Per què és millor talar els arbres que conviure amb 'Xylella fastidiosa'?

Les mesures adoptades al País Valencià tracten d'eradicar la plaga, mentre que a les Illes Balears s'ha passat a una estratègia de contenció
/ València
1 octubre 2017 17:09h
Màquina de Tragsa dins d\'una finca del Castell de Guadalest afectada per la plaga.

"Sabem que les mesures d'eradicació són dures, difícils i doloroses per a tots, inclosa l'administració, però tenim la responsabilitat de fer tot el que estiga en la nostra mà per a intentar que el bacteri no isca de la zona actual i per a reduir el màxim el risc de contagi a altres zones i altres cultius". Així es manifestava Elena Cebrián, consellera d'Agricultura, Medi Ambient, Canvi Climàtic i Desenvolupament Rural, en la inauguració del simposi 'Situació actual i perspectives de les malalties causades per Xylella fastidiosa en la conca mediterrània', organitzat per la mateixa conselleria i per l'Institut Valencià d'Investigacions Agràries (IVIA) el 28 de setembre. 

Precisament les actuacions davant la presència de Xylella fastidiosa van ser les protagonistes de la vesprada en el simposi, després d'un matí dedicat a descriure les malalties causades pel bacteri i la situació de la plaga en el context europeu. Aquesta sessió va posar el focus en el cas balear i el valencià, responent, en certa manera, a aquelles veus que demanen aplicar al País Valencià les mateixes mesures que a les illes. La situació, però, no és comparable.

Una batalla perduda

A les Illes Balears, el primer brot es va detectar el 6 d'octubre del 2016, en un cirerer d'una tenda de jardineria de Manacor. El 14 de setembre de 2017, menys de dotze mesos després, ja eren 458 els positius de Xylella fastidiosa confirmats entre Mallorca, Menorca i Eivissa, tant de la subespècie multiplex, com de la pauca i de la fastidiosa. Els arbres més afectats pel bacteri a les illes són ametlers, oliveres, figueres o vinya. Però, segons va explicar Andreu Juan, cap del Servei d'Agricultura de la Conselleria de Medi Ambient, Agricultura i Pesca de les Illes Balears, hui dia el bacteri ja està dispers per tot el territori, sense discriminar entre zones forestals, ornamentals, rurals… És a dir, es poden trobar vegetals infectats per Xylella fastidosa tant en boscos com en jardins o camps. No obstant això, el cap del Servei d'Agricultura balear va advertir que el principal problema són els ametlers, ja que hi ha "moltes hectàrees de plantacions velles, abandonades". Les males herbes són un lloc ideal perquè hi visquen els vectors, és a dir, aquells insectes que transmeten Xylella fastidiosa d'un a altre arbre.

Davant la situació descrita, i preguntat per una persona del públic en acabar la seua intervenció, Andreu Juan va admetre que "[a les Illes Balears] estem condemnats a viure amb la malaltia". És per això que la seua estratègia actual ja no tracta d'eradicar la plaga, sinó que s'ha passat a una estratègia de contenció. Però el canvi d'un protocol a l'altre no s'hauria d'interpretar com una victòria, menys encara tenint en compte les conclusions d'una auditoria de la Comissió Europea el passat mes de juny, on ja parlaven d'una "batalla perduda" o d'una "situació irreversible". Per això, malgrat que la normativa europea és molt estricta amb les mesures que cal aplicar davant d'un positiu de Xylella fastidiosa, recentment s'ha anunciat que permetran eliminar només els arbres i plantes infectats pel bacteri.

Les àrees en roig i en groc són les que tenen un risc més elevat de patir malalties per infecció de Xylella fastidiosa. / DIARI LA VEU

Què diu la normativa?

Xylella fastidiosa és un organisme de quarantena, subjecte a la directiva 2000/29/CE, per a evitar la introducció de plagues agrícoles i malalties nocives a la Unió Europea i evitar la seua dispersió. Aquesta normativa, a l'estat espanyol, s'ha d'incorporar a través de legislació pròpia, que en aquest cas és el Reial Decret 58/2005. Però a banda d'aquesta directiva, que prohibeix introduir a la Unió Europea el bacteri i els seus vectors, així com alguns vegetals hostes, també hi ha mesures d'emergència, mesures específiques de protecció. Es tracta de decisions d'execució de la Unió Europea i, en aquest cas, no cal incorporar-les a la legislació pròpia de cada estat membre, sinó que són d'aplicació directa. És el cas de la decisió d'execució 2015/789/UE. De tot això en va parlar José María Cobos, responsable de la Subdirecció General de Sanitat i Higiene Vegetal i Forestal (dins del Ministeri d'Agricultura, Pesca, Alimentació i Medi Ambient).

La decisió d'execució 2015/789/UE, que s'ha anat modificant per a adequar la normativa als avanços en coneixement científic sobre Xylella fastidiosa, recull que ja s'han identificat quasi 360 espècies que poden ser hostes del bacteri, tant en soques europees com de fora. Aquest document també obliga que tots els estats membres tinguen un pla de contingència contra Xylella fastidiosa des de desembre del 2016, així com a realitzar inspeccions anuals i controls oficials sobre plantes procedents de zones demarcades sobre tots els vegetals especificats per a detectar possibles brots. A més, està prohibit importar plantes de café des d'Hondures i Costa Rica.

Cobos va avançar que en la propera modificació de la decisió s'assenyalarà que les prospeccions hauran de complir amb les indicacions d'una guia elaborada per la Comissió Europea, i no a lliure voluntat dels estats membres. En la modificació d'aquesta decisió d'execució també s'inclourà el permís perquè tant a Còrsega com a les Illes Balears es passe a una estratègia de contenció, en lloc d'eradicació. Fins ara, les mesures de contenció només estaven autoritzades per a Itàlia, perquè allà l'organisme està tan escampat que ja no és possible eradicar-lo.

Arbre amb una trampa per a atrapar possibles vectors. / DIARI LA VEU

A més de la normativa europea, també hi ha la pròpia de l'estat espanyol, incloent-hi una ordre específica per al cas balear del 20 de gener d'enguany. Es tracta de l'ordre APM/21/2017, motivada per la declaració de totes les illes com a zona infestada. Entre altres mesures, es prohibeix la sortida de qualsevol vegetal hoste del bacteri, és a dir, de qualsevol de les 359 espècies que el podrien allotjar: ni en els equipatges de mà ni en cap altre tipus es poden portar vegetals. A més, des de juliol del 2015 hi ha un pla de contingència espanyol, a partir del qual cada comunitat autònoma pot realitzar el seu propi document.

Segons la decisió europea mencionada abans, recollida pels diferents plans de contingència, quan es detecta un positiu el que cal és establir una zona demarcada, que inclou una zona infectada més una zona tampó d'un mínim de 10 quilòmetres. En la zona infectada, d'un radi de 100 metres, cal talar i destruir totes les plantes infectades, amb símptomes o susceptibles de ser infectades –es pot delimitar per subespècie de Xylella fastidiosa–. Aquesta xifra, 100 metres, no ha estat triada a l'atzar, sinó que es tracta de la màxima distància que es creu que poden volar els vectors. Els insectes es contaminen quan s'alimenten d'una planta malalta i quan prenen l'aliment d'una planta sana li transmeten el bacteri. Una vegada infectada, ja no hi ha cura. El perill, però, no acaba ací: mentre es mantinga l'arbre o planta infectat, aquest podrà ser una nova font de contagi a través dels insectes que el visiten. Per això els diferents plans de contingència obliguen a destruir aquests vegetals així com els de la rodalia. 

Zona demarcada en l'actualitat al País Valencià pels positius de Xylella fastidiosa. / DIARI LA VEU

La (nova) estratègia balear

Com altres comunitats autònomes, a les Illes Balears tenien un pla de contingència propi, elaborat a partir de l'estatal, que recollia totes aquestes mesures. També s'ha creat un grup d'interés científic dedicat a Xylella fastidiosa. A més, s'han dividit les illes en 5.600 quadrícules d'1 km x 1 km a fi d'anar fent un mostreig de tot el territori i tindre una "fotografia real a finals del 2017", va dir Andreu Juan; a hores d'ara, només hi ha un 18,5% estudiat. Per a la recollida de mostres s'ha creat un software informàtic que comparteixen inspectors i laboratoris.

Pel que fa a la divulgació, s'han organitzat xerrades informatives per al sector agrari i per a tot el públic, s'ha activat una pàgina web, s'han repartit cartells i pòsters... També s'ha dissenyat un tríptic informatiu sobre bones pràctiques agronòmiques, amb un apartat específic per a l'agricultura ecològica. Respecte a la investigació, hi ha diversos projectes de recerca en marxa, tant per a estudiar els vectors com els vegetals i la seua major o menor tolerància cap al bacteri. Aquests treballs ja han posat de manifest que hi ha algunes varietats que sembla que són resistents a Xylella fastidiosa i d'altres que són tolerants o bastant tolerants, és a dir, que estan infectades però que no tenen quasi símptomes. Per contra, hi ha espècies molt sensibles al bacteri; és el cas de l'ametla marcona. Les plantacions abandonades, les més antigues o les de secà també mostren una major incidència de la malaltia.

També s'ha apostat per protegir amb plans específics els bancs de germoplasma, així com crear una comissió mixta amb la Guàrdia Civil per a establir pautes de treball per als ports i aeroports. A més, s'ha prohibit passar vegetals des d'Eivissa cap a la resta d'illes per a no escampar la subespècie pauca. Juan va comentar que, per la diversitat de subespècies al conjunt de les illes, "creiem que hi ha hagut moltes introduccions que, de moment, no sabem com ni quan han sigut". No obstant això, va apuntar que "la prioritat no és saber això, sinó donar solució a la plaga". Ara bé, ell ja va llançar dues idees: una d'elles, la importació de gran quantitat de plantes ornamentals per a omplir tots els jardins apareguts amb el boom urbanístic. L'altra, l'entrada d'arbres de Texas dins d'un Pla de Millora de l'Ametler. Cal assenyalar que Xylella fastidiosa fa dècades que infecta cultius i jardins a Texas, així com a Califòrnia i Mèxic.

Tasques de destrucció de material vegetal en una finca afectada. / DIARI LA VEU

Cenyir-se al guió

Des de l'any 2015 s'estaven aplicant mesures de prevenció contra Xylella fastidiosa al País Valencià, però no va ser prou per a evitar la seua arribada. El passat 22 de juny, el Laboratori de Sanitat Vegetal va alertar d'un possible positiu. Una setmana després, el dia 29, l'IVIA ho va confirmar. El primer brot de Xylella fastidiosa en territori valencià apareixia en un camp d'ametlers al Castell de Guadalest, després que el seu propietari avisara del descens de la producció i després, també, de dues proves amb resultats erronis, una el 7 de desembre i l'altra el 10 de maig. Poc després, al terme de Benimantell, va aparéixer el segon brot. En els dos casos es tracta de la subespècie multiplex. A principis de setembre es confirmava l'aparició d'un tercer focus en la mateixa zona dels anteriors. En els tres casos, tots ells en ametlers, "s'han posat en marxa totes les actuacions que vénen descrites en el pla de contingència valencià", va explicar en el simposi Vicente Dalmau, del Servei de Sanitat Vegetal de la Generalitat Valenciana.

Dalmau va especificar que, entre les mesures adoptades, hi ha les de comunicar el brot al Ministeri d'Agricultura, recopilar informació sobre els proveïdors de material afectat i immobilitzar aquest material i eradicar la infecció seguint el reglament europeu. Dalmau va insistir que els propietaris estan obligats a notificar si tenen exemplars amb símptomes de la infecció i, en cas que es confirme el positiu, han de desfer-se d'aquest arbre o deixar que ho faja l'administració. "La malaltia no entén de burocràcia", va sentenciar Dalmau. A més, es va referir específicament a l'episodi viscut a la partida del camí Blanc, al Castell de Guadalest, on un grup de veïns de la comarca va tractar d'impedir que es trituraren els arbres d'una finca afectada. Les tasques de destrucció del material vegetal es van iniciar el 4 de juliol, amb una trituradora in situ, ja que "cremar en aquelles dates era un risc que no podíem assumir", va dir Dalmau. Aquesta màquina "aconsegueix arrancar l'arbre des de l'arrel i destruir-lo allà mateix".

Concentració a la partida del camí Blanc, al Castell de Guadalest, per a impedir que Tragsa triturara els arbres d'una finca. / DIARI LA VEU

La conscienciació ciutadana, una assignatura pendent

En la concentració al Castell de Guadalest, els afectats van acusar Agricultura de manca d'informació. "No avisa dels focus detectats, no avisa de quan entrarà a les finques privades, no avisa de quins plans d'actuació té", van assenyalar, i van afirmar que "només demanem comunicació i que es puga dialogar. Volem saber com s'actuarà i quin futur ens espera". Si bé des de Conselleria van recordar que totes aquestes mesures estan recollides en el pla de contingència valencià, així com en l'estatal, ahir José María Cobos, del Ministeri d'Agricultura, va reconéixer que hi ha una manca de conscienciació i d'informació a tot l'Estat.

"La ciutadania no entén que les mesures que apliquem, per dures que siguen, tenen una finalitat que va més enllà", va dir Cobos. A més, va fixar com a objectiu "treballar per a millorar la forma de comunicació i conscienciació de la ciutadania, que no té ni idea de sanitat vegetal". En aquesta línia, al País Valencià ja s'estan realitzant campanyes de comunicació, divulgació i sensibilització, jornades formatives amb sindicats agraris, agents del Seprona, la Direcció General de Trànsit o control de fronteres, xerrades amb alcaldes i veïns de municipis afectats o el mateix simposi.

Subscriu-te al nostre butlletí per rebre les últimes novetats al teu correu.
next