dedicada a satisfer els interessos del deute públic i el venciment dels préstecs –anomenat servei del deute–, l’increment es queda en el 6,7% i arriba als 15.224 milions, enfront dels 14.264 del pressupost ara en vigor.
Els diners dedicats al servei del deute passen de 3.833 a 5.157 milions, un 34,5% que l’any anterior i es menja el 25,8% del pressupost. Només la conselleria de Sanitat supera aquesta xifra –6.390, el 32% del pressupost– amb un augment interanual del 4,6%.
La Conselleria d’Educació i Cultura s’emporta el 23,7% dels recursos, 4.720 milions, amb un increment del 3,5% respecte al 2017. Els majors increments en percentatge, però, es produeixen en la conselleria de Mónica Oltra. A serveis socials es destinarà un 13,8% més, fins a arribar als 1.194 milions. Darrere es troba el departament de Transparència, amb el 13,7%, tot i que la xifra absoluta és mínima, i Agricultura, amb un augment de l’11,1%, de 317 a 352 milions.
Cent per cent Botànic
Tot i que els comptes públics estan elaborats per la Conselleria d’Hisenda, la presentació a la premsa es va celebrar amb una compareixença conjunta de Vicent Soler i la vicepresidenta, Mónica Oltra, encarregada de transmetre els eixos doctrinals d’uns comptes que, al seu parer, són “cent per cent del Botànic”. Són els “millors pressupostos que ha tingut la Generalitat des del seu autogovern i senten les bases per al futur” del País Valencià.
El fet que els comptes del 2018 estiguen tan inserits en la lletra i l’esperit de l’Acord del Botànic fa que Oltra no dubte que Podem acabarà donant-los suport. La vicepresidenta va posar d’exemple els 10 milions dedicats a un nou pla d’habitatge que incrementarà els immobles públics i el lloguer social. La diferència és que Podem reclama 80 milions per a aquest punt concret, com una hora abans havia recordat el seu síndic, Antonio Estañ.
Partida reivindicativa
El conseller d’Hisenda va ser l’encarregat d’explicar d’on eixiran els ingressos per a finançar la Generalitat. L’infrafinançament va tornar a aparéixer al discurs de Vicent Soler, en aquest cas, amb l’exemple dels 10.267 milions en transferències que arribaran pel model de finançament. Aquesta xifra suposa 84 milions més que el 2017, un 0,82% d’augment, mentre que la mitjana dels territoris de l’Estat supera el 3%. Soler va mostrar la seua perplexitat tot recordant que “l’evolució de l’economia valenciana és millor.”
Soler va defensar també la partida reivindicativa de 1.325 milions, uns diners que el Consell no preveu recaptar, però que són la xifra mínima extra que hauria d’incloure el sistema de finançament per tal de garantir l’equitat interterritorial. El conseller va recordar que el dèficit autoritzat per l’Estat per al 2018 és del 0,4% del PIB i que, si se sumen eixos 1.325 milions, la xifra serà de l’1,7%. “Mentre no hi haja nou sistema de finançament tenim tot el dret a mantindre aquesta desviació del dèficit”, va sentenciar.
Pel que fa al detall dels comptes del Consell per al 2018, totes les Conselleries preveuen un augment considerable en les seues partides destinades, com insisteixen constantment des de l’executiu, a “rescatar persones”.
Presidència de la Generalitat, 309,5 milions d’euros
La Generalitat dóna un nou impuls a un dels motors fonamentals de l’economia valenciana augmentant un 13% el pressupost de l’Agència Valenciana del Turisme (ajudes per a projectes turístics singulars, els convenis de col·laboració amb el sector i els plans de governança que es desenvolupen amb mancomunitats). L’Agència Valenciana de la Innovació començarà el seu primer exercici després de la seua constitució com a agent de coordinació, promoció i desenvolupament de les polítiques d’I+D en col·laboració amb les empreses valencianes. Tindrà 28 milions de pressupost.
L’Agència Valenciana per a la Seguretat i la Resposta Resposta a les Emergències augmenta un 10% per a dotar‐se de mitjans adients. Així mateix, es consolida la política municipalista del Consell, ja que per segon any s’inclou el Fons de Cooperació Local, dotat amb 40 milions. També s’incrementa la partida d’administració local en 7 milions, destinats a la lluita contra el despoblament, pla AVANT, amb un pla de millora de l’accesibilitat a les cases consistorials i per a posar en marxa un pla d’ajuda als municipis amb insuficiència financera extrema.
Vicepresidència i Conselleria d’Igualtat i polítiques inclusives, 1.194,7 milions d’euros
El departament dirigit per Mónica Oltra presenta un increment de 12 milions d’euros en les línies destinades a polítiques de lluita contra la violència de gènere i masclista, en compliment del Pacte València contra la Violència de Gènere i Masclista. Així mateix inclou un increment de 47 milions per a la posada en marxa de la nova Renda Valenciana d’Inclusió, que comptarà, en el seu primer any d’implantació, amb una partida de més de 88 milions.
La partida d’Igualtat preveu, igualment, la contractació de 21 noves persones als centres de valoració de discapacitat de les tres demarcacions per a agilitzar la tramitació d’aquestes peticions.
Hisenda i Model Econòmic, 299 milions d’euros
L’aposta de la conselleria encapçalada per Vicent Soler se centra en la posada en marxa del Banc Públic i l’impuls del nou model econòmic; la dotació de personal i mitjans de la futura Agència Tributària Valenciana (IVAT), un pressupost que augmenta un 8,9%, i la modernització de l’Administració. A més, aposta per les noves tecnologies en l’educació juntament amb la Conselleria d’Educació amb una dotació de 40 milions d’euros.
Justícia, 313,5 milions d’euros
La Conselleria de Justícia, Administració Pública, Reformes Democràtiques i Llibertats Públiques experimenta una creixement del 6,8% en els pressupostos del 2018, un increment que situa la xifra en els 313,5 milions d’euros. L’àrea que dirigeix Gabriela Bravo destinarà 22,1 milions a la millora de les infraestructures o 38,5 milions per als col·legis d’advocats i procuradors.
Per a la creació del Centre de Mediació del País Valencià es destinaran 261.000 euros i per a desplegar la Llei de Memòria Democràtica s’han pressupostat 1,2 milions. Les oficines d’atenció a les víctimes del delicte comptaran amb 1,9 milions i els reforços del personal de justícia tindran un total de quatre milions d’euros.
Educació, Investigació, Cultura i Esport, 4.720,2 milions d’euros
El departament que dirigeix Vicent Marzà veurà un augment en el pressupost del 3,5% respecte als comptes del 2017. La Conselleria d’Educació, Investigació, Cultura i Esport gestionarà 4.720,2 milions d’euros el 2018 –Educació i Investigació rebran un 3,9% més; Cultura, un 12% més, i Esport, un 23% més respecte a l’any anterior–. Educació fa èmfasi a posar als alumnes valencians en el centre dels pressupostos de la Generalitat. És per això que el Pla Edificant –un programa que pretén acabar amb els barracons a principis de la següent legislatura– tindrà un muntant de 200 milions d’euros. En aquest sentit, el Bo Infantil augmentarà un 18,8% respecte del 2017 situant-se, en el curs 2018-2019, en els 39 milions d’euros; de la mateixa manera, les Beques Menjador passaran de tindre un pressupost el 2017 de 61,3 milions als 66 milions d’euros el 2018. Les beques universitàries creixen un 35,7% i la investigació comptarà amb 10 milions d’euros, dels quals 4,1 pertanyen al Pla GenT.
Per altra banda, per tal de consolidar les plantilles docents i millorar les condicions laborals del professorat, es destinaran 2.376 milions per a consolidar l’augment de professorat en dos anys i assolir els plans específics d’acompanyament en plurilingüisme. Els comptes també preveuen 8,6 milions per a cobrir les despeses dels auxiliars de conversa que arribaran a les escoles i instituts el 2018.
La xifra econòmica total de la conselleria de Marzà experimenta un augment del 3,9% en Educació i Investigació; Cultura, un 12%, i Esports, un 23%. Aquesta última àrea posa l’accent en l’esport base, els esportistes valencians i les federacions autòctones, on destaca el creixement del 173% per als projectes d’integració a través de l’esport i l’activitat física de col·lectius desafavorits; l’augment del 218% per a beques academicoesportives i el 142% més per als programes d’Esport a l’Escola.
Sanitat i Salut Pública, 6.390,7 milions d’euros
El pressupost que gestionarà Carmen Montón continua creixent per a apropar‐se a la despesa real sanitària. Augmenta 280,4 milions respecte a l’any passat i 898 més que l’últim exercici de govern del PP. Entre les noves línies d’ajudes s’inclouen els diners per a fer front als copagaments contra la pobresa farmacològica per a col·lectius vulnerables amb rendes inferiors als 18.000 euros. De cara a la reversió del departament d’Alzira, els pressupostos inclouen una partida per inversions d’urgència en atenció primaria i especialitzada de 5,7 milions; per al 2019 està prevista una inversió d’1,2. Els comptes inclouen també un increment de 24,5 milions en inversions per a continuar fent realitat el Pla de Dignificació d’Infraestructures Sanitàries (2016‐2019).
Economia Sostenible, Sectors Productius, Comerç i Treball, 391,8 milions d’euros
La Conselleria assegura el “suport ferm i decidit” als sectors industrials amb una línia de 17,5 milions. Així, la política industrial rebrà un 13,6% més i el pressupost de l’Institut Valencià de Competitivitat Empresarial creix un 9% i passa de 109,9 a 119,9 milions. També s’amplia els fons per a la millora dels parcs empresarials amb un total de 27,5 milions, una partida que augmenta un 62% més. Les polítiques actives d’ocupació del SERVEF guanyen 22% més en inserció laboral i foment de l’ocupació.
Habitatge, Obres públiques i Vertebració del Territori, 388,4 milions d’euros
La Conselleria de Maria José Salvador, amb aquests comptes, impulsarà el Pla RENHATA per a obres de rehabilitació d’interior d’habitatges i accessibilitat amb un augment de quasi el 50%, en passar de 3 milions el 2017 a 5,5 per a l’any vinent. A més, s’inclou un nou projecte d’inversió per a l’ampliació del parc públic d’habitatge amb 10 milions per a començar el 2018 el Pla Plurianual d’Ampliació del Parc Públic, avançant‐se un any a l’aplicació del que marca la Llei per a la Funció Social d’Habitatge.
El pressupost d’inversions d’FGV augmenta un 93,4%, en passar de 22,8 milions el 2017 a 44,1 milions el 2018 per a desbloquejar projectes paralitzats o abandonats, com ara el Túnel de la Serra Grossa a Alacant, la T2 a València, l’electrificació d’un tram a Benidorm del tramvia o la modernització de la L9 del Tram d’Alacant.
Agricultura, Medi Ambient, Canvi Climàtic i Desenvolupament Rural, 352,3 milions d’euros
El departament d’Elena Cebrián destinará 31,8 milions a actuacions en modernització de regadius, estalvi d’aigua, estructures agràries i cooperativisme, amb un augment de dos milions d’euros respecte al 2017. La dotació per a la millora d’infraestructures de prevenció i vigilància d’incendis forestals és de 25 milions d’euros, 6 més que en l’exercici anterior. Les polítiques de gestió forestal sostenible, Parcs Naturals, biodiversitat i Xarxa Natura 2000 comptaran amb un presupost de 36,9 milions d’euros, xifra que representa 5,3 milions més que el 2017.
Transparència, Responsabilitat Social, Participació i Cooperació, 39,6 milions d’euros
Més de la meitat del pressupost de la Conselleria de Manuel Alcaraz es destina a Cooperació Internacional: 22,6 milions, dels quals més del 90% va a ajuda oficial al desenvolupament, educació per a la ciutadania i ajuda humanitària. Segons subratllen des del departament de Transparència, des del 2015 fins ara, el pressupost destinat pel Govern del Botànic a la cooperació s’ha quintuplicat. És el tercer pressupost més alt de totes les autonomies destinat a cooperació internacional, 4,64 euros per habitant d’inversió.
