Compromís vol exportar a tot l'Estat la llei valenciana de memòria històrica

La coalició valencianista esmena la normativa espanyola perquè es confeccione un cens de víctimes del franquisme, s'elaboren mapes de les fosses comunes i s'investigue la desaparició de bebés robats

El grup parlamentari mixt al Congrés, a proposta de Compromís, ha presentat dotze esmenes al projecte de llei pel qual es modifica la Llei 52/2007, és a dir, la Llei de Memòria Històrica del govern de Zapatero. Pel que fa al projecte de llei, es tracta de la modificació "de manera puntual" de la normativa per a fer possible l'exhumació de Franco del Valle de los Caídos

En una roda de premsa a la seu de Compromís a València, el diputat al Congrés Enric Bataller i el secretari autonòmic de Justícia, Ferran Puchades, han presentat davant dels mitjans aquestes esmenes a la modificació de la Llei per la qual es reconeixen i amplien drets i estableixen mesures en favor de qui va patir persecució o violència durant la Guerra Civil i la Dictadura. 

Abans, però, Bataller ha volgut destacar que la llei del govern de Zapatero, de 2007, "va ser una oportunitat perduda", ja que "no va proclamar la nul·litat de tots els judicis per motius polítics, no es va imposar l'obligació per part de l'Administració d'adoptar un paper actiu en la recuperació de les restes i es va interpretar la Llei d'Amnistia com una mena de llei final per a proporcionar impunitat als botxins del feixisme". Les esmenes de la coalició valencianista tracten de reparar aquestos 'errors'. 

Derogar la Llei d'Amnistia de 1977

Compromís demana que es declare la nul·litat de totes les condemnes emanades dels tribunals penals instaurats pel règim franquista i pronunciades contra les persones que van defensar la legalitat republicana. També, que es reparen i es reconeguen les persones condemnades o sancionades. Sobre la Llei 46/1977, de 15 d'octubre, d'Amnistia, l'esmena de Compromís és contundent: que quede derogada.

Una altra esmena fa referència a la confecció d'un cens de víctimes al territori espanyol en què s'anoten dades sobre la repressió patida, la mort o la desaparició de la persona i el lloc i la data en què van ocórrer els fets, entre d'altres. Compromís també demana que l'Estat, en col·laboració amb la resta d'administracions públiques competents en matèria de memòria democràtica, elabore mapes de les zones on es pense que puga haver-hi restes de víctimes desaparegudes durant la
Guerra Civil i la dictadura; unes zones que hauran de ser preservades de manera especial. A més, la construcció sobre terrenys on puga haver-hi restes quedarà supeditada a l'autorització de l'autoritat pública competent. Pel que fa a les restes de les víctimes desaparegudes durant la Guerra Civil, la dictadura i la Transició, la coalició valencianista demana que l'estat espanyol, juntament amb les autonomies i altres institucions públiques, les recupere i les identifique.

La tragèdia dels bebés robats

Compromís proposa que s'afegisca una disposició addicional al text que tracte sobre "la desaparició forçada de xiquetes i xiquets", ja que considera que l'Estat "ha de donar una resposta completa a la tragèdia, encara no resolta, dels bebés robats". Per això, la coalició demana que l'Estat i les autonomies articulen els procediments legals necessaris per a "investigar i conéixer tota la veritat sobre aquestos delictes contra la humanitat". A més, volen que es dote les víctimes de cobertura jurídica, psicològica i assistencial. 

Sobre aquest punt, Bataller ha destacat que "no s'acaba amb aquesta esmena", sinó que el seu grup, juntament amb altres, ha impulsat "una llei sobre bebés furtats", ja que "aquesta és també una pàgina molt negra de la nostra història recent".

Suprimir l'Ordre de San Raimundo de Peñafort

La coalició aprofita el projecte de llei en tràmit per a incloure una esmena per a suprimir els símbols de "clara exaltació de la dictadura". Aquest és el cas de l'Ordre de San Raimundo de Peñafort, "creada en 1939 i encara vigent en l'Administració de Justícia". A més, Compromís demana que se substituïsca aquesta condecoració per una altra "d'acord amb els valors democràtics i que compte, a més, amb el suport de diverses associacions".

Els arxius, a casa

Una altra de les esmenes fa referència al patrimoni documental. Concretament, es proposa que l'Estat transferisca a les autonomies els arxius que tenen a veure amb elles. En aquest sentit, tal com ha recordat Puchades, Compromís també demana que tornen 'a casa' els judicis sumaríssims, que en 2008 es van traure de l'arxiu del Govern Militar de València i es van traslladar a Madrid. L'objectiu és revertir aquest "últim espoli documental" perquè els investigadors puguen tindre coneixement "del que ací va ocórrer". Amb tot, el secretari autonòmic apunta que "pot ser una tornada física o d'altra manera", és a dir, digitalitzant els documents. 

Primer aniversari de la llei valenciana

La dotzena d'esmenes presentades per Compromís beuen de la llei valenciana 14/2017 de memòria democràtica i per a la convivència, que celebra ara el seu primer any de vida. En paraules de Puchades, es tracta d'"una llei pionera, una llei a emular per les altres autonomies i, també, un exemple per a la llei estatal".

Sobre la normativa espanyola de 2007, Puchades l'ha descrita com a "excessivament enunciativa i voluntarista" i ha lamentat que "deixa en mans de la bona fe moltes de les accions". 

Pel que fa al text valencià, ha destacat "fites importants", com ara la definició del concepte de 'víctima'; l'eliminació dels vestigis del franquisme; la identificació de llocs i itineraris de la memòria, i la introducció en el currículum educatiu. També ha remarcat la declaració del 28 de març com a Dia de la Memòria Democràtica així com l'establiment d'un règim sancionador "que esperem que s'incloga també en la normativa estatal".

Un banc de dades d'ADN

Puchades també ha destacat la importància de conformar bancs de dades d'ADN impulsats des de l'Estat, no només des de les autonomies, a fi de creuar dades entre les restes trobades i familiars de les víctimes. Amb tot, ha celebrat que ja s'està fent a Andalusia, Catalunya, el País Basc i Navarra, i que també s'incorporaran les Balears i el País Valencià. En el cas valencià, des de la Generalitat s'encomanarà a la fundació FISABIO que siga la responsable de recollir les mostres dels familiars vius així com de les restes que es puguen trobar.

Publicitat
Publicitat