VALÈNCIA. Lluny de remetre, la polèmica arran l’operació de l’IVF amb el deute de Grupo Zeta i la vinculació de Ximo Puig amb una de les seues capçaleres –Mediterráneo, a través de l’empresa editora Pecsa– continua emplenant intervencions polítiques i titulars. L’última escena la van protagonitzar el PPCV i el PSPV aquest dimecres en un encreuament de comunicats en què van bolcar acusacions mútues. Els populars van criticar el president per “desafiar la llei i la justícia i fugir de les Corts per a no donar explicacions”, mentre que els socialistes els van recriminar per “mentir i manipular” sobre el funcionament del Parlament.
El PPCV ja havia demanat, així com Ciutadans, que Ximo Puig compareguera ales Corts per a sotmetre’s a les preguntes de l’oposició sobre l’assumpte de l’IVF i les seues accions. Tant el president com el director de l’entitat financera, Manuel Illueca, van assegurar que es posaven a disposició de la cambra i que compareixerien si fora necessari. Malgrat això, els populars van acusar el president aquest dimecres de deixar “plantats” tots els valencians i d'”eludir la seua responsabilitat” per no acudir a la diputació permanent convocada per al 23 de juliol.
La resposta dels socialistes no es va fer esperar. En un comunicat de resposta, van afirmar que la petició del PPCV és va fer el dia 15, mentre que la diputació permanent es va aprovar en la Junta de Síndics del dia 9. Per això, van assegurar que el president “no s’ha negat a res” i van acusar el seu rival polític de “mentir i manipular sobre el funcionament de les Corts”. D’aquesta manera, reivindiquen que, “a diferència de l’era del plasma i les rodes de premsa sense preguntes del PP, ara tenim un president que sempre dona la cara i respon en totes i cadascuna de les compareixences públiques que té a diari”.
Fonts del PSPV asseguren que les declaracions del PPCV “són ridícules” i que no era possible que la cambra demanara la compareixença de Puig amb els terminis que s’han donat, tot i que fonts dels populars insisteixen que, mitjançant un procés extraordinari, es podria haver convocat una Junta de Síndics –que prèviament ha d’aprovar la Mesa de les Corts– per a modificar l’ordre del dia de la cita parlamentària del dia 23.
En qualsevol cas, els socialistes insisteixen a deixar la deliberació sobre la compareixença de Puig per a la pròxima Junta, la data de la qual haurà de fixar la Mesa de les Corts. Tot i la predisposició que han mostrat tant Puig com Illueca –malgrat que aquest últim sí que ha registrat una petició per a comparéixer de manera voluntària, a diferència del president–, és improbable que es reprenga l’activitat parlamentària durant el mes d’agost, així que la data s’hauria de fixar abans que acabe el mes actual. Si no fora així, l’assumpte quedaria relegat per al setembre, i fins i tot es podria donar el cas que l’oposició ho acabe tenint més fàcil per a fer les seues preguntes en una de les sessions de control abans que en una compareixença extraordinària.
Queden preguntes pendents de respondre
Malgrat les explicacions que fins ara han donat Puig o la portaveu del Consell, la vicepresidenta Mónica Oltra, sobre l’operació de l’IVF al voltant del deute d’una empresa en què el president té vora 170.000 euros en accions i que ha eixit beneficiada en l’operació, encara queden alguns interrogants importants que no han sigut degudament esclarits. Per ara, els dos vicepresidents de la Generalitat –també Martínez Dalmau– han tancat files per a donar un baló d’oxigen a Puig.
La majoria de les incògnites tenen a veure amb l’aprovació del decret de funcionament de l’IVF que regulava el seu funcionament i donava seguretat jurídica a operacions com la que ja estava en marxa, una norma en la votació de la qual també va participar Ximo Puig. Segons va relatar Illueca, el president s’havia interessat sobre l’operació de l’entitat financera amb Grupo Zeta abans de l’aprovació del decret, per la qual cosa era coneixedora del que l’ens tenia entre mans. Per aquest motiu, el PPCV considera que s’havia d’haver abstingut i que, en no fer-ho, ha incomplit la Llei d’Incompatibilitats.
A més a més, tot i que Mónica Oltra va defensar que el decret era “de caràcter general” i no estava pensat per a cap moviment en concret, la redacció de la norma incloïa una única disposició adicional que el feia retroactiu. És a dir, que el feia aplicable a les operacions que ja estaven en marxa en un moment en què la de Grupo Zeta era l’única que ho estava. De fet, fins ara és l’única operació d’aquestes característiques aprovada pel banc públic, i el fins i tot Illueca va confirmar que estaven esperant la seua aprovació abans de donar llum verda a la venda del deute del grup.
Així, l’oposició vol saber per què el president va formar part d’una decisió que, consideren, el va beneficiar en última instància, ja que les seues accions sobre Pecsa s’han revaloritzat després de la venda que l’IVF va fer del deute de Grupo Zeta a un preu molt inferior per a facilitar la compra del grup per part de Prensa Ibérica; una operació que, malgrat tota la polèmica que gira al seu voltant, va formar part de manera residual (un 1,8% de participació), ja que el gruix del deute (més del 60%) estava en mans de Caixabank, Banco Santander i Banc Sabadell.
Durant els últims dies, diversos mitjans de comunicació també han publicat que Pecsa ha estat repartint dividends durant els últims anys –dels quals Puig hauria rebut la seua part proporcional per tindre l’1,2% de les accions– al mateix temps que la capçalera Mediterráneo rebia fins a 750.000 euros –segons publica eldiario.es– en publicitat institucional, un àrea que està directament gestionada per la Presidència. Aquesta és una altra de les qüestions que l’oposició vol esclarir en seu parlamentària, mentre que Puig ja va avançar que estava “disposat a qualsevol decisió per a preservar l’interés general” en referència a desfer-se de les accions.
