El govern espanyol encarrega a Enagás el segellament definitiu dels pous del projecte Castor

El Consell de Ministres demana a la companyia gestora del sistema gasista que tramite l'expedient en un màxim de sis mesos
31 octubre 2019 17:29h
De moment, es continuen desconeixent els detalls de l'operació més enllà de la primera fase de segellament i abandonament dels pous. / DOMÉNECH CASTELLÓ, EFE

MADRID (ACN). El govern espanyol ha encarregat a Enagás que segelle definitivament els pous del projecte Castor. El Consell de Ministres ha demanat a la companyia gestora del sistema gasista, encarregada de la hibernació i el manteniment de les instal·lacions des de finals del 2014, que tramite l'expedient en un màxim de sis mesos per a executar l'actuació. La vicepresidenta del govern espanyol, Carmen Calvo, ha justificat la mesura per a evitar que el manteniment d'un projecte que "no serveix al sistema gasista" –pel qual Enagás reclama encara més de 50 milions d'euros al govern espanyol– es carregue sobre les factures del consumidor. "Hem de resoldre que no hi haja cost de manteniment i que es tanque per major seguretat", ha abundat.

Tot i que Calvo en cap moment de la roda de premsa ha pronunciat la paraula concreta, el Ministeri per a la Transició Ecològica ha emés, just després del Consell de Ministres, un comunicat amb el qual precisa que es tracta d'un acord no només per a segellar definitivament els pous, que seria la "primera fase", sinó per al "desmantellament" de les instal·lacions del projecte Castor. Així les coses, allò que fa només un parell d'anys era, per a l'exministre d'Indústria del PP, Álvaro Nadal, una temeritat absoluta des del punt de vista de la seguretat, s'ha convertit finalment en una decisió política sense cap complexitat tècnica aparent, tal com han apuntat reiteradament experts del sector dels hidrocarburs a l'ACN.

De moment, es continuen desconeixent els detalls de l'operació més enllà de la primera fase de segellament i abandonament dels pous, tasques aquestes últimes que requerien certa celeritat, atés que els taps provisionals instal·lats durant la hibernació, finalitzada al juny del 2016, tenien una vida limitada d'entre dos i quatre anys, i s'acosta perillosament el punt d'haver-los de renovar. La setmana passada l'ACN va revelar l'existència d'un informe previ elaborat per Enagás en el qual xifrava en 260 milions d'euros el cost d'unes operacions que es podrien acabar allargant durant cinc anys. Un cost que, amb la llei d'hidrocarburs en vigor a la mà, el govern espanyol podria exigir a l'exconcessionària Escal UGS, controlada per Florentino Pérez.

Segons l'acord governamental, Enagás Transporte, la mateixa filial de la companyia que té encarregada la gestió del manteniment del Castor, haurà de remetre en un termini de sis mesos al Ministeri per a la Transició Ecològica la documentació tècnica necessària per a iniciar la tramitació de l'expedient d'autorització dels treballs de segellament i abandonament definitiu dels pous. El govern espanyol encarregarà de fet tot el procés de desmantellament a la mateixa empresa, que actua com a gestor tècnic del sistema gasista i de la qual l'Estat és propietari d'un 5% de les accions mitjançant la SEPI (Societat Estatal de Participacions Industrials). A més, el Consell ha habilitat el ministeri que encapçala Teresa Ribera, que l'any 2009 va donar el vistiplau a l'Avaluació d'Impacte Ambiental del fallit magatzem de gas submarí, perquè done les "instruccions necessàries per al compliment" de l'acord, així com "per a ordenar les successives fases del desmantellament."

En la compareixença posterior al Consell de Ministres, Calvo ha desgranat els arguments que han avalat la decisió del govern espanyol. D'una banda, ha adduït, perquè ha quedat "resolta la situació processal als tribunals de forma ràpida", sense més precisions. Una afirmació confusa: si bé el jutge de Vinaròs ha exonerat els funcionaris i alts càrrecs del govern espanyol del procés pels terratrémols –que portarà a la banqueta el president d'Escal UGS, Recaredo del Potro, i el seu conseller delegat, Javier Martínez Dalmau–, els tres bancs que tenien els drets de cobrament per la indemnització a ACS –Santander, Caixabank i Bankia– han presentat un contenciós contra el govern per a reclamar el retorn del préstec de 1.351 milions d'euros més interessos que s'havien de carregar en 30 anys al rebut dels consumidors, maniobra financera que van tombar tant el Tribunal Constitucional com el Suprem. També Enagás ha cursat una reclamació patrimonial per més de 50 milions d'euros al govern espanyol pel manteniment i la hibernació de les instal·lacions.

Insegur i innecessari


Sobre el paper, però, els arguments principals del govern espanyol per al desmantellament són la inexistència de cap garantia que el projecte Castor poguera arribar a operar en el futur "en condicions de seguretat per a les persones, els béns i el medi ambient". En paral·lel, la vicepresidenta Calvo i el Ministeri per a la Transició Ecològica han capgirat totalment l'argument que el govern socialista va convertir en dogma l'any 2008 per a aprovar i blindar el projecte: la infraestructura ja no es considera necessària per al sistema gasista atesos els consums de gas naturals actuals i prevists en el futur. Concretament, apunten que la demanda actual se situa al voltant dels 350 terawatts/hora i no s'esperen increments significatius, mentre que en el moment de la planificació, se'n preveien 650 el 2016 –quan, realment, només es va arribar a 322-.

"Prolongar el període d'hibernació només hauria incrementat els costs de forma innecessària", apunta el comunicat ministerial. Uns costs, segons ha publicat en nombroses ocasions l'ACN, pels quals Enagás reclama més de 50 milions d'euros des que es va fer càrrec d'hibernar i mantindre les instal·lacions des del 2014.

Han hagut de passar sis anys des de l'onada sísmica amb més d'un miler de terratrémols provocada per les injeccions de gas de l'exconcessionària Escal UGS perquè aquesta esperada mesura veja finalment la llum. El cost total del fiasco pot superar en total els 3.400 milions d'euros, a l'espera de saber com el govern espanyol resol definitivament les reclamacions de les entitats financeres per l'aplicació de les sentències del Tribunal Constitucional i el Suprem, que l'obliguen a fer marxa enrere i no carregar aquest deute sobre les espatlles dels consumidors. Així ho va fer l'any 2014 el govern del PP, basant-se en una concessió aprovada sis anys abans pel govern de Zapatero que garantia cobrar a Pérez malgrat que actuara amb dol i negligència.

Subscriu-te al nostre butlletí per rebre les últimes novetats al teu correu.
next