València col·lisiona contra la Llei de Mecenatge estatal per a cobrar l'IBI als immobles de l'Església

L'alcalde de la ciutat, Joan Ribó, advoca per una reforma de la normativa que obligue les entitats amb finalitats lucratives a pagar
9 agost 2019 06:00h
Les universitats i hospitals privats de l'Església estan exempts de pagar l'IBI. / UCV 

VALÈNCIA. La Llei del Mecenatge torna a estar en el punt de mira. L'Ajuntament de València està ultimant la llista dels béns immobles de l'Església per a obligar les entitats amb finalitats lucratives a pagar l'Impost sobre Béns Immobles (IBI). Aquest llistat d'organismes que perceben benefici econòmic per la seua activitat engloben les universitats privades dependents de l'entitat religiosa, així com hospitals o pàrquings. 

Aquest dijous, l'alcalde de València, Joan Ribó, remarcava la "competència deslleial" que exercien aquestes entitats eclesiàstiques i demanava al govern espanyol que modificara la Llei de Mecenatge. I és que la normativa dificulta enormement que les entitats estiguen subjectes a les mateixes condicions com qualsevol altre espai destinat a aquesta finalitat. Les reivindicacions de l'Ajuntament d'una reforma de la normativa arriben en un moment convuls i amb poques expectatives a curt termini, ja que l'executiu de Madrid porta més de 100 dies en funcions.

Aquesta petició per part de l'Ajuntament de València no és nova. La passada legislatura el consistori ja va tractar que els edificis de l'Església amb finalitats lucratives pagaren aquest impost. Al març d'aquest any, en principi, anava a començar a llistar els pagaments de totes les entitats. El regidor d'Hisenda, Ramón Vilar, d'altra banda, explicava que d'aquests pagaments sí que quedaven exclosos organismes dedicats al culte, a l'assistència social –com ara Càritas– i els que tingueren una funció residencial.

Les declaracions del regidor van ser contradites per la portaveu popular a l'Ajuntament, María José Català, que afegia que aquests pagaments no es podien produir sense una reforma de la Llei de Mecenatge estatal. Una modificació que, d'altra banda, el consistori ja va reclamar al setembre del 2018. En aquell moment, l'Ajuntament va aprovar una moció –amb els vots en contra de PP i Ciutadans– on demanava que es garantira "l'equitat fiscal". A més, per a fer-ho possible instava l'estat a deixar en les mans dels ajuntaments la capacitat de decidir si cobrar l'impost a les entitats eclesiàstiques.

Una llei que equipara

La Llei de 23 de desembre del 2002, de règim fiscal de les entitats sense finalitats lucratives i dels incentius fiscals al mecenatge, va ser aprovada en plena legislatura de José María Aznar. La legislació remet als 'Acords Econòmics entre l'Estat Espanyol i la Santa Seu' del 1979, que feia referència explícitament que les entitats eclesiàstiques dedicades a "activitats religioses, beneficodocents, mèdiques, hospitalàries o d'assistència social" s'ajustarien a la legislació espanyola que s'aprovara sobre les entitats sense ànim de lucre.

En efecte, la normativa del 2002 recul aquesta intenció i situa els edificis de l'Església al mateix nivell que altres fundacions sense ànim de lucre. Ara bé, en aquest cas l'entitat eclesiàstica sí que rep un benefici econòmic intencional, a través de taxes universitàries o tarifes hospitalàries, a un nivell equiparable al d'una empresa privada. És ací on Ribó assenyala la competència deslleial: entre dues universitats privades, una dependent de l'Església i l'altra no, l'última sí que estaria subjecta als imposts corresponents. Mentrestant, la Llei de Mecenatge exclou l'edifici eclesiàstic. 

Tot i els impediments de la llei, el regidor d'Hisenda s'escudava en el fet que la Unió Europa indicava que aquestes exempcions de l'IBI podien ser ajudes prohibides de l'Estat. Aquesta declaració per part de les institucions europees es basava, de fet, en una sentència del Tribunal d'Estrasburg que tenia l'origen en una entesa de l'Ajuntament de Getafe i la Congregació d'Escuelas Pías de Betania, però referent a l'impost sobre Construccions, Instal·lacions i Obres, i no al de Béns Immobles.

El següent pas per a l'Ajuntament de València seria que, efectivament, aquesta reforma de la Llei es produïra i no considerara els béns de l'Església en l'exempció dels imposts locals, cosa que entra en un abisme sobre si posaria en dubte els 'Acords Econòmics amb l'Església'. Això sí, des de l'Ajuntament neguen que aquesta possibilitat qüestionara l'actual acord amb la Santa Seu.

Subscriu-te al nostre butlletí per rebre les últimes novetats al teu correu.
next