La Fiscalia demana 25 anys de presó per a Junqueras, 17 per a Forcadell i 'els Jordis' i 16 per als exconsellers

El ministeri públic considera que al voltant de l'1-O hi va haver rebel·lió mentre que l'acusació del govern espanyol es desmarca i parla de sedició i malversació
2 novembre 2018 01:00h
Imatge d\'arxiu del vicepresident destituït Oriol Junqueras, en arribar a l\'Audiència Nacional el 2 de novembre de 2017.

La Fiscalia ha sol·licitat 25 anys de presó per a l'exvicepresident Oriol Junqueras per un delicte de rebel·lió agreujada amb malversació. Per a Jordi Cuixart, Jordi Sànchez i Carme Forcadell demana 17 anys de presó, i per a la resta de presos –Dolors Bassa, Raül Romeva, Joaquim Forn, Jordi Turull i Josep Rull– en demana 16.

El ministeri públic ha sol·licitat per a Junqueras la pena més alta i ho ha fet el dia que Junqueras compleix un any en presó preventiva. El considera "promotor i/o cap principal" de la rebel·lió i considera que per a cometre el delicte de rebel·lió ha usat fons públics. Per tant, la malversació queda absorbida en el delicte de rebel·lió. Les penes més altes se sol·liciten també per als 'Jordis' i l'expresidenta del Parlament, ja que la Fiscalia també els considera líders.

Per a la resta de membres del govern català en llibertat provisional, la petició és de 7 anys per malversació i multes de 30.000 euros per desobediència –Carles Mundó, Santi Vila i Meritxell Borràs–. En el cas dels membres de la Mesa i Mireia Boya, se sol·licita una multa de 30.000 euros per desobediència, menys per a Joan Josep Nuet, que és de 24.000 euros. En total, les penes sol·licitades per als 18 processats al Tribunal Suprem ascendeixen a 177 anys de presó.

El Tribunal Suprem va donar per tancada la instrucció de la causa del procés català el 25 d'octubre i el termini de presentació de les conclusions provisionals acabava dilluns. Tot i això, la Fiscalia les ha presentades aquest divendres, just quan es compleix un any que van enviar a presó Junqueras i els altres consellers destituïts. El ministeri públic ha mantingut la tònica iniciada fa un any amb la presentació de les querelles. Aleshores, obria el procediment judicial per uns suposats delictes de rebel·lió, sedició i malversació després de la concentració a la Conselleria d'Economia el 20 de setembre, de la celebració de l'1 d'octubre i de la declaració d'independència. 

Ara, amb la instrucció acabada tant a l'Audiència Nacional com al Tribunal Suprem ha confirmat la via de la rebel·lió. En els escrits presentats aquest divendres, clarifica per quins delictes acusa cadascun dels 18 processats al Suprem i també als 4 de l'Audiència Nacional i les penes de presó que demana. 

Rebel·lió, també, per als processats per l'Audiència Nacional

La Fiscalia sol·licita 11 anys de presó per a l'excap dels Mossos, el major Josep Lluís Trapero, per un delicte de rebel·lió i demana la mateixa pena per a l'exdirector general dels Mossos Pere Soler i per a l'exsecretari general d'Interior Cèsar Puig. Fins ara, tots tres estaven processats a l'Audiència Nacional per delictes de sedició i organització criminal però ara el ministeri públic ha unificat criteri amb la resta d'encausats al Tribunal Suprem, on manté la rebel·lió. L'única excepció és la de la intendent Teresa Laplana, a qui el ministeri públic manté l'acusació per sedició i demana 4 anys de presó.

La Fiscalia ha primat homogeneïtzar el criteri entre la causa oberta a l'Audiència Nacional i al Tribunal Suprem i per això ha elevat l'acusació a rebel·lió, a excepció de Laplana.

Peticions que poden canviar al final del judici

Les que s'han donat a conéixer aquest divendres són conclusions provisionals i, per tant, les acusacions sol·liciten uns delictes i unes penes abans de començar el judici oral, que està previst que comence en gener. Un cop la Fiscalia, l'advocacia de l'Estat i l'acusació popular –exercida per VOX– hagen escoltat els interrogatoris als acusats, hagen declarat testimonis i s'hagen aportat proves, caldrà que elaboren les conclusions definitives. Serà aleshores quan tindran l'opció bé de mantindre les peticions de penes o bé de rebaixar-les i canviar també la qualificació del delicte. 

L'Audiència Nacional jutjarà Trapero, Soler, Puig i Lamela després que s'haja celebrat el macrojudici al Suprem, que asseurà al banc dels acusats 18 processats, amb Oriol Junqueras al capdavant. De moment, la previsió és que el judici al Tribunal Suprem arranque en gener i la sentència podria donar-se a conéixer després de les eleccions municipals i europees de maig. Un cop el tribunal haja dictat sentència –que ja serà ferma, perquè el Suprem és el màxim òrgan judicial a l'Estat– se celebraria el judici a l'Audiència Nacional. 

Diferències entre rebel·lió i sedició 

El delicte de rebel·lió està recollit en l'article 472 del Codi Penal i exigeix un alçament violent i públic per a determinats objectius, entre ells el de declarar la independència d'una part del territori. Les penes màximes poden arribar als 30 anys de presó per als considerats líders de la rebel·lió i sempre que s'hagen esgrimit armes. Les penes mínimes són de 5 anys. 

En canvi, el delicte de sedició, recollit en l'article 544, s'atribueix als que s'alcen "públicament i tumultuàriament" per a impedir, siga per la força o fora de les vies legals, l'aplicació de les lleis o de qualsevol autoritat o funcionari públic que haja d'exercir les seues funcions o el compliment d'acords o resolucions judicials. En aquest cas, la forquilla de penes es mou entre els 4 i els 15 anys de presó per aquells que hagen dirigit la sedició i siguen autoritat. En tots dos casos, a més, les penes comporten una inhabilitació absoluta per als mateixos anys. 

Què demana l'Advocacia de l'Estat?

Per la seua banda, l'Advocacia de l'Estat ha demanat 12 anys de presó per a Junqueras i 11 anys i mig per a la resta d'exconsellers presos. A tots ells els acusa de sedició i malversació però descarta la rebel·lió i, per tant, l'existència d'un alçament violent.

Aquest organisme depén directament del govern espanyol i ha marcat perfil propi desmarcant-se de la Fiscalia. A més, també rebaixa substancialment la petició respecte de la Fiscalia en el cas de Forcadell, per a qui demana 10 anys per sedició. En el cas dels 'Jordis', demana 8 anys de presó per sedició. Per a la resta d'exconsllers en llibertat –Vila, Borràs i Mundó– demana 7 anys per malversació i multes per desobediència. En el cas dels membres de la Mesa i de la cupaire Mireia Boya també acusa per desobediència i sol·licita només multes. L'Advocacia de l'Estat sol·licita, en total, 114 anys de presó per als acusats al Tribunal Suprem.

El govern espanyol no hi veu violència

El gest que els partits independentistes demanaven al govern espanyol ha arribat a través de l'escrit de l'Advocacia de l'Estat. Aquest organisme depén del Ministeri de Justícia i es persona en causes en què creu que ha de defensar els interessos d'Hisenda per malversació de fons públics. Per tant, el seu posicionament es regeix estrictament per les ordres directes del govern espanyol, a diferència de la Fiscalia que és un organisme autònom –tot i que el càrrec de fiscal general és escollit directament pel govern de torn–. 

En el cas del Suprem, l'advocacia de l'Estat es va personar per la investigació d'un suposat delicte de malversació, tot i que l'advocacia també s'ha adherit a les peticions de la Fiscalia en el cas de les presons preventives. Ara, amb l'acusació per sedició i no per rebel·lió, el govern espanyol entén que l'1-O no va existir violència i es decanta per un "alçament tumultuari". Aquest canvi de posicionament de l'advocacia de l'Estat suposa que les dues principals acusacions al judici del procés no vagen de la mà. 

Conseqüències polítiques 

Els partits independentistes demanaven a Sánchez com a gest per a negociar els pressupostos que instara la Fiscalia a rebaixar o a retirar les acusacions contra els líders del procés. Tanmateix, el vicepresident, Pere Aragonès, havia dit obertament que també veurien com a bo aquest "gest" si es fes través de l'advocacia de l'Estat.

La decisió del govern espanyol d'acusar per sedició i no per rebel·lió ha provocat ja reaccions crítiques de PP i Cs. A través del Twitter, el líder dels populars, Pablo Casado, ja va titllar dijous la decisió "d'indecent" i que suposava una "humiliació" per als espanyols. Per part de Cs, Albert Rivera, parlava d'una maniobra "immoral" i apuntava que hi hauria indults. 

Torra convoca una reunió extraordinària

El president de la Generalitat de Catalunya, Quim Torra, ha convocat aquest divendres al migdia una reunió extraordinària del seu govern. El Consell Executiu es reunirà a les 12.15h al Palau de la Generalitat, un conclave que es produirà poc després que la Fiscalia haja anunciat les penes de presó que demana per als dirigents polítics processats per la causa de l'1-O.

Subscriu-te al nostre butlletí per rebre les últimes novetats al teu correu.
next