Moció de censura, revolució violeta i atemptat a les llibertats: els nostres destacats de l'any

El canvi de govern a La Moncloa, els boicots a la cultura, la crisi citrícola, les conquestes feministes i les detencions de Jorge Rodríguez i Eduardo Zaplana són alguns dels fets més noticiosos de 2018
/ València
30 desembre 2018 01:00h

Acaba un any. 365 dies de notícies que han marcat un abans i un després en la situació política valenciana i espanyola. Des del canvi de govern a La Moncloa després d'una moció de censura que va desallotjar Mariano Rajoy del poder i va proclamar president Pedro Sánchez fins a la històrica manifestació i vaga feminista del 8 de març.

Des de Diari La Veu fem la selecció de les notícies més importants de l'any. Un recull dels fets més noticiosos que han marcat l'agenda política, l'actualitat econòmica, les reivindicacions socials i culturals i que han sigut contats durant els darrers 365 dies per la nostra redacció.

Detencions, judicis i canvi a Moncloa

Segurament Mariano Rajoy s'esperava prendre el raïm a La Moncloa per a acomiadar aquest 2018, però els fets no han transcorregut tal com estaven previstos. L'arribada de Pedro Sánchez a través de la moció de censura és, sens dubte, una de les notícies més rellevants en l'àmbit de la política d'aquest any. La sentència del cas Bárcenas, que considera provat que el PP és primer partit de la democràcia espanyola que es finançava de manera il·legal amb la coneguda caixa B, va ser l'inici del final de la carrera política de Rajoy i, en conseqüència, l'arribada al capdavant de la formació conservadora de Pablo Casado. El PSOE no va desaprofitar l'oportunitat que tenia al capdavant de fer fora de les institucions espanyoles els populars amb un argument potent: desnonar del Congrés un partit condemnat per corrupció. Així, l'1 de juny, amb 180 vots a favor, 169 en contra i 1 abstenció, el socialista Sánchez es va convertir en el primer president espanyol de la democràcia espanyola que assolia el poder a través d'una moció de censura.

Aquest gir inesperat en l'escenari polític espanyol va permetre als socialistes recuperar el poder després de sis anys de mandat popular. Però el que tampoc no podien sospitar els socialistes era que en aquest any perdrien el poder d'una de les autonomies amb major pes: la d'Andalusia, on han estat quasi 40 anys governant, i encara podrien sospitar menys que seria gràcies a l'entrada d'un partit d'extrema dreta al parlament andalús: Vox (que ha donat suport a l'acord entre el PP i Ciudadanos). La presència de formacions d'ultradreta, per tant, també ha marcat aquest 2018 en diversos països europeus i ara, també, a l'estat espanyol. La incògnita que queda ara es veure quina serà l'acollida que tindrà el partit liderat per Santiago Abascal en la resta d'autonomies en les eleccions del proper mes de maig.

Al País Valencià també s'ha viscut un terratrèmol polític durant aquest exercici amb l'esclat de dos nous presumptes casos de corrupció: el cas Alqueria i el cas Erial. El primer d'ells va suposar la detenció del ja expresident socialista de la Diputació de València Jorge Rodríguez, a finals del passat mes de juny. Aquesta macrooperació anticorrupció va deixar sense paraules el PSPV però també els altres partits d'esquerra, com ara Compromís (alguns membres també hi van ser detinguts) i Esquerra Unida (que forma part de l'equip de govern de la corporació provincial), per la manera com es va dur a terme. Rodríguez i la resta d'implicats van ser posats en llibertat hores després de la seua detenció. Sis mesos després, el cas continua sota secret de sumari i, a hores d'ara, encara es desconeix la gravetat de l'assumpte. És per això que Jorge Rodríguez ha tornat a ser proclamat candidat per a l'Alcaldia que ara presideix: Ontinyent (la Vall d'Albaida).

El segon cas té a veure amb el PPCV i es va produir tan sols un mes abans: l'expresident Eduardo Zaplana va ser detingut com a presumpte autor d'un delicte fiscal i de blanqueig de capitals. En aquest cas, però, Zaplana va quedar entre reixes de manera provisional, ja que la jutgessa instructora va veure possibilitats que aquest fugira del país o destruira proves. En aquestes últimes setmanes Zaplana ha estat en el centre de l'actualitat política, atés que es troba ingressat en l'Hospital La Fe per un empitjorament del seu estat de salut a causa de la malaltia que pateix. El debat s'ha centrat en si el també exministre hauria d'abandonar la presó o no tenint en compte les seues circumstàncies personals.

L'esperada reforma de l'Estatut també ha sigut una realitat aquest 2018 després de set anys de bloqueig. La llei essencial de la societat valenciana per fi té reconeguda la disposició addicional –que altres autonomies ja tenien– que equipara la inversió de l'Estat al pes poblacional. Totes les forces polítiques es va mostrar a favor d'engegar aquesta reforma però Ciudadanos va decidir despenjar-se d'aquest acord a última hora i va optar per abstindre's en el moment de la votació sobre el dictamen. El canvi de plans de la formació taronja ha centrat més atenció que l'aprovació de la modificació de l'Estatut.

Les restes del dictador Franscisco Franco són notícia des del passat estiu, quan l'executiu espanyol va anunciar l'inici dels tràmits per a traure-les del Valle de los Caídos. Mig any després i amb un litigi amb la família de per mig, Franco segueix a la Basílica del mausoleu construït en honor al règim franquista.

Les restes de Franco segueixen al Valle de los Caídos. / ACN

A Catalunya l'actualitat segueix pendent de l'anomenat 'procés' i les seues conseqüències. Fa poques setmanes va començar el judici, amb el debat de les anomenades qüestions prèvies, de la causa derivada de l'organització del referèndum de l'1 d'octubre de 2017. Mentrestant, els consellers del govern de Carles Puigdemont i els líders de les entitats sobiranistes segueixen a presó preventiva a l'espera del judici.

Obertura en diumenges i macrocentres comercials

Per una de les coses que serà recordat el 2018 és pels canvis en matèria de comerç. El primer, que ja s'anava gestant des de finals de 2017 va ser la reforma dels horaris comercials. La nova normativa, no exempta de polèmica, va entrar en vigor en febrer i permet que en Zones de Gran Afluència Turística els comerços puguen obrir fins a 38 diumenges, i que en les localitats de la resta del país es puguen obrir fins a 11 diumenges que s'aniran acordant cada any. El conseller d'Economia, Rafa Climent, va considerar que aquesta llei és bona perquè "no acontenta ningú", i ha obligat totes les parts a cedir. La normativa pretén protegir el xicotet comerç, però sense frenar les expectatives de les grans marques, que volen obrir diumenges.

Però si hi ha hagut un tema que ha portat polèmica ha sigut Intu Mediterrani, el projecte de macrocentre comercial situat en el terme municipal de Paterna. Aquest projecte de capital britànic va nàixer amb l'empara del govern del PPCV, i es va truncar amb l'arribada del Botànic, que va instar l'empresa britànica a presentar un nou projecte. En juliol, l'empresa va presentar una nova proposta, que està ara passant els diferents informes que han d'emetre les conselleries. Mentrestant, la Generalitat va donar-li impuls a la llei coneguda com a PATSECOVA, que dificulta les aspiracions d'Intu perquè limita la superfície comercial. Tot i això, des del departament d'Economia insisteixen que no s'està impulsant cap llei per a frenar cap projecte concret.

La proposta d'Intu Mediterrani ha fet aflorar les diferències entre els socis del govern del Botànic, ja que des de Compromís s'han fet manifestacions clarament en contra del projecte –tot i que s'ha reiterat que li donaran llum verda si compleix la normativa– i des del PSPV se li ha donat més suport. Aquestes diferències van portar fins i tot al trencament del govern en Paterna, format també pel PSPV i Compromís.

Colp judicial a l'economia col·laborativa

Moltes vegades les lleis i les institucions van per darrere dels avanços de la societat, i en el món laboral passa el mateix. Les noves tecnologies han propiciat nous estils de vida i l'aparició de nous llocs de treball que encara no estan regulats. És el cas dels repartidors de menjar en bicicleta, els coneguts com a riders. L'any 2018 ha sigut el de la seua consolidació, i també el dels primers enfrontaments judicials entre els riders i les grans multinacionals com Globo i Deliveroo.

En 2018 les botigues han tingut restringides les obertures en diumenges i festius. /EP

Mentre que la gran majoria dels repartidors es consideren treballadors de l'empresa, les multinacionals consideren que els seus riders són treballadors autònoms. La disputa ha arribat fins als tribunals, i en el cas més sonat, el del rider Víctor Sánchez, la justícia s'ha decantat a favor dels treballadors.

Crisi citrícola

L'agricultura ha sigut tradicionalment un dels principals pilars de l'economia valenciana. En 2018 ha continuat la crisi de preus en diverses fruites, i inclús a les organitzacions agràries els costa pensar en algun cultiu que estiga funcionant bé. Una de les principals causes de l'afonament dels preus, que està fent cada vegada més complicat als productors, sobretot als citrícoles, viure del cap són els acords comercials amb tercers països.

El que més polèmica ha suscitat ha sigut l'acord comercial de cítrics amb Sud-àfrica. Les diferents associacions agràries s'han manifestat en contra de l'acord i han demanat la Unió Europea que el trenque. Aquesta petició encara no s'ha atés, però el Ministeri d'Agricultura i la conselleria han engegat altres accions per a pal·liar els danys que pateixen els agricultors.

Un país "a l'avantguarda de la solidaritat"

València ha esdevingut l'epicentre de la solidaritat aquest any. Després de 8 dies sense tocar terra, l'Aquarius va arribar a bon port el 17 de juny. Les 630 persones que viatjaven a bord d'aquest vaixell de SOS Mediterranée i de les embarcacions italianes Dattilo i Orione van ser acollides dins de l'operació Esperança del Mediterrani. L'estat espanyol, i en concret el Port de València, va rebre els migrants després que Itàlia i Malta els negaren l'entrada. L'acollida d'aquesta flotilla ha sigut posada com a exemple en nombroses ocasions per les autoritats valencianes, que s'han mostrat orgulloses de la posició del País Valencià "a l'avantguarda de la solidaritat".

València va convertir-se aquest estiu en port segur per a 600 persones rescatades en aigües de Líbia. / DANIEL GARCÍA-SALAeyenda

Mig any després, aquest desembre, un pesquer de Santa Pola tornava a omplir portades gràcies al rescat humanitari que va protagonitzar. En el seu retorn al port, el Nuestra Madre Loreto va ser rebut entre aplaudiments després de salvar la vida de 12 persones migrants. A més, una campanya en Internet demana el Premi Nobel de la Pau per a la tripulació, l'Ajuntament de Santa Pola vol concedir la insígnia de plata de la vila als mariners de l'embarcació i el Consell estudiar la possibilitat de reparar les pèrdues del pesquer per deixar de treballar.

L'any de les dones als carrers, a les universitats i a La Moncloa

Aquest 8 de març, una marea violeta va omplir els carrers de València per la igualtat i contra les violències masclistes. Així, les reivindicacions feministes van omplir la ciutat en una jornada històrica que va incloure fins i tot una vaga de les dones sota el lema 'Si nosaltres parem, s'atura el món'. Un 8M sense precedents marcava el tret d'eixida del que ja es coneix com 'l'any de les dones'. En juny, centenars de persones van tornar a eixir als carrers en rebuig a la posada en llibertat de 'La Manada'. Ja va passar també en abril, quan els magistrats van rebaixar el delicte de violació a abús sexual. No obstant això, "sota l'empara de la llei mordassa", el moviment feminista s'està "criminalitzant", segons denuncia l'Assemblea Feminista de València.

Aquest any també ha sigut el de les ministres, ja que Pedro Sánchez va dissenyar un executiu en què les dones eren majoria. A casa nostra també han trencat sostres de vidre Mavi Mestre i Eva Alcón, que s'han convertit en les primeres rectores que té la Universitat de València i la Universitat Jaume I de Castelló, respectivament. A l'estat espanyol només hi ha set universitats públiques dirigides per dones.

El valor dels mots feminisme i sororitat

"El feminisme hauria de ser declarat Patrimoni Immaterial de la Humanitat." L'exministra socialista Carmen Alborch va fer una defensa del moviment feminista en el lliurament de les Altes Distincions del 9 d'Octubre. Unes setmanes després, l'exresponsable de Cultura, la dona que mai no es va cansar de lluitar pel feminisme, moria als 70 anys. Inspirat per l'última reivindicació d'Alborch, el ple de l'Ajuntament de València, reunit el 15 de novembre, va fer el primer pas perquè el moviment que reivindica la igualtat entre homes i dones siga reconegut com a Patrimoni Immaterial de la Humanitat. També l'Ajuntament de l'Alcúdia (la Ribera Alta) va aprovar per unanimitat en el darrer ple d'aquest any una moció on s'insta el govern espanyol a iniciar els tràmits perquè la UNESCO faça aquest reconeixement.

D'altra banda, la paraula sororitat –referida a la relació de solidaritat entre dones basada en motius socials, ètics i emocionals– ha sigut escollida com el neologisme català de l'any 2018 en una crida oberta organitzada per l'Observatori de Neologia de la Universitat Pompeu Fabra i l'Institut d'Estudis Catalans. A més, el diccionari digital de la RAE també incorpora ja aquest mot, així com una nova accepció de feminicidi.

Celebrar la diversitat

Inspirant-se en la iniciativa #MeToo, gràcies a la qual milers de dones d'arreu del món van començar a denunciar en 2017 casos d'assetjament i violència sexual, enguany ha sigut tendència a les xarxes socials l'etiqueta #MeQueer, sota la qual s'agrupen històries de discriminació i assetjament homòfob. 

Enguany també s'ha aprovat la llei LGTBI, una espenta "important" i pionera en la defensa de les llibertats. Aquesta normativa preveu multar amb fins a 120.000 euros les falses teràpies per a 'curar' l'orientació sexual.

A més, el Pare Noel va portar als xiquets valencians la llei d'infància, que reconeixerà l'oci educatiu com un dret i promourà que no es posen deures en Primària. A més, atorga als xiquets la consideració de ciutadans "de ple dret".

À Punt retorna a la societat valenciana la seua televisió 1.650 dies després

La societat valenciana ha recuperat aquest any el seu canal públic. La televisió ha sigut l'última finestra d'emissió del nou servei públic a obrir-se, ja que entre finals de 2017 i aquest any s'han engegat també la ràdio i la plataforma web. La televisió d'À Punt va complir el 10 de desembre sis mesos des de l'inici de les emissions definitives; a les 14.30 hores del 10 de juny van començar, amb un informatiu, les emissions, que van acabar amb un parèntesi de quatre anys i mig sense televisió pública. Aquestes emissions definitives van estar precedides per sis setmanes d'emissions en proves, que van començar el 25 d'abril.

Uns premis recuperats, un congrés, dos aniversaris i els boicots

La possibilitat que la Generalitat Valenciana recuperara els premis de les Arts Escèniques per a distingir els professionals del sector s'albirava a les acaballes de 2017. La intenció del govern passava per tornar a fer les distincions de Teatre, Dansa i Circ, però també per crear uns guardons per a la música i per a l'audiovisual que mai fins aleshores no s'havien celebrat. El problema era que en 2017 no hi havia encara una televisió pròpia i, per això, tal com va avançar aquest diari, els reconeixements arribarien en 2018, tan bon punt s'encenguera el canal públic d'À Punt.

Amb la tele pública emetent des del 10 de juny d'aquest any, la Conselleria de Cultura va anunciar que el Teatre Principal de València acolliria la gala dels Premis de les Arts Escèniques l'1 d'octubre (Fotogaleria). El dramaturg Manolo Molins va rebre el Premi d'Honor i les companyies Maduixa i Bambalina Teatre van triomfar, ja que van guanyar quatre premis cadascuna d'elles.

Durant la nit del 8 de novembre, la primera gala dels Premis Carles Santos de la Música Valenciana certificava Els Jóvens com el grup de l'any 2018. La banda de folk-pop havia guanyat quatre distincions en els Premis Ovidi el 21 d'octubre i en els reconeixements institucionals, que es van celebrar al Teatre Principal de Castelló de la Plana dins de la Fira Trovam, es van consagrar, ja que es van emportar el guardó a artista revelació, a millor cançó i a millor disc de l'any.

Els últims premis a celebrar-se van ser els de l'audiovisual. La cerimònia va tindre lloc al Teatre Principal d'Alacant el passat 16 de novembre i El desentierro, el primer llargmetratge del valencià Nacho Ruipérez, es va imposar amb sis guardons –inclòs el de millor pel·lícula– a cineastes com Álex de la Iglesia i el també valencià Adán Aliaga.

A banda dels premis recuperats per a visibilitzar i reconéixer la tasca dels sectors culturals valencians, aquest 2018 s'ha commemorat el 600é aniversari de la Generalitat, una efemèride que ha comptat amb un congrés internacional i una exposició com a principals activitats. 'La veu del regne' va tindre lloc del 21 al 28 d'octubre a València, Alacant i Morella i hi van participar historiadors d'arreu del món. Així mateix, es van presentar la primera societat d'Historiadors de la Corona d'Aragó i el projecte de publicació de les actes de les Corts Valencianes des del segle XIII i fins al XVII. El Palau de la Generalitat va inaugurar el passat 30 de novembre una mostra que recorre els sis segles d'autogovern a través d'arxius, documents i escuts.

Durant aquest 2018 també han començat dues temporades de celebracions. L'Orquestra de València està commemorant el 75é aniversari de la seua creació després d'haver celebrat en 2017 els 30 anys de la construcció de la seua residència, el Palau de la Música. Per la seua banda, l'Institut Valencià d'Art Modern bufarà oficialment les espelmes en 2019 però la seua programació ja està posant de relleu des d'aquest últim trimestre de 2018 que el proper any serà especial amb la inauguració del Jardí de les Escultures en febrer i de la recentment estrenada subseu de l'IVAM a Alcoi.

En l'àmbit municipal, l'Ajuntament de València recuperava la Mostra de València-Cinema del Mediterrani després de sis anys d'absència. Per primera vegada en 33 edicions, el festival de cinema de la ciutat inaugurava l'activitat amb la projecció d'una pel·lícula valenciana i en valencià: M'esperaràs?, de Carles Alberola.

El capítol cultural més trist d'aquest any que acaba s'ha experimentat a dues sales de la ciutat de València quan l'extrema dreta va boicotejar en octubre i novembre un espectacle de Dani Mateo al Teatre Olympia i una representació de Mongolia a l'Espai Rambleta. En el cas de l'humorista de la Sexta, l'espectacle es podrà veure en febrer al Palau de la Música després que es cancel·lara l'actuació prevista al teatre del carrer de Sant Vicent. Tanmateix, l'espai del barri de Sant Marcel·lí va rectificar la decisió d'anul·lar l'estrena a València de Mongolia sobre hielo, que per unes hores va arribar a estar suspesa i que, finalment, es va pujar a l'escenari.

L'espectacle de Dani Mateo es representarà en febrer al Palau de la Música.

Però la pressió dels ultres no s'ha limitat aquest any al teatre. També el muralista i il·lustrador Elias Taño va veure com uns treballadors de l'empresa de neteja esborraven un mural seu al barri del Carme i com, posteriorment, líders de partits feixistes encapçalaven el boicot al mur pintat al Passeig de la Petxina el passat 24 de juliol (Fotogaleria). De fet, tal com ha denunciat aquest diari durant aquest any, l'extrema dreta ha tingut en el punt de mira els professionals de la cultura, ja que s'ha dedicat a atacar la llibertat d'expressió de creadors, intèrprets i espectadors.

Consell Social de les Llengües, l'exempció del requisit i un canvi de topònim històric

A les mitjanies de desembre de 2017, el Diari Oficial de la Generalitat Valenciana publicava l'entrada en funcionament de l'Oficina de Drets Lingüístics (ODL), un ens que es reserva un paper mitjancer en els casos de discriminació lingüística que ultrapassen l'àmbit dels usos administratius i que no podrà aplicar cap mesura sancionadora. De fet, per a reforçar aquesta àrea depenent de la Conselleria d'Educació, Investigació, Cultura i Esports a través de la direcció general de Política Lingüística i Gestió del Multilingüisme, els pressupostos de la Generalitat per a 2019 recullen una partida de 50.000 euros per a crear una càtedra de Drets Lingüístics a la Universitat de València. Això no obstant, en abril de 2018 l'ODL registrava fins al moment un total de cinc reclamacions i un suggeriment relacionats amb la vulneració de drets.

En novembre, coincidint amb el 35é aniversari de la Llei d'Ús i Ensenyament del Valencià (LUEV), el Monestir de Simat de la Valldigna acollia la constitució del primer Consell Social de les Llengües. Es tracta del primer òrgan assessor en matèria lingüística de la Generalitat, adscrit a la Conselleria d'Educació a través de la Direcció General de Política Lingüística, que està integrat per representants de la societat civil i institucional, i en el qual conviuen diferents llengües, no només les dues oficials del País Valencià.

A finals d'aquest any, s'informava que el personal sanitari finalment quedava exempt del requisit lingüístic per a accedir a la funció pública, perquè, segons explicava la consellera de Justícia, Gabriela Bravo, calia prioritzar "sempre el servei públic sobre l'exigència de la capacitació". Aquest mes de desembre, l'informe anual de Plataforma per la Llengua afirmava que des de 2007 fins a 2018 la Sanitat és el sector de l'Administració Pública valenciana que acumula la majoria de denúncies per discriminació lingüística als usuaris. En una dècada s'han presentat deu queixes de les quals cinc s'han documentat de gener a novembre d'aquest any. Totes han tingut lloc en consultes mèdiques excepte una que, segons la PxLl, va tindre lloc en Educació.

Castelló de la Plana va aprovar el canvi definitiu del seu topònim i del districte marítim el 29 de novembre. Tanmateix, fins que va arribar eixa votació, el consistori va celebrar plens moguts per l'oposició dels partits conservadors a prescindir en la toponímia del nom castellà de la ciutat. El consistori aprovava en maig la denominació històrica en valencià del municipi i traslladava al Consell la sol·licitud perquè, amb l'informe respectiu de l'Acadèmia Valenciana de la Llengua, el govern autoritzara el nom oficial únic. Això no obstant, durant aquest 2018 no només Castelló de la Plana i el Grau de Castelló han triat quedar-se amb el seu nom en valencià, sinó que també Nàquera (el Camp de Túria) optava en agost pel seu topònim en llengua pròpia i en setembre era el Genovés (la Costera) qui rebia la notícia del Consell. Arran dels canvis en els noms, a principis d'aquest 2018 tres de cada cinc municipis tenen el nom oficial en valencià. Tanmateix, en la zona castellanoparlant no hi ha cap topònim normalitzat i en l'àmbit de predomini del valencià 33 pobles encara el tenen en castellà. En aquest sentit, en febrer, un col·lectiu dels Serrans buscava adhesions per a canviar el topònim per la 'Serranía del Turia'.

La fúria de les tempestes i una llei per a protegir l'Horta dels depredadors

Aquest octubre, un episodi de gota freda va deixar les pluges i tempestes més fortes des de 2008. A Almenara (la Plana Baixa) no plovia tant des de feia 18 anys: en només tres hores i mitja es van recollir 164 litres per metre quadrat. Els temporals de tardor han convertit l'any 2018 en el més humit des de 2007.

Dos mesos abans, una tempesta elèctrica va originar el foc de Llutxent, l'incendi forestal més gran al País Valencià aquest estiu. Un pi del terme municipal de Pinet (la Vall d'Albaida) va rebre la matinada del 6 d'agost la descàrrega d'un llamp. Més de tretze hores després, la descàrrega es revifava i es calava foc; unes flames que es van estendre cap al paratge natural del Surar. L'incendi forestal va arrasar en cinc dies 3.270 hectàrees; va afectar set municipis de la Safor i la Vall d'Albaida, i va danyar greument la vegetació i el paisatge de la zona.

Les pluges d'octubre i novembre han fet una de les tardors més humides de les darreres dècades. / EFE

Precisament amb l'objectiu de "preservar, recuperar i dinamitzar" el paisatge es va aprovar en febrer la Llei de l'Horta, una normativa que vol definir el cinturó verd de València com a espai emblemàtic i amb valors dignes de protecció així com garantir una conservació activa dels sòls de l'horta i dels seus múltiples valors. 

Ja a escala mundial, els vora 200 països reunits en la COP24, celebrada a Polònia la primera quinzena de desembre, van arribar a un acord sobre l'aplicació concreta dels objectius pactats en el seu dia en l'Acord de París Contra el Canvi Climàtic.

Reconéixer el talent científic valencià

Un total de 40 investigadors s'han beneficiat de la primera convocatòria del programa Generació Talent, impulsat des de la Conselleria d'Investigació. D'aquestos, 25 suposen el retorn de talent científic i els altres 15, la retenció de talent científic en les nostres terres. La investigació valenciana també ha sigut reconeguda en l'última edició dels Premis Jaume I. Entre les sis persones premiades, destaquen tres valencians: Dolores Corella Piquer, nascuda a Castelló, que ha sigut distingida amb el premi a la Investigació Mèdica; Ramón Martínez-Máñez, nascut a València, reconegut amb el guardó de Noves Tecnologies, i Enrique Silla Vidal, nascut també a València i Premi a l'Emprenedor.

Sota el lema 'Science bridges', el 28 de setembre la Generalitat va impulsar per primera vegada la Nit Europea de la Investigació Valenciana. Un total de 25 entitats es van sumar a aquesta cita, dins de la qual es van programar més de 60 propostes en una trentena d'espais diferents. A més, des del 3 de setembre el CSIC té una casa per a la ciència a València. L'objectiu principal d'aquest nou centre és "convertir-se en un aparador" de totes les activitats de divulgació i de les recerques pròpies de la institució científica, a més de "servir de vincle" entre els científics dels onze centres del CSIC al País Valencià i augmentar l'interés de la població per la recerca científica i el progrés tecnològic.

Subscriu-te al nostre butlletí per rebre les últimes novetats al teu correu.
next