“No aspirem que tota l’economia siga cooperativista però sí que volem una economia que es base en els valors del cooperativisme”. Així és com plasma el president de la Confederació de Cooperatives de la Comunitat Valenciana, Emili Villaescusa, la importància d’un sector en expansió i que aspira a ser un referent econòmic i social. El cooperativisme celebra aquest dimarts el seu dia internacional defensant un model empresarial basat en la sostenibilitat i la qualitat.
El País Valencià és un territori on el cooperativisme està molt arrelat. Les darreres dades de les quals disposa la Confederació mostren que el 65% dels valencians són socis d’alguna cooperativa. Justament l’arrelament al territori és un dels trets distintius i més importants del cooperativisme. Tal com explica Villaescusa, en moltes localitats “la cooperativa del lloc, ‘la cope’, és l’empresa més gran del poble”. Això els atorga una important responsabilitat social, ja que en molts casos són també el principal ocupador dels municipis.
Una d’aquestes cooperatives importants que dóna ocupació local és la cooperativa elèctrica d’Alginet. El seu president, Salvador Escutia, apunta que les cooperatives haurien de deixar de banda el seu pensament localista i llançar-se a l’exterior. Aquesta idea la compren cada vegada més cooperativistes i, de fet, les cooperatives amb seu al País Valencià tenen fora del territori 48 centres de cotització a la Seguretat Social, amb 4.610 treballadors.
“La importància de com fer les coses”
Tal com demostren les xifres i com confirma Villaescusa l’impacte econòmic que tenen les cooperatives al territori és molt important. Generen el 6,1% del PIB del País Valencià i donen feina directa a 53.925 treballadors. De forma indirecta, segons les dades oficials, les cooperatives valencianes generen 75.372 ocupacions. No obstant això, s’estima que aquesta xifra pot arribar als 150.000 llocs de treball.
“Nosaltres diem que el més important no són els números, encara que són bons, el que importa és com els paguem”, explica Villaescusa. En paraules del president de la Confederació, el cooperativisme defensa una economia que posa les persones al centre i uns valors i uns principis que tracta de posar en pràctica: les persones primer, el capital com a instrument, la inclusió social i la sostenibilitat. Villaescusa també destaca que a les cooperatives no hi ha propietat privada i que les decisions es prenen segons com s’elegeixen els càrrecs i el vot no depen del capital que té cadascú. En definitiva, el tret distintiu de les cooperatives és la “la importància de com fer les coses”, apunta.
El treball que ofereixen les cooperatives és estable i de qualitat i amb uns sous raonables. De fet, segons les xifres oficials de les quals disposa la Confederació, la taxa d’inestabilitat laboral en les cooperatives és molt menor a la de les mercantils, ja que només el 15% de les ocupacions són temporals. A més, la taxa d’ocupació femenina en les cooperatives és del 47%.
Encara que Consum i Anecoop són les dues més grans i més conegudes, aquest món va molt més enllà i només al territori valencià hi ha 2.180 cooperatives, una xifra que va en augment any rere any. Per què? “Perquè el nostre treball porta sent sostenible des de fa 175 anys”, destaca Villaescusa. Això passa, segons explica, perquè la primera obligació de les empreses és mantindre’s. A aquesta màxima, el cooperativisme inclou la premissa de fer-ho seguint “una economia de les persones, per a les persones i junt amb les persones”.
Per a Villaescusa, l’augment d’empreses que opten pel cooperativisme es deu a que és una formula “molt atractiva”. “Els treballs i els esforços es fan d’una manera sostenible en la mesura que després ens distribuïm els exedents en base a l’activitat que fem”. Aquesta distribució “més justa i acceptable” és allò que per al president de la Confederació fa aquest model empresarial especial i que el fa atractiu per a la joventut.
Són aquestos valors i la manera de fer les coses allò que, segons Villaescusa, va fer que la crisi econòmica tinguera menys incidència en les cooperatives que en les mercantils. De fet, durant els anys més durs de la recessió econòmica, “la creació de cooperatives noves va ser rellevant”. Aquesta tendència creixent es fa palesa especialment en les cooperatives de treball associat, que des de 2012 no han deixat d’augmentar. Segons les dades de la Federació Valenciana d’Empreses de Treball Associat (Fevecta), entre 2012 i 2017 se’n van crear 800 en tot el territori. Amb això s’estima que en l’actualitat al País Valencià podria haver unes 1.800 cooperatives de treball associat.
Falses cooperatives i reptes del sector
El cooperativisme com a moviment oficial va nàixer a mitjan segle XIX i al País Valencià, n’hi ha algunes que ja compliran quasi 100 anys. El moviment, ja perfectament consolidat al territori, ha anat evolucionant i guanyant una bona imatge i prestigi. Justament això “és el que aprofiten les falses cooperatives per a fer negoci”, lamenta Villaescusa. Advoca perquè aquest moviment siga controlat i es porten a terme inspeccions. Denuncia que “el que falla” en el cas de les falses cooperatives és la seua finalitat, ja que l’activitat cooperatitzada no és conjunta, que és un dels principis bàsics. “S’ajunten perquè algú es beneficie d’aquesta organització, per això som els primers que ho denunciem.
Més enllà de superar el problema de les falses cooperatives, els reptes als quals s’enfronta el sector són diversos. “Necessitem coses que venen de fora i coses que s’han de canviar dins”. Villaescusa assegura que encara que el model cooperativista és bo, “no sempre es fan les coses bé”.
En primer lloc, el president de la Confederació de Cooperatives assegura que s’ha d’augmentar la competitivitat i millorar els productes i els serveis que s’ofereixen. També han de treballar en la visibilització del model. “Fins ara hem estat sempre preocupats perquè el que ens falla és que en un món on les finances manen, nosaltres tenim poc múscul”, lamenta. Així, la majoria dels recursos s’empren per a aconseguir rendibilitat “i s’utilitzen pocs esforços en ser visibles i estar en els llocs”.
També demana l’execució del pla biennal de foment i suport del cooperativisme. Les actuacions que l’engloben estan ja sustentades per una memòria pressupostària però encara estan executant-se línies de plans anteriors. En aquest sentit, Villaescusa reclama una espenta per part de l’Administració. “Sabem que costa molt, una cosa és fer plans i altra, executar-los però també el necessitem”.
