Els més rics, els més contaminants: la crisi climàtica també discrimina per renda

Un informe d'Oxfam Intermón assenyala que el 10% de la població més rica del planeta és responsable del 50% de les emissions de diòxid de carboni associades al consum
11 desembre 2019 06:00h
Espanya ocupa el sisé lloc dels països més desiguals de la Unió Europea, amb la qual cosa s'accentuen les diferències a l'hora d'adaptar-se a la crisi climàtica. / DANIEL GARCÍA-SALA

VALÈNCIA. Multitud d'institucions públiques arreu del món s'han sumat a la Declaració d'Emergència Climàtica. Amb la COP25, els estats s'han vist sobrepassats per la necessitat d'unir-se per la protecció del planeta i, alhora, dels seus habitants, amb el risc de caure en un greenwashing sense iniciatives reals. Sovint, quan grans organismes s'encarreguen de denunciar la crisi climàtica, s'abstenen d'assenyalar que les iniciatives més contaminants es troben als països més rics. De fet, els països de renda alta emeten a l'atmosfera 44 vegades més COque els menys desenvolupats. Però en aquests territoris només viuen una de cada sis persones del planeta i deixen a l'altra banda de la frontera els qui estan més exposats a les vulnerabilitats i riscs de la crisi climàtica. 

Són les dades que recull l'informe Injustícia climàtica. El que contaminen els més rics i paguen els més vulnerables de l'ONG Oxfam Intermón. Amb la celebració de la segona setmana de la Cimera Mundial del Clima a Madrid, l'organització arreplega en aquest document la desigualtat en emissions del diòxid de carboni provocades pel consum segons els nivells de renda. En aquest informe es destaca que, mentre que els més rics són qui més emissions per consum emeten, els més vulnerables són els que més pateixen els impactes derivats de la crisi climàtica i els que compten amb menys recursos per a adaptar-s'hi.

En el seu informe, l'organització assenyala que el 10% de la població més rica del planeta és responsable del 50% de les emissions de COassociades al consum. Així, aquesta petita elit contaminant –que sol viure als països industrialitzats– és 60 vegades més responsable de les emissions que el 10% més pobre. D'ella, es calcula que un terç viu als Estats Units. Segons publica l'entitat, ara per ara es necessitarien 1,7 planetes per a subsistir si es continuen generant els ritmes de consum actuals. 

Entre aquests països amb les rendes més altes i amb el consum més accentuat, de fet, es troba l'estat espanyol. En el seu cas, les emissions de CO2 per consum del 10% de les llars més riques d'Espanya superen 2,3 vegades les del 10% més pobres, segons ha anunciat l'ONG. En concret, les emissions per consum d'aquest 10% de les llars més pobres suposa només el 5,8% de les emissions totals espanyoles. 

En el seu informe, Oxfam Intermón explica que Espanya ocupa el sisé lloc dels països més desiguals de la Unió Europea. Així, les diferències ja no només es produeixen entre les rendes dels distints països, sinó dins de les mateixes fronteres. Això sí, en el seu conjunt, els països industrialitzats estan més preparats per a la crisi climàtica

Les alternatives mediambientals, impossibles sense impuls públic

La situació d'emergència obligarà a provocar canvis en el consum de les llars i en l'adaptació als nous contexts. No obstant això, l'organització adverteix que sense una aposta pública de gran importància, amb els nivells de renda tan baixos estaran impedits per a arribar a certes tecnologies alternatives. Tampoc podran millorar l'eficiència energètica a les seues llars –amb la instal·lació de plaques fotovoltaiques, per exemple– o el consum de productes ecològics. L'organització apunta així directament al govern espanyol per a donar solucions i alternatives compromeses amb la desigualtat socioeconòmica i, alhora, climàtica. 

En un comunicat, la responsable de relacions institucionals de l'ONG, Lara Contreras, explica que avançar cap a economies amb zero emissions "requereix canvis radicals que només seran possibles gràcies a una intervenció pública decidida". Malgrat això, tot i que s'impulse una enfocament 'verd' de la política, "algunes mesures, tot i ser imprescindibles des d'un punt de vista mediambiental, poden augmentar les desigualtats entre els més pobres i els més rics si no es dissenyen des d'un enfocament de justícia".

Els països pobres, els més vulnerables

Tot i que es generen polítiques en positiu en l'àmbit estatal, la crisi climàtica continua sent una crisi humanitària. Segons els càlculs d'Oxfam Intermón, de mitjana, un ciutadà espanyol expulsa cada any més gasos contaminants a l'atmosfera quasi quatre vegades més que un ciutadà xinés, 5,6 vegades més que un marroquí, 6,4 vegades més que un guatemalenc i 16,5 vegades més que una persona nigeriana. 

Molts territoris compten amb la dificultat extrema d'adaptar-se als fenòmens climàtics adversos i extrems, com ara tempestes, inundacions o sequeres. De fet, huit dels deu països més afectats per aquestes condicions són de renda baixa o mitjana-baixa, com poden ser Somàlia, Txad, Eritrea i la República Centreafricana. 

Per aquesta raó, Contreras explica que demanen al govern espanyol que assegure, a més de la transformació ecològica de l'economia justa, "la contribució financera al Fons Verd per al Clima dels 150 milions compromesos a 330 milions i que condone el deute a països especialment vulnerables per reinvertir-los en projectes de mitigació i adaptació".

AGERMANA'T

Necessitem la teua ajuda per a fer econòmicament viable Diari La Veu. Si vols continuar informant-te en valencià, agermana't ara!

Subscriu-te al nostre butlletí per rebre les últimes novetats al teu correu.
next