Rajoy segueix castigant les Arts: amb els 600.000 euros no es pot pagar ni 'La Traviata' de 2017

L'executiu espanyol s'excusa amb la "crisi" generada per la dimissió de Livermore com a director artístic per a ajornar l'entrada del Ministeri en la fundació del teatre d'òpera
/ València
4 abril 2018 01:00h

El Palau de les Arts tornarà a rebre del govern espanyol, si s'aproven els Pressupostos Generals de l'Estat (PGE) que va presentar aquest dimarts l'executiu de Mariano Rajoy, 600.000 euros. La xifra és la mateixa que en 2017 i lleugerament superior a la que va rebre en 2016, quan l'Estat va posar en la vidriola del teatre d'òpera 541.000 euros. La quantitat, com els altres anys, es troba a una distància abismal respecte dels suports econòmics que l'executiu espanyol atorga de manera nominativa al Teatre Real, que tindrà 9,3 milions d'euros i 500.000 euros més addicionals per a les celebracions dels 200 anys d'existència, i dels 7,1 milions de què disposarà el Liceu de Barcelona per a la programació, a més dels 1,2 milions extres per a cobrir "despeses de tresoreria", tal com recollia el projecte de PGE.

No només Madrid i Barcelona sumaran més ajudes directes de l'Estat, sinó que el Palau de les Arts, qualificat fins i tot pel mateix govern espanyol com el "tercer teatre d'òpera d'Espanya", restarà per darrere, novament, de la Maestranza de Sevilla, que tindrà 1,6 milions d'euros per a cobrir la seua temporada, i també de l'òpera de Bilbao, que amb una temporada operística més breu (cinc títols) que el coliseu valencià (que en programa nou dels quals dos són semiescenificats) podrà disposar de 617.500 euros per a 2018. Fins i tot Oviedo, amb una població de poc més de 220.000 habitants i un Teatre Campoamor polivalent, rebrà 358.750 euros per a programar cinc òperes.

Amb els 600.000 euros que arriben de l'Estat aquest 2018 al Palau de les Arts, que suma un pressupost total de 22,7 milions d'euros per a la temporada provinents en gran mesura de les arques de la Generalitat (15,6 milions) i dels ingressos de taquilla i lloguers d'espais i produccions (al voltant de 6,5 milions), no es pot pagar ni la factura de la representació a València de La traviata de Giuseppe Verdi, que es va estrenar en febrer de 2017 amb direcció musical de Ramón Tebar, direcció d'escena de Sofia Coppola i vestuari del dissenyador italià Valentino. Aquella posada en escena –que va ser una producció llogada a un altre teatre– va comptar amb l'assistència de la reina emèrita, Sofia de Grècia, a qui està dedicat el teatre d'òpera valencià, i va suposar una factura aproximada de 827.916 euros, segons les dades que ofereix les Arts en la seua web.

Però si el compte corrent de les Arts depenguera únicament del suport econòmic del govern de Mariano Rajoy, el càstig financer seria superior perquè o bé no existiria temporada d'òpera al País Valencià o només hauria pogut fer front en 2017 a la factura de la coproducció de Werther de Jules Massenet (la despesa artística de la qual va suposar 579.828 euros), a la de la nova producció de Lucrezia Borgia de Donizetti, que va rebre l'ajut econòmic de l'Agència Valenciana de Turisme i va tindre un cost artístic de 518.988 euros, o a la de la representació de la producció llogada de Tancredi de Rossini, que va costar 461.946 euros. És a dir, que el teatre hauria d'haver prescindit per falta de fons de la programació simfònica, dels programes didàctics i divulgatius i d'altres activitats paral·leles com el Mozart Nacht und Tag, el cicle de Bandes a les Arts, el dia de portes obertes i les beques per al Centre de Perfeccionament Plácido Domingo.

L'estat s'excusa amb una "crisi"

El delegat del govern espanyol, Juan Carlos Moragues, va reconéixer aquest dimarts que l'executiu de Rajoy té un "compromís" amb el coliseu per a augmentar-hi la seua "presència institucional". Així va respondre en ser preguntat per aquest diari sobre les diferències pressupostàries entre els dos primers teatres d'òpera de l'Estat –el Real i el Liceu– i les Arts i si existia un condicionant perquè el govern espanyol equiparara les xifres una vegada entrara a formar part de la Fundació Palau de les Arts. Moragues no va donar explicacions sobre quanties econòmiques i es va excusar amb la "crisi" que, al seu parer, està vivint el coliseu arran de la dimissió del director artístic Davide Livemore. Segons el raonament del delegat del govern espanyol, aquests suposats entrebancs han frenat una major presència del ministre de Cultura a la ciutat del Túria.

L'Estat, a través del Ministeri de Cultura que encapçala Íñigo Méndez de Vigo, està a l'espera de saber com se soluciona aquest "temps d'inestabilitat" per a poder entrar a formar part de la Fundació. "Primer s'està parlant de tindre presència, conéixer la programació artística, els pressupostos, tot el que s'està fent, tota la informació i documentació en matèria econòmica, comptable, artística i cultural, per a, a partir d'ahí, fer passes endavant amb un major compromís". Això no obstant, malgrat que Moragues donava a entendre que des de Madrid no coneixen el que es fa al teatre valencià, durant la presentació d'aquesta temporada, el secretari autonòmic de Cultura, Albert Girona, va reconéixer que s'esperava la visita d'algun membre del ministeri de Méndez de Vigo durant la representació de La Traviata, però l'assistència ministerial mai no es va produir. De la mateixa manera s'ha manifestat el conseller Vicent Marzà que, com el mateix titular de Cultura, ha reconegut en diferents ocasions que ha traslladat al responsable espanyol de Cultura la situació de les Arts i ha brindat la institució a la seua participació, una col·laboració que pel que fa al projecte museístic del Museu de Belles Arts sí que es va produir durant la visita del secretari d'Estat de Cultura, Fernando Bezo, a l'entrega de les claus de les obres del centre expositiu valencià.

Moragues, tanmateix, va afegir que el ministre va visitar "fa uns mesos" les Arts i que actualment "s'està parlant amb la Generalitat sobre la possibilitat de tindre més presència institucional", però va deixar clar que el major finançament resta supeditat a la presència i participació de l'Estat, a través del Ministeri, en la Fundació Palau de les Arts.

Tenen els llocs "reservats"

Per la seua banda, el conseller d'Educació, Investigació, Cultura i Esport, Vicent Marzà, va insistir a través d'un comunicat que la Generalitat "ja ha reservat dos llocs per al nou Patronat", dues places que duran el nom de les persones que designe el Ministeri de Cultura" i, a pesar d'això, "l'aportació que fan els PGE es queda en la mateixa quantitat que l'any passat".

Marzà va retreure que si la raó amb què es justificava que no es pujava el pressupost de l'Estat per a les Arts era que no participaven del Patronat, una condició que es dóna en la immensa majoria de subvencions nominatives a Fundacions, fires i festivals on el govern espanyol està dins dels llocs de decisió, "aquest any el pressupost continua tenint un nivell d'inversió igual de baix a pesar que es compta amb la seua participació en el nou Patronat", va emfatitzar el govern valencià.

next