El Monestir de Santa Maria de la Valldigna ha sigut l’escenari on s’ha constituït aquest divendres el Consell Social de les Llengües. Es tracta del primer òrgan assessor en matèria lingüística de la Generalitat, adscrit a Conselleria d’Educació a través de la Direcció General de política lingüística, que està integrat per representants de la societat civil i institucional, en el qual conviuen diferents llengües, no només les dues oficials del País Valencià.
La sala Refectori de l’antic cenobi cistercenc ha acollit la cerimònia de constitució del Consell Social de les Llengües. El dia 23 de novembre coincideix amb l’aprovació de la Llei d’Ús i Ensenyament del Valencià (LUEV), ara fa 35 anys, a Alacant. “És un dia per a les llengües important” i de “celebració”, han destacat tant el president de la Generalitat, Ximo Puig, com el conseller d’Educació, Investigació, Cultura i Esport, Vicent Marzà, ja que les 35 mesures que s’han plantejat en aquesta primera assemblea representen un impuls al cap de 35 anys de l’aprovació i execució de la LUEV.
Des de 1983 i, sobretot, “en aquestos tres anys i mig, s’ha fet un avançament substancial en l’aplicació de la LUEV”, ha dit Puig a l’eixida de la constitució de l’òrgan, però encara té molts espais on avançar”, ha alertat el cap del Consell. “En l’ensenyament s’ha avançat molt en aquestos 35 anys però no tant en l’ús, l’ús de la nostra llengua en molts àmbits és absolutament marginal i, per tant, cal avançar. Per altra banda, és evident que, des de la nostra visió, tots els xiquets i ciutadans han de saber moure’s perfectament en les dues llengües oficials i al mateix temps en l’anglés i també en altres llengües, per això, en aquest Consell participen altres institucions de llengües no pròpies de la Comunitat Valenciana com és el cas de l’anglés, el francés i l’alemany”, ha explicat Puig.
La LUEV “ens ha fet avançar però encara hi ha molts espais en els quals cal avançar en els diferents àmbits d’ús per anar més enllà de les aules i poder anar a un ús normalitzat de la nostra llengua en tots els àmbits d’ús”, ha indicat, per la seua banda, el conseller Marzà. El responsable d’Educació ha celebrat que aquest Consell Social de les Llengües estiga integrat per “cultures i visions” diferents que converteixen l’òrgan en una “àgora de les llengües en què volem que es participe, es propose i s’avalue allò que s’està fent”. “No volíem que es quedara en una commemoració històrica, sinó que servisca per a construir un futur de convivència de les llengües i, en especial, de normalització de la nostra llengua”, ha afegit Marzà.
L’òrgan, que ha estat impulsat per la Conselleria d’Educació, té la missió d’assessorar la Generalitat en qüestions de plurilingüisme, és a dir, que va més enllà de les llengües pròpies oficials. Per aquest motiu, entre els membres hi ha representants d’altres idiomes com ara l’anglés, el francés i l’alemany.
Estructura del Consell
El passat 8 de juny, el ple del Consell va aprovar la creació del Consell Social de les Llengües, un òrgan que ja existia a altres territoris amb llengua pròpia. Pel que fa a l’estructura orgànica del Consell Social de les Llengües, estarà conformada per Presidència de la Generalitat, que ostentarà la presidència de l’òrgan; el conseller de la Conselleria d’Educació, que exercirà la vicepresidència; una persona de la direcció general de Política Lingüística de la Conselleria, encarregada de la secretaria i de les diferents vocalies. En aquestes vocalies tindran representants des de titulars de la conselleria i de la secretaria autonòmica corresponent fins a diferents organismes i consells, com ara el Consell Valencià de Cultura, el Comité Econòmic i Social o el Consell Valencià de la Dona, entre d’altres. Així mateix, també estaran representats els grups parlamentaris de les Corts, les Diputacions, l’Acadèmia Valenciana de la Llengua, el Consell Valencià de Cultura i la Reial Acadèmia de la Llengua Espanyola.
A més, es completaran amb un màxim de 20 vocals nomenats entre persones i entitats que hagen destacat per la seua contribució a la normalització lingüística. Aquests podran procedir de diferents àmbits, però hauran d’estar representats almenys els sectors de l’ensenyament, la cultura, els mitjans de comunicació, els esports, la recerca, la defensa de les minories, les associacions cíviques, l’àmbit festiu, l’economia social i les associacions musicals.
Els instruments de treball que farà servir el Consell seran les ponències tècniques especials, que realitzaran informes, estudis, dictàmens o plans d’actuació específics que es consideren d’interés. Les podran integrar membres del Consell o altres persones que hagen destacat en el camp científic o professional relacionat amb l’àmbit de treball de la ponència.
